Entrades amb l'etiqueta ‘Benfica’

D.E.P. Eusébio; les cançons de ‘la Pantera Negra’

dimarts , 7/01/2014

La vigília de la Nit de Reis ens va deixar un dels jugadors més màgics de la història del futbol: Eusébio da Silva Ferreira. Com ja haureu llegit en 1.000 llocs, La Pantera Negra’ ho va guanyar pràcticament tot amb el Benfica dels 60, tant a nivell individual com col·lectiu, i va portar la selecció de Portugal al tercer lloc del Mundial ’66. Ahir va ser acomiadat a l’estadi del Benfica, tal i com ell desitajava, en una emotiva i multitudinària cerimònia. Particularment, el recordo anecdòticament com el mite futbolístic que em va negar una entrevista per al programa ‘Hat Trick’ de COMRàdio (amb el gran Damià López, ara a RAC1), en l’entrenament previ a Montjuïc del partit de UEFA contra l’Espanyol al 2007; al dia següent, però, en la retransmissió del partit amb Eduard Cabré, Màgic Díaz, Joan Batllori i companyia, es va enrecordar de mi, i llavors sí em atendre amb tota l’amabilitat del món; bipolaritats pròpies del genis, suposo. En la tornada d’aquells quarts de final a Da Luz, Gorka Iraizoz va fer una de les aturades més increïbles i miraculoses que recordo, en una rematada a boca de canó de Miccoli. I tots els pericos hauríeu de saber que va ser gràcies a la foto de Bela Guttmann que vam posar amb en David Amador a l’estudi 3 de la COM, i que va provocar els desitjats efectes talismànics per a l’Espanyol i la continuació de la llegendària maledicció per al conjunt de Lisboa…

…deixant les batalletes d’avi-‘cebolleta’ i tornant al tema, quan m’he capbussat a la xarxa per buscar vinculacions musicals d’Eusébio, he trobat un interessant article de l’edició portuguesa del diari Público, on es recopil·len algunes cançons inspirades per la Perla de Moçambic (concretament era de Maputo, com l’experico Armando Sa). I, lògicament, les bandes coetànies als anys daurats del futbolista van ser les primeres en homenatjar-lo. Per exemple, les bandes ye-yé de l’època, com ara Os Sheiks. Considerats els Beatles portuguesos, aquest grup format per Paulo de Carvalho, Fernando Chaby, Carlos Mendes i Jorge Barreto, combinaven versions de cançons de Nancy Sinatra, Beatles o el ‘Summertime‘ de Gershwin, amb cançons pròpies, com ‘Missing You‘ o ‘Tell Me Bird‘. I l’any 1966 també li van dedicar una cançó al futbolista moçambiquès, a proposta del seu segell discogràfic -Valentim De Carvalho-, i tot i que alguns dels membres de la banda eren de l’Sporting de Lisboa:

Només 3 anys després, al 1969, va ser una altra banda portuguesa la que es va fixar en el millor futbolista portuguès de tots els temps: van ser els Conjunto Sem Nome (literalment, ‘Grup sense nom’), format per Ruy Nunes, José Correia, Adelino Vellez i Antonio Braga. Una banda obertament benfiquista, tal i com revelen les cançons i portades que van protagonitzar per a les seves gravacions, de caràcter popular: peces com ‘Benfica Twist’, ‘Ser Benfiquista’, ‘Os Velhotes Do Benfica’, ‘O Que È O Que Benfica Tem‘, ‘Marcha Dos BiCampeoes Europeus’ o el tema dedicat a la Perla Negra, ‘O Joelho Do Eusébio’, de marcats aires folclòrics:

07f5c212-a3ab-11e2-8409-1378531513f9.jpg09f4ae20-a3ab-11e2-84f5-574fa185229e.jpg

Conjunto+Sem+Nome+f_1272451626986cc1b.jpgBenfica.jpg

Ja amb Eusébio retirat, l’any 1980 es va formar a Portugal una banda de pop anomenada Salada De Frutas (sí, sí, ‘amanida de fruites'; un nom gairebé tan terrible com la seva música, com veureu de seguida…). La banda la van formar la cantant Lena d’Água, Luís Pedro Fonseca, i Zé Da Ponte. Posteriorment s’incorporen d’altres membres, com Guilherme Inés, o Zé Carrapa. Al 1981 van editar el seu segon disc, ‘Se Cá Nevasse…’, i a la cançó del mateix nom que obria el disc, recorden a la Perla de Moçambic en la frasse: “Se o Eusébio ainda jogasse / Ai que fintas ele faria um dia” (una cosa així com “Si Eusébio encara jugués, quines fintes faria”):

Més recentment, el virtuós guitarrista Rui Carvalho (conegut artísticament com Filho da Mâe) va publicar el disc ‘Palacio’. La quarta cançó d’aquest àlbum es diu ‘Eusébio No Deserto’ (‘Eusébio al desert’), una metafòrica cançó inspirada en el futbolista de Moçambic, i en les seves qualitats com a portuguès:

I no ens volem oblidar d’una banda gal·lesa de post-punk que l’any 2007 va editar un EP de 6 cançons anomenat ‘Beth Yw Hyn?‘ (‘Què és això?’). El nom de la banda, tot un homenatge amb accent inclòs: Eusébio.

———————————————————————————————–

PD: La primera postdata d’avui, per a l’espectacular playlist de la música que va sonar per megafonia el passat 1 de gener a Old Trafford, en el partit Manchester United – Tottenham: Arctic Monkeys, Vampire Weekend, Yeah Yeah Yeahs, Mumford & Sons, Daft Punk… així fa goig anar a futbol!

Bc488oDIgAAW-uH.jpg

PD2: I la segona postdata per a la curiosa dupla de l’Atlético Goianiense de la segona divisió brasilera; i és que no deixa de ser curiós que en aquest equip un tal John Lenon marqui un gol després de l’assistència de Michael Jackson…

Una història musical de l’Sporting de Portugal

dimarts , 31/01/2012


Ho admeto. Tret de comptades excepcions com ‘The Rocky Horror Picture Show‘, el ‘Hairspray‘ de John Waters o la pel.lícula de ‘South Park‘, els musicals em provoquen grans moviments sísmics al meu sistema gàstric. Això de veure gent que està parlant tranquil.lament i que, per art de màgia, comencen a cantar, ballar i a pujar-se per taules, cotxes i fanals sota la pluja, em desperta unes ganes enormes de jugar a beisbol sense pilota. Cadascú té les seves cosetes, què voleu que us digui. Però, malgrat aquest apunt sobre les meves fòbies, aquesta nit vull parlar-vos, precisament, d’un musical. Però ho faig per feina, que quedi clar…

La passada setmana es va estrenar al teatre Tívoli de Lisboa el musical ‘1906. O Nosso Grande Amor’ (‘1906. El nostre gran amor’). Una obra que explica la història d’un dels equips més grans de la història del futbol portuguès: l’Sporting. 18 lligues portugueses, 19 ‘Taças’ de Portugal (copes), 7 ‘Supertaças’ (supercopes), i 1 ‘Taça das taças’ (Recopa d’Europa), converteixen l’equip verd-i-blanc en el tercer amb millor palmarès del seu país, només superat per Benfica i Porto. Un club en el que han jugat futbolistes com Manuel Fernandes, Futre, Figo, Balakov, Schmeichel, Jardel, Cristiano Ronaldo o Nani. I, com algun dels seus rivals, un club amb vocació poliesportiva, que més enllà del futbol també te seccions d’atletisme, futbol sala, handbol, natació, tennis taula…

Però tornant al que ens ocupa, ‘1.906. O Nosso Grande Amor’ és una obra creada per Pedro Madeira Rodrigues, i que compta amb la participació de 26 actors, i l’aparició estelar d’un personatge molt popular i carismàtic al club dels lleons: Paulinho, que des de fa un munt d’anys és l’encarregat de material de l’equip. Al llarg de 90 minuts (una durada gens casual, tractant-se d’una obra sobre un equip de futbol), el musical narra, a través d’un pare i un fill, alguns dels episodis crucials dels 106 anys d’història del club lisboeta. Començant pel desig de crear un club “tan gran com els més grans d’Europa” d’un senyor amb un nom que potser us sonarà: Jose Alvalade. Sí, ell dóna nom a l’actual estadi de l’Sporting…

Un altre dels episodis destacats del musical és el dedicat a la davantera més recordada de la història de l’Sporting: la que es va ajuntar a mitjans dels anys 40 fins entrada la dècada dels 50, i va possibilitar l’època més daurada de la història dels ‘leoes’, amb 10 dels 18 títols de lliga que acumulen a la seva història. Travassos, Albano, Peyroteo, Vasques i Jesús Correia jugaven d’una manera tan coordinada i armònica, que van passar a la història amb un nom indiscutiblement musical: ‘Os Cinco Violinos’ (els 5 violins):

[youtube 1uCYY__RJYg nolink]

Curiosament, 2 dels 5 violins van participar en altres seccions del club: Correia va acabar deixant el futbol per dedicar-se a l’altra seva gran passió: l’hoquei patins. Fins i tot en va disputar 2 mundials. De la seva banda, Travassos era atleta quan l’Sporting es va fixar en ell per a l’equip de futbol, degut a la seva gran velocitat.

Un altre capítol destacat del musical sobre l’Sporting és el de l’únic títol europeu de la història del club: la Recopa d’Europa de l’any 1964. El 13 de maig d’aquell any, al posteriorment tràgic estadi de Heysel a Brusel.les, l’Sporting i l’MTK de Budapest van empatar a 3 gols en la final de la Recopa. Com passava llavors, en què no existien ni la pròrroga ni els penals, es va fer un partit de desempat per decidir el campió. Va ser dos dies després, al Bosuil Stadium d’Anvers, també a Bèlgica. El dia anterior a la final, el defensa de l’Sporting Joao Morais va tenir un somni: un gol de córner directe que donaria el triomf als lleons de Lisboa. Al minut 19 de partit, la pilota va sortir per la línia de fons, i Morais va anar a llençar-lo, amb la idea que tantes vegades havia assajat als entrenaments. Es va apropar a la pilota, la va besar, li va dedicar unes dolces paraules, la va plantar a la cantonada, i la va colpejar amb suavitat amb el peu dret. La pilota va traçar una paràbol.la amb una rosca que es va anar tancant i va superar el porter i els defenses, per acabar al fons de la xarxa al segon pal. 1-0, resultat que li va donar a l’Sporting el seu únic títol europeu fins a l’actualitat. Un gol antològic, recordat popularment com ‘O Cantinho Do Morais’ (el còrner de Morais), i que va inspirar la cançó del mateix nom, popularitzada per Maria Jose Valerio, i que conté la narració radiofònica original per a Emissora Nacional del locutor Artur Agostinho:

[youtube QzQtg2jA_p0 nolink]

Per descomptat, el musical ‘1906. O Nosso Grande Amor’ no podia obviar un altre capítol inoblidable per als aficionats sportinguistes: la històrica victòria per 7 gols a 1 davant el gran rival de Lisboa: el Benfica. Va ser un plujós 14 de desembre de 1986, a l’estadi Jose Alvalade, amb Manuel Fernandes com a gran estrella, autor de 4 gols…

[youtube pmGrSK9d8Q8 nolink]

Sigui com sigui, les crítiques que arriben del país veí del país veí són força bones, i fins i tot l’exblaugrana Jeffrén Suárez (mai oblidarem que ell va fer-li el cinquè ‘txitxarro’ al Madrid de Mou en el 5-0 de 2010), es va expressar entusiasmat al seu compte de twitter, després de veure l’obra. Si us en voleu fer una idea, aquí teniu un petit tastet…

[youtube 9cDRu582y_I nolink]

————————————————————————————————————————————

PD: Per si hi ha algun ‘benfiquista’ a la sala, la postdata va dedicada a ells. Una de les bandes més celebrades als últims anys entre els seguidors de la música indie de caire electrònic són els Animal Collective. Un dels seus membres, Noah Lennox, té un projecte paral.lel anomenat Panda Bear. Lennox viu des de fa un temps a Lisboa, i com a fan del futbol que és, es va aficionar als partits del Benfica. I precisament per això, en el seu últim disc (‘Tomboy‘), la darrera cançó de l’àlbum es diu, precisament, ‘Benfica’, en honor del club de les àligues…

[youtube KQvJB5ANjrY nolink]