I el Mundial el va decidir un ‘Belieber’…

Marco Reus i Mario Götze, dos fans de Justin Bieber

Götze vol dir ídol (o déu) en alemany, i aquest terme serveix tant per descriure l’heroi del Mundial 2014 guanyat per la Mannschaft com un dels seus artistes preferits. I és que el ‘Messi germànic’ al que Cristiano Ronaldo va menysprear un dia dient que no sabia qui era, ja pot pressumir d’haver marcat el gol del triomf en un títol al que el portuguès no podrà aspirar mai ni en els seus somnis més humits. I, com ha manifestat en algunes entrevistes (com, per exemple, en aquesta a mitges amb el seu company de generació Marco Reus  a la versió alemanya de la revista GQ), al petit Mario li agrada el cantant canadenc per a adolescents Justin Bieber. No em poseu aquestes cares; és cert que el nano ja té 22 anyets i ja hauria de començar a escoltar altres coses amb una mica més de contingut, però és futbolista, ja sabeu… tot i assegurar que no se sap les lletres de les cançons com al seu amic Reus, diu que li agrada escoltar les cançons de Bieber “per diversió”, i el cert és que fins i tot li ha copiat els tupés i pentinats en alguna època (ja està inclòs en l’anterior entrada sobre els dobles musicals del Mundial…). Hi té un aire, cosa que no sé si parla massa bé d’ell…

En d’altres ocasions, Götze també ha manifestat la seva predilecció per altres estils musicals, però tampoc sortiria massa del mainstream més comercial de radiofòrmula. Segons ha explicat alguna vegada el futbolista del Bayern de Munic, abans de començar els partits, li agrada escoltar hip-hop i… R&B (sí, un altre pal musical molt de futbolista, cert). I entre els artistes o cançons que cita, ‘Sweat’ del raper Snoop Dogg, temes de Lil’ Wayne, o el “Just can’t get enough” de Black Eyed Peas:

I la relació entre la Mannschaft campiona del món i la música petarda no acaba aquí, i és que, sabeu amb qui han celebrat els jugadors el títol de campions del món? Amb la cantant Rihanna, que després de passar-se tot el mundial flirtejant amb la selecció argentina i tirant-li els trastos al porter Romero, va aparèixer així hores abans de la final, va donar suport Alemanya a Maracanà (ensenyant el sostenidor en el gol del triomf), i es va fotografiar després amb els jugadors alemanys, Götze inclòs:

I un mite del rock que també va ser present a la final de Maracanà va ser Mick Jagger, tot i que Anglaterra no va passar ni de la 1ª ronda:

A Jagger a Brasil l’acusen de portar mala estrugança, perquè abans ja havia presenciat l’històric Brasil 1 – Alemanya 7 de semifinals, i fins i tot un programa humorístic brasiler li va regalar una samarreta d’Argentina per que li portés mala sort a la final. Ben mirat, també podríem girar la truita i assegurar que el mític cantant ha estat talismà per a la Mannschaft…

————————————————————————————–

PD: La primera postdata, sense deixar de parlar de Mick Jagger ni del Mundial, per a un altre futbolista que el va jugar i es diu Mario: i és que el croat Mandzukic es va presentar com a nou fitxatge de l’Atlètic de Madrid amb una samarreta del cantant del Stones:

PD2: La foto anterior me la va passar el meu dealer per excel·lència, l’Oriol Rodríguez, i és que de la mateixa manera que hi havia un cinquè Beatle, ell és el segon Dimitro de l’Orella. I precisament l’Uri, en l’últim número de la revista Panenka, fa una entrevista molt recomenable amb el cantant Jero Romero, on l’ex-cantant dels Sunday Drivers recorda la seva època com a futbolista del Toledo (on va jugar al costat de mites del futbol d’abans com Marina, Moj o el més recent Casquero). Jo de vosaltres correria al quiosc a per ella (no per res)…

PD3: I encara una altra postdata, en aquest cas vinculada al festival Cruïlla que s’ha fet aquest cap de setmana a Barcelona. Per començar, perquè els porto-riquenys Calle 13 van aprofitar la visita a Catalunya per passar-se pel Camp Nou:

I com acostuma a passar en aquests casos, altres artistes que van tocar al festival també van mostrar les seves preferències futboleres a sobre de l’escenari. És el cas dels nord-americans Macklemore & Ryan Lewis, que van aparèixer amb la samarreta del Barça i una senyera, tal i com ensenyen les fotografies de Pablo Bustos al facebook del festival o algunes penjades a les xarxes socials per assistents al Cruïlla. Tòpics de la música o sentiments reals? Crec que em decantaria per la primera resposta…

El concert en sí va ser una ‘petardada’ digna de Lloret de Mar. Així que, si teniu curiositat per la música que va sonar al Cruïlla, us recomanaria més aviat la d’artistes de la talla de Damon Albarn, Vetusta Morla, The Selecter, Band Of Horses, Imelda May (emotiu homenatge a Tommy Ramone; D.E.P.) o, per sobre de tots, la meravellosa Valerie June. Salut, Dimitros…!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús