Música a la grada (4): càntics d’esquerres i dretes

Imagen 33

Cóm anem, Dimitros? Per fi ha arribat la calor, i també l’època dels concerts i grans festivals musicals, i de la resolució de les competicions esportives. Després de 17 anys de no guanyar ni al parxís, a la Vila de Gràcia estem d’enhorabona, perquè enguany l’Europa ha guanyat la tercera Copa Catalunya de la història del club, i s’ha classificat per al tercer play-off consecutiu d’ascens a Segona B. I arran d’aquests èxits, i del gran ambient que vam viure al Nou Sardenya a la final contra el Girona de fa unes setmanes, vaig pensar  en aquesta quarta entrega de ‘Música a la Grada’. En els 3 episodis anteriors, m’havia referit a algunes cançons habituals a les grades del futbol d’elit i els seus orígens, i avui vull anar una mica més enllà i vincular-ho als ideals polítics que amaguen al darrere alguns càntics. I és que no us creureu la bajanada utòpica aquesta que diu que futbol i política són coses diferents que van separades, oi? (tant de bo no es barregessin ni interferissin perversament en el que hauria de ser pròpiament l’esport, però no podem ser ingenus: la realitat és la que és…). Doncs potser després de llegir aquestes tonteries que em dóna per escriure en una tarda festiva de sol, us sorpreneu per haver cantat, sense saber-ho, un himne feixista a les grades de l’estadi del vostre equip…

10) CHATTY CHATTY / (SARRI SARRI)

Potser no haureu cantat mai cap càntic amb aquesta cançó a les grades d’un estadi de Primera divisió. Però si vinguéssiu qualsevol diumenge al Nou Sardenya, escoltaríeu als joves membres de la Penya Eskapulats cantant incansables “Som-hi, Som-hi, Som-hi, Som-hi, Som-hi, Som-hi! (…) Eskapulats!”. Molts haureu reconegut la tonada del popular ‘Sarri Sarri‘ de Kortatu, publicada en el disc homònim de debut de la banda d’Irun, l’any 1985. Com molts sabreu perfectament, Kortatu és una de les principals bandes del rock d’Euskadi dels anys 80, vinculada a l’esquerra abertzale. De fet, aquesta cançó es refereix al filòleg i escriptor Joseba Sarrionandia ‘Sarri’, detingut en el seu dia per presumpta pertanyença a banda armada, i que es va escapar amagat en un bafle després d’un concert d’Imanol Larzabal a la presó de Martutene. Des de llavors, publica des de l’exili, en lloc desconegut, tot i que la seva condemna ha prescrit perquè no tenia cap delicte de sang; ha rebut premis de literatura del Govern basc, i ha estat versionat per artistes diversos, com Ruper Ordorika, Mikel Laboa, els germans Muguruza o Berri Txarrak. Amb tot, el popular ska dels Kortatu és també una versió: i és que, tot i que la lletra sobre la fuga de Sarri és dels germans Lurdes i Josu Landa, la música és una adaptació d’un dels grans grups de la història de l’ska: els jamaicans Toots & The Maytals, i la seva cançó de 1980 ‘Chatty Chatty‘, que es refereix simplement…  a una tafanera que parla massa!

11) ANTIFA HOOLIGANS

10e083_ba66a843059d477fa4680e15873604dc.jpg_srb_p_1036_607_75_22_0.50_1.20_0.00_jpg_srb

Una altra cançó d’esquerres que sona en diversos camps de futbol (també es va poder escoltar entre els aficionats més joves de l’Europa a la final de Copa Catalunya del passat 25 de març), és ‘Antifa Hooligans’. Es tracta d’un tema de Los Fastidios, banda italiana d’Oi! formada a Verona a principis dels ’90. Entre els ideals als que canten a les seves cançons, qüestions de drets socials, igualtat, veganisme… o antifeixisme (estan molt vinculats també al moviment SHARP, contra els prejudicis racials); és el cas d’aquesta cançó amb proclama diàfana:

Així, no ens ha d’estranyar l’afinitat que pugui sentir la banda italiana amb un club d’esquerres com el Sankt Pauli, i que toquin en aquest barri d’Hamburg amb la bufanda de l’equip més rocker del planeta:

D’altres ultres d’ideologia d’extrema dreta satiritzen aquesta cançó, fent-ne la versió contrària, amb el títol ‘Anti-Antifa Hooligans’. I ja que parlem d’això, ara ens passem a l’altre extrem…

12) ALL’ ARMI

Estic convençut que en un munt de camps diferents haureu escoltat aquesta tonada que cantaven els aficionats del Reial Madrid abans d’un partit de Champions contra el Borussia al 2013 (a partir dels 40″ del vídeo). Possiblement tu l’hagis cantat alguna vegada, i segurament jo mateix també ho dec haver fet, cadascú adaptant-la als seus respectius equips. Però quina va ser la sorpresa que vaig tenir ara fa un temps enrere quan el sempre sorprenent company periodista amb ànima d’historiador David Amador ens va explicar que aquesta cançó era un himne patriòtic del feixisme italià. Concretament, va ser creat l’any 1921 per G. Ferretti (lletra) i Marco Vinicio (música), i proclamava a la lluita armada contra els bolxevics. Era l’himne oficial de les Fasci di Combattimento, organització política creada per Benito Mussolini que acabaria derivant en el Partit Nacional Feixista, just l’any 1921. A la popular pel.lícula ‘Novecento’ de Bernardo Bertolucci, quan es parla de la gènesi del feixisme, sona ‘All’ Armi’. Creieu que els polítics demagogs que proposen buidar un estadi amb 90.000 persones si es xiula un himne, també demanarien el mateix cada vegada que s’escolta aquest càntic amb la melodia d’All’ Armi’ als estadis de tot l’Estat….?

———————————————————————————————————————-

PD: Potser molts de vosaltres haureu vist a les darreres setmanes un vídeo viral sobre el porter del Chelsea Peter Cech tocant a la bateria la cançó ‘Pirómanos’ de Vetusta Morla i us n’haureu estranyat…

Doncs potser no ens ha de semblar tan extraordinari que el porter txec conegui la banda madrilenya. I és que, en els darrers anys, aquest porter que parla perfectament castellà ha compartit vestidor i, en alguns casos, aficions musicals, amb homes com Cesc, Azpilicueta, Torres o Juan Mata, que és seguidor dels Vetusta, tal i com ha manifestat alguna vegada a twitter… si seguiu aquest blog, l’afició del porter no us resultarà cap novetat, perquè ja fa temps que Cech penja vídeos practicant la seva altra gran passió al marge d’evitar els gols rivals. Només cal recordar les seves interpretacions de diverses cançons de Foo Fighters, d’altres de Nirvana (en aquest vídeo, acompanyant la banda txeca Eddie Stoilow, als que ha acompanyat en concerts o en festivals com ‘Rock For People’), o també èxits de Coldplay, o l’Eye Of The Tiger’ de Survivor. En alguna ocasió, fins i tot l’han entrevistat acompanyat del bateria de Queen i seguidor del Chelsea Roger Taylor, parlant de futbol i de música…

PD2: La segona post-data d’avui, per als Royal Blood. Després de suspendre el concert que havien de fer uns mesos enrere a la sala Apolo 2, finalment es van estrenar davant el públic barceloní ara fa unes setmanes, i ho van acabar fent a la sala gran d’Apolo, amb totes les entrades exhaurides de feia mesos. A banda de deixar-nos les oïdes en estat catatònic amb un so descomunal, el duo britànic va tenir un gest futbolístic cada vegada més típic i tòpic als concerts a la capital catalana: i és que el bateria Ben Thatcher duia una samarreta del Barça, amb els colors blaugranes per l’esquena, i amb les cares de Xavi, Iniesta, Neymar, Messi i un cinquè jugador que no vaig apreciar a la part frontal.

El cert és que al dia següent a la Sala Riviera no va repetir amb cap samarreta del Madrid, del Atleti o del Rayo; així que, en aquest cas, potser el detall en blaugrana era realment sincer… però, quan passarà que un artista internacional toqui a casa nostra amb la samarreta escapulada de l’Europa? Doncs una cosa semblant va passar fa uns pocs dies, a la gira que va fer el mític cantant dels Smiths, Morrissey, per tot l’estat. Recordareu que quan vam parlar d’ell en aquest blog, vam descobrir un munt de connexions futbolístiques amb la vida i la carrera d’en Mozzer, tant diverses i ambigües com el personatge en sí. El cas és que, tant en el concert que va fer a la sala barcelonina Razzmatazz com en el festival S.O.S. de Múrcia, va lluir una camisa escapulada…

Morrissey escapulat al festival S.O.S. de Múrcia (FOTO: Javier Sánchez / bythefest)

Sí, és cert que només colaria com a segona equipació de l’Europa, o com a primera del Badalona o Vélez Sarsfield, potser. Però no deixa de ser una curiositat que un escombra cap al seu terreny… i a sobre, el fotògraf que va captar aquesta imatge es diu com el davanter de l’Europa…

PD3: La tercera i última post-data, per a la banda britànica Peace, a qui vaig poder veure el passat mes de febrer a Londres, i que tocaran en el pròxim Low Festival  de Benidorm a finals de juliol. Acaben de publicar el videoclip de la cançó ‘Gen Strange’, on interpreten a una falsa banda bastant macarra anomenats ‘The Toadz’. El cas és que en el vídeo apareix també vestit amb xandall blanc un famós futbolista estirat com un espàrrec… sí, sí, el mateix Peter Crouch!

Crouch va explicar a la revista anglesa NME que el cameo va ser bastant improvisat però també molt divertit. El davanter de l’Stoke també assegura que li agrada la banda, així com d’altres com The 1975 o Catfish & The Bottlemen. Les vinculacions musicals del conegut ‘Espàrrec’ no s’acaben aquí: el germà de la seva dona Abbey Clancy, John, és el frontman de la banda anglesa Judas. I d’altra banda, el passat mes de desembre, hores després de marcar un dels gols del triomf contra l’Arsenal, Crouch va ser fotografiat i gravat en un concert de Kasabian, ballant com un boig i fent crowdsurfing per sobre de la multitud; espero no trobar-me’l mai en un bolo, perquè tothom sap que per la maleïda lley de Murphy, segur que l”Espàrrec’ se’m posaria just al davant amb els seus 2 metres d’alçada…

Salut i felicitat, Dimitros!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús