Arxiu del mes: gener 2014

Stephen Malkmus, Pavement, i el Hull City

dijous, 16/01/2014

 Imagen 9.jpg

 Aquest dimarts visita Catalunya Stephen Malkmus, amb la seva banda The Jicks, en un concert a la sala Bikini de Barcelona. Com molts sabreu, Malkmus és el líder d’una de les bandes de rock independent americana més genuïnes dels anys 90, els imprescindibles Pavement. Uns mestres del pop psicodèlic i la quotidianitat burleta que van endolcir l’adolescència (i post-adolescència) de molts dels que els vam descobrir en aquells dies, gràcies a delicioses cançons com aquestes:

 Sí, ja torno al text, que com continuï posant vídeos, us enllaço tota la discografia de Pavement… la banda d’Stockton es va separar l’any 2000 (tot i que al 2009 van decidir reunir-se coincidint amb el 20è aniversari de la seva creació) i Malkmus va iniciar un projecte amb el seu nom, que amb el temps va afegir també en la nomenclatura oficial a la banda que l’acompanyava, The Jicks. Ja fa 13 anys del seu primer disc, i ara presentaran ja el seu sisè disc d’una trajectòria irregular però amb moments igualment brillants..

Segurament, ni Pavement ni Malkmus semblarien el prototip més arquetípic dels fans del futbol, però el cert és que sí que tenen vinculacions amb l’esport rei. I, més concretament, amb un club del qual ja havíem parlat en aquest blog per culpa dels Housemartins: el Hull City. “Què collons tindrà a veure una banda universitària americana amb un club de segona fila del futbol britànic?”, potser us preguntareu. Doncs la culpa de tot la tenen la gent que treballava a la banda (i posteriorment amb Malkmus amb The Jicks) darrere els escenaris, que eren precisament d’aquesta ciutat de la regió de Yorkshire, Anglaterra. Per exemple, Andy Dimmock, tècnic de guitarra que també ha treballat amb artistes com Jarvis Cocker, Mogwai, Elastica, Franz Ferdinand o The Beautiful South, i que és soci del Hull City.

Una altra vinculació dels Pavement amb la ciutat de Hull i el seu equip de futbol ve de la mà de la banda local Salako i de les curses de cavalls (sí, estranya barreja, gairebé tan psicodèlica com les cançons de la banda d’Stockton). Els membres d’ambdós grups tenien amistat després d’haver girat junts; qui va ser bateria dels Pavement Bob Nastanovich era molt aficionat a les curses de cavalls i en tenia uns quants: a un d’ells el va anomenar… Hull City Tiger! (i és que no hem d’oblidar que ‘tigres’ és el sobrenom que se li dóna a l’equip groc-i-negre). I en honor al cavall del bateria de Pavement, els Salako van titular amb el seu nom la primera cançó de l’EP de 5 cançons ‘Ventimiglia 120899′, que sonava així

I aquesta no és la única cançó de l’univers Pavement relacionada amb el Hull City. La primera (i brillant) cançó del penúltim disc d’Stephen Malkmus i els Jicks (‘Mirror Traffic’) es diu precisament ‘Tigers’, i en el vídeo es veu a un tigre jugant a futbol…

I tot i que un mai acaba de saber del cert si Malkmus parla seriosament o no, i en alguna entrevista ha admès que durant el temps ha anat canviant d’equip en funció de les fílies de la gent que l’envoltava (Oakland Stompers, Luton, Crystal Palace, Queens Park Rangers…), el cert és que en nombroses entrevistes recents continua manifestant el seu suport al Hull City i un cert coneixement de l’actualitat del club de Yorkshire i el gust per futbolistes com Theo Whitmore o Ian Goodison, tot i que admet que mai ha vist en directe un partit dels ‘Tigers’. A més, en alguna ocasió també ha revelat que prefereix que guanyi la selecció d’Alemanya a la dels Estats Units (durant un temps va estar vivint a Berlin), i que ell és més d’esportistes individuals que d’equips, destacant el seu favoritisme per futbolistes com Mesut Özil o Phillip Lahm.

 I encara un últim vincle amb Pavement i el futbol; i és que encara no he aconseguit descobrir de quin equip és la samarreta que porten els membres de la banda en aquesta fotografia. Alguna idea, Dimitros…?

———————————————————————————————-

PD: La primera post-data d’avui per a un grup que em va fer conèixer en Carles Vinyas a través de twitter: es tracta d’una banda de punk-hardcore anomenada Stoichkov; i com ja us podeu imaginar pel nom del grup, i de les cançons ‘Barcelona Supporters’ i  ‘Messi Nois’ que conformen aquest single, merengons precisament no serien…

Imagen 10.jpg

PD: Com sabeu, ahir els Depeche Mode van actuar al Palau Sant Jordi de Barcelona; doncs el dia abans, alguns dels seus components van visitar l’entrenament del Barça a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí, i es van fer algunes fotografies amb la plantilla blaugrana. Hi van ser Peter Gordeno, Andy Fletcher i Martin Gore, però al cantant i líder Dave Gahan no se li va veure el pèl…

PD3: I també un apunt musical vinculat a l’Espanyol; i és que ahir l’equip blanc-i-blau va protagonitzar una emocionant i patida victòria davant l’Alcorcon en la ja coneguda a internet com a ‘Copa del pare de la imputada’. I en aquesta remuntada hi va tenir a veure el cantant canadenc de hard-rock Danko Jones, que és qui posava música al vídeo promocional del club blanc-i-blau, amb la cançó ‘Bounce‘ del seu disc ‘I’m Alive And On Fire':

 

D.E.P. Eusébio; les cançons de ‘la Pantera Negra’

dimarts , 7/01/2014

La vigília de la Nit de Reis ens va deixar un dels jugadors més màgics de la història del futbol: Eusébio da Silva Ferreira. Com ja haureu llegit en 1.000 llocs, La Pantera Negra’ ho va guanyar pràcticament tot amb el Benfica dels 60, tant a nivell individual com col·lectiu, i va portar la selecció de Portugal al tercer lloc del Mundial ’66. Ahir va ser acomiadat a l’estadi del Benfica, tal i com ell desitajava, en una emotiva i multitudinària cerimònia. Particularment, el recordo anecdòticament com el mite futbolístic que em va negar una entrevista per al programa ‘Hat Trick’ de COMRàdio (amb el gran Damià López, ara a RAC1), en l’entrenament previ a Montjuïc del partit de UEFA contra l’Espanyol al 2007; al dia següent, però, en la retransmissió del partit amb Eduard Cabré, Màgic Díaz, Joan Batllori i companyia, es va enrecordar de mi, i llavors sí em atendre amb tota l’amabilitat del món; bipolaritats pròpies del genis, suposo. En la tornada d’aquells quarts de final a Da Luz, Gorka Iraizoz va fer una de les aturades més increïbles i miraculoses que recordo, en una rematada a boca de canó de Miccoli. I tots els pericos hauríeu de saber que va ser gràcies a la foto de Bela Guttmann que vam posar amb en David Amador a l’estudi 3 de la COM, i que va provocar els desitjats efectes talismànics per a l’Espanyol i la continuació de la llegendària maledicció per al conjunt de Lisboa…

…deixant les batalletes d’avi-‘cebolleta’ i tornant al tema, quan m’he capbussat a la xarxa per buscar vinculacions musicals d’Eusébio, he trobat un interessant article de l’edició portuguesa del diari Público, on es recopil·len algunes cançons inspirades per la Perla de Moçambic (concretament era de Maputo, com l’experico Armando Sa). I, lògicament, les bandes coetànies als anys daurats del futbolista van ser les primeres en homenatjar-lo. Per exemple, les bandes ye-yé de l’època, com ara Os Sheiks. Considerats els Beatles portuguesos, aquest grup format per Paulo de Carvalho, Fernando Chaby, Carlos Mendes i Jorge Barreto, combinaven versions de cançons de Nancy Sinatra, Beatles o el ‘Summertime‘ de Gershwin, amb cançons pròpies, com ‘Missing You‘ o ‘Tell Me Bird‘. I l’any 1966 també li van dedicar una cançó al futbolista moçambiquès, a proposta del seu segell discogràfic -Valentim De Carvalho-, i tot i que alguns dels membres de la banda eren de l’Sporting de Lisboa:

Només 3 anys després, al 1969, va ser una altra banda portuguesa la que es va fixar en el millor futbolista portuguès de tots els temps: van ser els Conjunto Sem Nome (literalment, ‘Grup sense nom’), format per Ruy Nunes, José Correia, Adelino Vellez i Antonio Braga. Una banda obertament benfiquista, tal i com revelen les cançons i portades que van protagonitzar per a les seves gravacions, de caràcter popular: peces com ‘Benfica Twist’, ‘Ser Benfiquista’, ‘Os Velhotes Do Benfica’, ‘O Que È O Que Benfica Tem‘, ‘Marcha Dos BiCampeoes Europeus’ o el tema dedicat a la Perla Negra, ‘O Joelho Do Eusébio’, de marcats aires folclòrics:

07f5c212-a3ab-11e2-8409-1378531513f9.jpg09f4ae20-a3ab-11e2-84f5-574fa185229e.jpg

Conjunto+Sem+Nome+f_1272451626986cc1b.jpgBenfica.jpg

Ja amb Eusébio retirat, l’any 1980 es va formar a Portugal una banda de pop anomenada Salada De Frutas (sí, sí, ‘amanida de fruites'; un nom gairebé tan terrible com la seva música, com veureu de seguida…). La banda la van formar la cantant Lena d’Água, Luís Pedro Fonseca, i Zé Da Ponte. Posteriorment s’incorporen d’altres membres, com Guilherme Inés, o Zé Carrapa. Al 1981 van editar el seu segon disc, ‘Se Cá Nevasse…’, i a la cançó del mateix nom que obria el disc, recorden a la Perla de Moçambic en la frasse: “Se o Eusébio ainda jogasse / Ai que fintas ele faria um dia” (una cosa així com “Si Eusébio encara jugués, quines fintes faria”):

Més recentment, el virtuós guitarrista Rui Carvalho (conegut artísticament com Filho da Mâe) va publicar el disc ‘Palacio’. La quarta cançó d’aquest àlbum es diu ‘Eusébio No Deserto’ (‘Eusébio al desert’), una metafòrica cançó inspirada en el futbolista de Moçambic, i en les seves qualitats com a portuguès:

I no ens volem oblidar d’una banda gal·lesa de post-punk que l’any 2007 va editar un EP de 6 cançons anomenat ‘Beth Yw Hyn?‘ (‘Què és això?’). El nom de la banda, tot un homenatge amb accent inclòs: Eusébio.

———————————————————————————————–

PD: La primera postdata d’avui, per a l’espectacular playlist de la música que va sonar per megafonia el passat 1 de gener a Old Trafford, en el partit Manchester United – Tottenham: Arctic Monkeys, Vampire Weekend, Yeah Yeah Yeahs, Mumford & Sons, Daft Punk… així fa goig anar a futbol!

Bc488oDIgAAW-uH.jpg

PD2: I la segona postdata per a la curiosa dupla de l’Atlético Goianiense de la segona divisió brasilera; i és que no deixa de ser curiós que en aquest equip un tal John Lenon marqui un gol després de l’assistència de Michael Jackson…