Futbolistes i músics es mullen a Escòcia… (i no passa res)

Amy McDonald, Franz Ferdinand o Mogwai han donat suport a la independència escocesa

Escòcia i el Regne Unit viuen aquest dijous 18 de setembre una jornada històrica, i personalment no puc més que sentir una enorme enveja pel modèlic procés que han seguit partidaris del ‘Yes’ i del ‘No’. Les comparacions sempre són odioses, però molt haurien d’aprendre els polítics de casa nostra (els del ‘Sí’ i els del ‘No’) de la campanya que s’ha fet a Escòcia, del respecte entre uns i altres, o dels arguments, estudis detallats o llibres blancs que han presentat els partidaris de les dues posicions per que tothom pogués votar amb el màxim de coneixement de causa i responsabilitat històrica (és a dir, tot el que encara no s’ha fet aquí), sense tenir la sensació que tot fos una cortina de fum per tapar altres problemes i mancances socials molt greus. Obviament, tampoc cal ser ingenu ni creure que tot hauran estat flors i violes: segur que hi haurà hagut moviments subterranis de tota mena i enfrontaments dialèctics, però el cert és que la Gran Bretanya ens porta uns anyets d’avantatge en quant a cultura democràtica. I una altra cosa que envejo és la completa normalitat amb la que futbolistes o músics (entre d’altres àmbits) s’han pogut expressar en favor d’una opció o una altra sense que els assenyalessin amb el dit com a criminals, terroristes o causants de ‘fractura social’ i altres ridícules acusacions de mediocres irresponsables polítics que no tenen arguments i només volen avivar el foc, sigui d’un color o de l’altre (segons aquesta regla de tres, la democràcia provocaria ‘fractura social’ perquè divideix la societat en opinions diverses; suposo que en el fons només estan delatant els seus desitjos de tornar a altres règims pre-democràtics…).

Franz Ferdinand, al concert pel ‘Yes’ a l’Usher Hall d’Edimburg

Dins aquest clima de normalitat democràtica, artistes de talla internacional com Franz Ferdinand, Mogwai o Amy Mc Donald han participat activament en la campanya en favor de la independència d’Escòcia. Ara fa uns dies, tots ells van actuar en un concert de la campanya del ‘Yes’ a l’Usher Hall d’Edimburg, on van tocar també artistes com Frightened Rabbit, membres de Deacon Blue o el raper Stanley Odd. I han estat molts altres músics escocesos i també d’altres parts de la Gran Bretanya els que s’han posicionat sobre el referèndum d’independència. Entre els favorables al ‘Yes’, Annie Lennox, el cantant de Belle & Sebastian (Stuart Murdoch) o el de Biffy Clyro (Simon Neil), Isobell Campbell, o els Proclaimers, que van donar 10.000 lliures a la campanya pro-independència, i ho argumentaven així:

També han arribat adhesions a la causa del ‘Yes’ de músics britànics de fora d’Escòcia, com el cantautor Billy Bragg o l’ex-líder del Smiths, Morrissey (fent un dels seus ocurrents jocs de paraules, canviant el nom de United Kingdom pel de ‘United King-Dumb’), així com d’altres com la islandesa Björk, que a la seva pàgina de facebook va canviar la lletra de la seva cançó de 2008 ‘Declare Independence’ (originalment inspirada en els casos de les Illes Feroe i Groenlàndia), i la va adaptar al fet escocès:

I del costat del ‘No’, també han tingut opinions favorables d’autèntics tòtems de la música britànica: Mick Jagger, Paul McCartney, Sting (que van signar la campanya ‘Let’s stay together’), Bryan Ferry, David Gilmour o Rod Stewart s’han mostrat partidaris de la permanència d’Escòcia dins el Regne Unit. També ho va fer David Bowie, en boca de la model Kate Moss, quan en la cerimònia dels premis Brit Awards va adreçar el missatge “Escòcia, queda’t amb nosaltres”:

Les paraules de Bowie van ser replicades irònicament pels Belle & Sebastian, en la posterior entrega dels premis de la revista NME:

També músics escocesos s’han mostrat partidaris de seguir units a la Gran Bretanya, com ara el líder dels Primal Scream, Bobby Gillespie, que deia en una entrevista al diari unionista Daily Record que mai li han agradat els nacionalismes, o el bateria dels Travis, Neil Primrose, que amb tota naturalitat defensava al web mexicà ‘Sopitas’com’ que es faci el referèndum, assegurant que ell creu que el millor per a Escòcia és mantenir-se dins el Regne Unit.

I mitjans com ‘Popcop’ o ‘The Guardian‘  han fet en els darrers mesos enquestes entre músics en què també membres d’altres bandes com Teenage Fanclub, Django Django, The Beta Band o Glasvegas parlaven sobre el referendum.

I també el món del futbol ha participat amb naturalitat del debat sobre la independència. Un dels escocesos m´s il·lustres, Sir Alex Ferguson, va donar diners a la campanya del ‘Better Together’ (‘Millor units'; això de què em sona?) favorable al ‘No’ a la independència; i un grup de futbolistes i entrenadors mítics del país van formar un equip simbòlic reclamant el vot pel ‘No’. Un equip amb la particularitat que era capaç d’ajuntar mites del Celtic i dels Rangers, cosa realment inèdita. Poca broma amb alguns dels noms: Alex McLeish, David MoyesBarry Ferguson, Bertie Auld, Denis Law, Ally McCoist, Derek Johnstone

Futbolistes d’ambdues preferències han participat fins i tot en debats radiofònics de la BBC donant els seus arguments, com ara aquest cara a cara entre el capitaà del Hearts Michael Stewart (votant del ‘Yes’) i el defensa del Dundee Matt Lockwood. Us imagineu que aquí poguéssim viure debats similars, amb arguments, respecte recíproc, i un to d’absoluta calma i reflexió? Jo tampoc…

I en les files dels votants pel ‘Yes’ també tenim a un dels futbolistes escocesos més coneguts a Catalunya: l’ex-futbolista de Barça i Espanyol Steve Archibald, que s’ha mostrat públicament favorable a la independència durant tot el procés, assegurant que el govern britànic només es preocupa de la seva pròpia riquesa i que esdevenir un nou estat implicaria autogovern, autocontrol i autoestima. I ja que som a l’Orella de Chyrgysnkiy, no vull deixar la oportunitat per recordar aquella nit del 6 de maig de 1982 en què Archibald va cantar al mític programa musical de la BBC ‘Top Of The Pops’. A unes poques setmanes del mundial de futbol d’Espanya, i dies abans que el Tottenham jugués la final de la FA Cup contra el Queens Park Rangers a Wembley (la van guanyar al ‘Replay’), el posteriorment jugador culer i perico va cantar dues vegades en el mateix programa, fet inèdit fins llavors: ‘Archi‘ va sortir amb la selecció escocesa a cantar la terrible ‘We Have A Dream’, i també amb els companys de vestidor als Spurs a cantar ‘Tottenham Tottenham’ (també digna d’una nit d’estiu a Lloret). Jutgeu vosaltres mateixos, però el preferia marcant gols amb l’orella (la seva, no la de Chyrgysnkiy) o quan cobrava a tant per gol marcat a Sarrià…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús