D.E.P. Eusébio; les cançons de ‘la Pantera Negra’

La vigília de la Nit de Reis ens va deixar un dels jugadors més màgics de la història del futbol: Eusébio da Silva Ferreira. Com ja haureu llegit en 1.000 llocs, La Pantera Negra’ ho va guanyar pràcticament tot amb el Benfica dels 60, tant a nivell individual com col·lectiu, i va portar la selecció de Portugal al tercer lloc del Mundial ’66. Ahir va ser acomiadat a l’estadi del Benfica, tal i com ell desitajava, en una emotiva i multitudinària cerimònia. Particularment, el recordo anecdòticament com el mite futbolístic que em va negar una entrevista per al programa ‘Hat Trick’ de COMRàdio (amb el gran Damià López, ara a RAC1), en l’entrenament previ a Montjuïc del partit de UEFA contra l’Espanyol al 2007; al dia següent, però, en la retransmissió del partit amb Eduard Cabré, Màgic Díaz, Joan Batllori i companyia, es va enrecordar de mi, i llavors sí em atendre amb tota l’amabilitat del món; bipolaritats pròpies del genis, suposo. En la tornada d’aquells quarts de final a Da Luz, Gorka Iraizoz va fer una de les aturades més increïbles i miraculoses que recordo, en una rematada a boca de canó de Miccoli. I tots els pericos hauríeu de saber que va ser gràcies a la foto de Bela Guttmann que vam posar amb en David Amador a l’estudi 3 de la COM, i que va provocar els desitjats efectes talismànics per a l’Espanyol i la continuació de la llegendària maledicció per al conjunt de Lisboa…

…deixant les batalletes d’avi-‘cebolleta’ i tornant al tema, quan m’he capbussat a la xarxa per buscar vinculacions musicals d’Eusébio, he trobat un interessant article de l’edició portuguesa del diari Público, on es recopil·len algunes cançons inspirades per la Perla de Moçambic (concretament era de Maputo, com l’experico Armando Sa). I, lògicament, les bandes coetànies als anys daurats del futbolista van ser les primeres en homenatjar-lo. Per exemple, les bandes ye-yé de l’època, com ara Os Sheiks. Considerats els Beatles portuguesos, aquest grup format per Paulo de Carvalho, Fernando Chaby, Carlos Mendes i Jorge Barreto, combinaven versions de cançons de Nancy Sinatra, Beatles o el ‘Summertime‘ de Gershwin, amb cançons pròpies, com ‘Missing You‘ o ‘Tell Me Bird‘. I l’any 1966 també li van dedicar una cançó al futbolista moçambiquès, a proposta del seu segell discogràfic -Valentim De Carvalho-, i tot i que alguns dels membres de la banda eren de l’Sporting de Lisboa:

Només 3 anys després, al 1969, va ser una altra banda portuguesa la que es va fixar en el millor futbolista portuguès de tots els temps: van ser els Conjunto Sem Nome (literalment, ‘Grup sense nom’), format per Ruy Nunes, José Correia, Adelino Vellez i Antonio Braga. Una banda obertament benfiquista, tal i com revelen les cançons i portades que van protagonitzar per a les seves gravacions, de caràcter popular: peces com ‘Benfica Twist’, ‘Ser Benfiquista’, ‘Os Velhotes Do Benfica’, ‘O Que È O Que Benfica Tem‘, ‘Marcha Dos BiCampeoes Europeus’ o el tema dedicat a la Perla Negra, ‘O Joelho Do Eusébio’, de marcats aires folclòrics:

07f5c212-a3ab-11e2-8409-1378531513f9.jpg09f4ae20-a3ab-11e2-84f5-574fa185229e.jpg

Conjunto+Sem+Nome+f_1272451626986cc1b.jpgBenfica.jpg

Ja amb Eusébio retirat, l’any 1980 es va formar a Portugal una banda de pop anomenada Salada De Frutas (sí, sí, ‘amanida de fruites'; un nom gairebé tan terrible com la seva música, com veureu de seguida…). La banda la van formar la cantant Lena d’Água, Luís Pedro Fonseca, i Zé Da Ponte. Posteriorment s’incorporen d’altres membres, com Guilherme Inés, o Zé Carrapa. Al 1981 van editar el seu segon disc, ‘Se Cá Nevasse…’, i a la cançó del mateix nom que obria el disc, recorden a la Perla de Moçambic en la frasse: “Se o Eusébio ainda jogasse / Ai que fintas ele faria um dia” (una cosa així com “Si Eusébio encara jugués, quines fintes faria”):

Més recentment, el virtuós guitarrista Rui Carvalho (conegut artísticament com Filho da Mâe) va publicar el disc ‘Palacio’. La quarta cançó d’aquest àlbum es diu ‘Eusébio No Deserto’ (‘Eusébio al desert’), una metafòrica cançó inspirada en el futbolista de Moçambic, i en les seves qualitats com a portuguès:

I no ens volem oblidar d’una banda gal·lesa de post-punk que l’any 2007 va editar un EP de 6 cançons anomenat ‘Beth Yw Hyn?‘ (‘Què és això?’). El nom de la banda, tot un homenatge amb accent inclòs: Eusébio.

———————————————————————————————–

PD: La primera postdata d’avui, per a l’espectacular playlist de la música que va sonar per megafonia el passat 1 de gener a Old Trafford, en el partit Manchester United – Tottenham: Arctic Monkeys, Vampire Weekend, Yeah Yeah Yeahs, Mumford & Sons, Daft Punk… així fa goig anar a futbol!

Bc488oDIgAAW-uH.jpg

PD2: I la segona postdata per a la curiosa dupla de l’Atlético Goianiense de la segona divisió brasilera; i és que no deixa de ser curiós que en aquest equip un tal John Lenon marqui un gol després de l’assistència de Michael Jackson…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús