Entrades amb l'etiqueta ‘Gols Cantats’

Quan els laboristes van pensar en Brian Clough i Elton John per derrotar Thatcher…

dimarts , 10/12/2013

A banda de petonejar nens, deixar-se sobar per iaies sense vergonya, o fer-se fotos acaronant gossets, no és cap secret que una vella tàctica dels polítics per guanyar vots i simpaties és envoltar-se de personatges populars. En aquest context, futbolistes i cantants són dos grans objectius dels seus interessos, siguin del color que siguin. No cal marxar massa enrere en el temps per pensar en casos com els concerts i suports de tota mena pro-Barack Obama d’artistes com Arcade Fire, Pearl Jam, R.E.M. o The National; o, a casa nostra, en un tema on els esportistes no acostumen a mullar-se ni sota la dutxa com és el dret a decidir i/o la independència, el suport d’un personatge de tanta ascendència com Pep Guardiola va provocar també molt de rebombori. I així, no ens han d’estranyar tampoc els rumors que llegíem recentment sobre un possible partit únic que inclogués Pep Guardiola com a número 3, de cara a les eleccions europees…

Un cas molt similar va passar a la Gran Bretanya de finals del anys 70. A finals d’aquella dècada, el Nottingham Forest ho va guanyar tot, tant a les Illes com a Europa, de la mà d’un personatge a qui, per carisma, transcendència mediàtica i impacte popular, podríem comparar perfectament al Pep Guardiola dels últims anys a casa nostra (per bé que, per la seva manera de ser poca-solta i bocamolla, és clar precursor de José Mourinho). Parlo, és clar, de l’inimitable Brian Clough (de qui ja us havia parlat alguna vegada per referir-me a l’imprescidible pel·lícula ‘The Damned United‘. Si no l’heu vist, feu-me el favor de posar el cul enfora per que us el pugui colpejar com es mereix…). A banda dels seus èxits com a entrenador del Derby County o Nottingham Forest, per a la història han quedat també la seva dialèctica histriònica i episodis com l’enganxada televisiva amb el seu antecesor al Leeds United, Don Revie:

A banda de la seva controvertida popularitat i els seus èxits esportius, mr. Clough era una persona amb idees polítiques d’esquerres. I tots aquests condicionants el van posar en el punt de mira del partit laborista (que, de fet, sembla que li va ofeir dues vegades adherir-se al partit). Corria l’any 1979, i el llavors Primer Ministre britànic Jim Callaghan afrontava unes dures eleccions contra una rival que emergia amb força en l’escena política de les Illes: Margaret Thatcher. Les enquestes el situaven per darrere d’aquella dona de dura aparença imperturbable, i els laboristes necessitaven un cop d’efecte per capgirar aquesta tendència. I segons revelen uns documents secrets de l’Arxiu Nacional fets públics al 2009, l’assessor de Callaghan, Bernard Donoughue, va pensar en 3 noms que podrien catapultar el primer ministre per mantenir-lo en el poder: l’escriptora i columnista del Daily Mirror Marjorie Proops, l’entrenador del Forest Brian Clough, i el cantant (i president del Watford) Elton John. En aquest últim cas, era coneguda la seva simpatia pels laboristes, però era descrit en aquests informes com una persona “amb una imatge complicada”, pel seu caràcter extravagant i la seva homosexualitat (revelada en una entrevista a la revista Rolling Stone l’any 1976; no us perdeu el jersei futbolero que duia en portada…)

Finalment, però, l’assessor del primer ministre va aconsellar Callaghan atacar Thatcher per un altre vessant: “Crec que la seva dona, els seus fills i néts ens poden donar més vots; Thatcher sembla no tenir família”. I segurament tenia raó en aquest aspecte de la Dama de Ferro, però aquelles eleccions se les va endur Thatcher, per iniciar una llarga etapa d’onze anys manant sense cap escrúpol (com a bona política de dretes). Potser si els laboristes haguessin tirat endavant aquella idea, mr. Clough se l’hagués menjat amb patates, i no haurien passat tantes altres coses relacionades amb la Dama de Ferro

———————————————————–

PD: Com a primera post-data, us deixo dues aventures musicals de Brian Clough, que poden ser considerades un capítol més dels ‘Gols Cantats‘: la primera, una cançó del canadenc J.J.Barrie en què el mític entrenador  fa un ‘speech’ sobre el futbol. El títol de la cançó té conya, ‘You Can’t Win Them All’ (No els pots guanyar a tots):

I la segona col·laboració entre tots dos és digna dels millors vinils de Johan Cruyff, Jean Marie Pfaff o Gerd Muller, ja repassats en aquest blog; ‘It’s Only A Game’ (Només és un partit):

PD2: La segona postdata, per a aquesta surrealista nadala que ha gravat l’Athletic Club per a Euskal Telebista, amb Muniaín, Susaeta, De Marcos i Mikel Balenziaga fent de Beatles; apocalíptic…

Gols Cantats (4): ‘Der Bomber’ Gerd Müller

dimecres, 5/12/2012

1148571812_extras_albumes_0.jpg

Aquests dies haureu sentit a parlar un munt de Gerd Müller. Tot i que per les nostres contrades se’l coneix popularment com a ‘Torpede’ Müller, el seu sobrenom original en alemany, ‘Der Bomber Der Nation‘, significaria més aviat ‘El bombarder de la nació’. Sigui com sigui, ell és un dels majors golejadors de la història del futbol, i fins avui és també l’home que més gols ha marcat en un any natural: 85. Ara que aquest extraterrestre voraç anomenat Leo Messi és a punt de deixar-lo sense rècord, m’ha semblat un bon dia per homenatjar musicalment al davanter alemany campió del món i d’Europa amb Alemanya, campió de gairebé tot amb el Bayern de Munic, i col.leccionista de rècords golejadors a dojo. De les seves fites com a futbolista no cal afegir gaire més, perquè ja les coneixereu sobradament, tot i que si en voleu saber més detalls, us recomano el visionat d’aquest documental. Però potser el que desconeixíeu era de les seves habilitats (o no) com a cantant. I és per això que avui el vull convertir en el protagonista del quart capítol de la secció més freak de l’Orella de Chygrynskiy: ‘Gols Cantats‘…

Gerd-Mueller_Dann-macht-es-bumm.jpg

Això que veieu és la portada del single més famós de la curta i extravagant carrera musical del nostre amic Gerd Müller: Dann Macht Es Bumm‘ es va publicar l’any 1969, i la portada és tan surrealista com significativa, i digna de qualsevol muntatge dels que feien els diaris esportius fa uns anys. En ella veiem a un Müller amb la samarreta del Bayern de Munic, diria que al vell Grünwalder Stadion, amb la corona i el ceptre de rei, i és que per aquells anys ja havia guanyat 1 lliga, 3 copes alemanyes, 1 recopa, 2 pitxitxis a la Bundesliga i 2 trofeus al millor jugador d’Alemanya. Encara havia de conquerir molts títols més, i sort que es va guanyar la vida amb el futbol, perquè com podreu escoltar, la música no seria el seu talent més natural i brillant…

Una cançó al més pur estil Johan Cruyff, o d’altres que ja us havia ensenyat en anteriors entregues de ‘Gols Cantats’, com les del seu company al Bayern i la selecció Franz Beckenbauer, o les d’un altre mite del Bayern com el porter belga Jean Marie Pfaff. A la cara B del single sortia la cançó ‘Wenn Das Runde Leder Rollt‘ que no he pogut trobar enlloc. Però si la cara A i gran èxit de ‘Der Bomber’ és com és, imagineu-vos la cara B…

Gerd-Mueller_Raba-Da-Da.jpgGerd-Mueller_Bleib-am-Ball.jpg

La ‘carrera musical’ de Gerd Müller, però, havia començat 2 anys abans, al 1967, amb la publicació del single ‘Raba Da Da‘, descrita com una cançó súper pop ’60s, i en la que intervenia la Rudi Bauer Orchestra (poca broma amb altres temazos en els que havia intervingut prèviament l’orquestra susdita…). La cara B d’aquest single era ‘Nut Jetzt Nicht Weinen‘, de títol lacrimògen. Totes dues cançons també van sortir posteriorment a impagables recopilatoris de bizarrisme futbolístic-musical, com ‘Ein Tor Im Ohr‘ (‘Un gol a la oïda’, més o menys), que compilava cançons perpetrades per futbolistes, dignes de sortir en aquesta secció. Un any després, al 1968, va ser el torn d’un segon single, amb dues mostres més d’horterisme sonor dignes de l’Oktoberfest, com són les cançons ‘Das Gibt Ein Schützenfest‘ i ‘Bleib Am Ball‘, on explica cóm mantenir l’equilibri per quedar-se amb la pilota i arribar a porteria:

Gerd-Mueller_Das-gibt-ein-Schuetzenfest.jpg

I si us penseu que aquest malson per a les vostres oïdes ja ha acabat, ho porteu ben clar, Dimitros. Perquè la trajectòria musical del ‘Torpede’ Müller encara ens reserva altres perles per comentar i escoltar. Sense anar més lluny, en ple èxtasi pel major èxit de la seva carrera esportiva (el Mundial de 1974, en aquella final davant la ‘Taronja Mecànica’ de Johan Cruyff que es va decidir amb un gol de Müller), la selecció alemanya va gravar una altra joia del freakisme sònic, amb participació del nostre amic Gerd: ‘Fussball Ist Unser Leben‘ (‘El futbol és la nostra vida’). No cal que ho jureu, nanos, perquè el que és la música…

Sepp-Maier-Gerd-Mueller-und-Jupp-Kapellmann_Angriff-SchussTor-Erklaer-mir-den-Fussball.jpgHarry-Valerien-im-Gespraech-mit-Gerd-Mueller_Tooore.jpg

Quants alemanys absolutament borratxos hauran cantat aquesta tonada en un càmping de Mallorca, Salou o Calella? Millor no saber la resposta, i continuem per a bingo. I és que 3 dels components d’aquella ‘Mannschaft’ que va guanyar el mundial ’74 del que eren amfitrions van gravar, 4 anys després, un disc no estrictament musical. En aquesta gravació, el mític porter Sepp Maier, el també jugador del totpoderós Bayern dels ’70 Jupp Kapellmann i el mateix Gerd Müller conversaven amb nens i els explicaven tècniques i habilitats per jugar al futbol: ‘Angriff, Schuss… Tor!‘ (una cosa així com ‘Atac, xut… i gol!’). Una altra gravació en format de 7 polzades que no era ben bé una cançó és ‘Tooore!!‘. En aquest vinil de 1970 que va fer la casa Telefunken com a producte promocional, Müller és entrevistat pel prestigiós periodista esportiu alemany Harry Valérien (qui, per cert, ens va deixar el passat mes d’octubre).

HOMENATGES

Berd-Franz_Torschuetzenkoenig-Gerhard-Mueller.jpgStahl_Gerd-Mueller.jpg

Al marge de les cançons perpetrades per Gerd Müller, també n’hi ha moltes cantades per altres ‘artistes’, dedicades a la vida i miracles del nostre golejador. Després de veure la portada que teniu aquí amunt, m’he quedat amb moltes ganes d’escoltar l’acordionista Berd Franz, acompanyat per la orquestra de Jimmy Thanner. Tot i que l’home no es va matar massa per escollir el títol del seu homenatge musical al ‘Torpede': ‘Torschültzenkönig Gerhard Müller‘, o el que és el mateix, ‘Golejador Gerhard Müller’. D’altres grups que han fet cançons de tribut a ‘Der Bomber’? Doncs, per exemple, The Surgeons, una banda de Leeds que li van dedicar la romàntico-futbolera ‘Gerd Müller Broke My Heart‘. Un altre grup no alemany que s’enrecordava del davanter amb el dorsal nº13 van ser els austríacs Stahl, en el seu disc de 1995 ‘Attacke!’. I ben a prop, a Suïssa, la banda new wave dels 70’s F.D.P. també van titular una cançó amb el nom del davanter, en què citaven a diferents futbolistes com Uwe Seeler o Franz Beckenbauer…

Ah, per cert, una curiositat. Sabeu qui va fer la lletra de la versió alemanya del famós ‘Waterloo’ dels enormes ABBA? Gerd Müller… però no el nostre, sino Gerd Müller-Schwanke, músic alemany nascut a Kiel, i que tocava en una banda anomenada Die Anderen. Casualitats de la vida…

Un altre dia potser em dedico a compilar cançons dedicades a Leo Messi, però confio que mai arribi a gravar cap disc, pel bé de la humanitat. Save the music!

——————————————————————————————-

PD: I la post-data d’avui, per a un gran com Rod Stewart. I és que l’home, gran aficionat del Celtic de Glasgow, no va poder contenir les llàgrimes d’emoció, en la victòria dels ‘hoops’ davant el Barça de Tito Vilanova, en el partit de Champions d’ara fa unes setmanes. I després ho va comentar al show de Graham Norton a la BBC, al costat de Cameron Diaz. Do you think he’s sexy…?

Gols cantats (3): futbolistes rapers

dimarts , 3/01/2012

babeltherapper.jpg

Flavor Flav dels Public Enemy? No! Ryan Babel, del Hoffenheim!

Avui han estat notícia dos futbolistes que tenen vinculacions musicals d’un mateix estil, i és per això que aquesta nit he decidit preparar una 3ª entrega dels ‘Gols cantats’. Si us dic que el Fulham ha guanyat l’Arsenal en el derbi londinenc, potser us quedeu igual. Si us preciso que una de les estrelles del Fulham és el migcampista nord-americà Clint Dempsey, potser em direu: “i a mi què?”. Però si us dic que també avui, Jose Manuel Pinto ha renovat com a porter del Barça i que comparteix una passió amb Clint Dempsey, llavors segur que em direu: “el hip-hop!”

1296618445825pintodn.jpg

[youtube c469u_yvWzg nolink]

Aquesta cançó dels gallecs Delahoja ha estat durant molt de temps banda sonora del vestidor del Barça triomfal de Guardiola. I no pas per casualitat. Delahoja són un dels grups de la discogràfica Wahin Makinaciones, creada l’any 2000 per José Manuel Pinto. De fet, aquesta cançó és una de les moltes composades pel mateix Pinto, que també fa de productor, i de promotor de concursos de maquetes i de festivals, amb el seu sobrenom artístic de Wahin. “El nunca visto, el nunca oído”, li canten en una cançó (minut 2 del video) els Canes, artistes també del segell discogràfic del porter del Barça. I és que, tot i que jugadors com Messi, Iniesta o Puyol han promocionat Delahoja a través de les xarxes socials, i que fins i tot van actuar a la festa de celebració al Camp Nou el dia després de la Champions de Wembley 2011 (el mateix Pinto va gravar aquest video per al lloc web de Wahin Makinaciones), al porter culé no li agrada que es parli públicament del seu alter ego artístic per que ningú l’acusi de treure profit de la seva condició de famós. I serà per això que quan publica videos tutorials didàctics sobre hip hop, es grava a sí mateix d’aquesta manera tan, diguem-ne, peculiar…

[youtube GL6ntmsNhcQ nolink]

17-clint-dempsey-061010-lg-67863980.jpg Pinto és només un dels moltíssims futbolistes apassionats pels hip-hop. Com que en són molts, avui només recopilaré uns pocs. Com us deia, Clint Dempsey és un altre exemple. El migcampista nord-americà del Fulham, a més de ser un molt bon futbolista, també té un alter ego musical: Deuce. La seva passió pel rap es va donar a conèixer al 2006, gràcies a la cançó ‘Don’t Tread’. Un tema gravat conjuntament amb els rapers nord-americans XO i Big Hawk, en una campanya promocional d’una marca de roba esportiva per promocionar la selecció dels Estats Units al Mundial d’Alemanya. La cançó, però, també tenia un rerefons força emotiu per a Dempsey, i és que estava dedicada a la memòria de la seva germana Jennifer, morta als 16 anys per culpa d’un aneurisme cerebral. És per això que al final del video, el futbolista deixa unes flors a la tomba de la seva germana…

[youtube K6Di8QT98Zk nolink]

mesut-ozil-real-madrid-nationalturk.jpgI això de fer raps previs a un Mundial no és cosa exclusiva de Clint Dempsey. La mateixa marca comercial va repetir la fòrmula abans del Mundial 2010, i també amb un altre jugador exquisit: el llavors futbolista del Werder Bremen i ara madridista (veurem fins quan…) Mesut Özil. En un dels capítols de l’especial dedicat a Özil anomenat Durch das Jahr (‘Durant tot l’any’), el migcampista alemany es ficava en un estudi de gravació amb un compatriota cantant de hip hop, Jan Delay, per perpetrar això…

[youtube Jmqp-52K3pg nolink]

Collons, Mesut. Millor que continuïs delectant-nos amb la pilota als peus…

barnes.jpg

Recordeu al futbolista de la foto? Doncs ni més ni menys que el mític John Barnes! L’exfutbolista del Liverpool també va protagonitzar una aparició estelar en una cançó prèvia a un mundial (el d’Itàlia 1990). La cançó era ‘World In Motion‘ dels no menys mítics New Order. Tot i que el tema seguia el tradicional pop ballable de la banda de Manchester, també tenia una part al més pur estil del rap més comercial dels 80, cantada pel llavors futbolista de la selecció anglesa…

[youtube rWr3xMhm0ig nolink]

ryan-babel.jpg

I ja que parlem d’exfutbolistes del Liverpool, no ens oblidem de l’ara jugador del Hoffenheim Ryan Babel. Amb el sobrenom artístic de Rio, el futbolista holandès ha sortit en terribles videos de hip-hopers del seu país, o també en programes on va voler demostrar el seu flow, rapejant en holandès…

[youtube yjtaruxin80 nolink]

Rio-Ferdinand-5.jpg

A internet van voler fer conya amb el seu sobrenom de Rio, assegurant que s’estava ficant amb el central del Manchester United Rio Ferdinand, però no era cert. Tot i que ho van voler vendre com una batalla de rapers, i és que una de les aficions de Ferdinand també és el rap, com va demostrar entrevistant artistes com Drake o el mític Snoop Dogg per a la seva revista ‘#5 Magazine‘. El defensa anglès també es defensa força bé fent entrevistes, i sempre serà millor que veure’l rapejant al costat d’artistes com Kano…

[youtube xgdKhNRxvwg nolink]

drenthe.jpg I ja per acabar aquest petit viatge pel hip hop amb més pilotes del planeta, moment per a un gran que mereixeria una entrada per si sol: l’exfutbolista del Madrid o de l’Hércules i ara a l’Everton, Royston Drenthe. Ell també és un gran aficionat del rap, com ho demostren les seves aparicions al costat del ja anomenat Ryan Babel (amb el sobrenom de Roya), o també de l’artista de hip hop alacantí Nach. Però potser un dels moments musicals culminants del singular futbolista holandès és la col.laboració amb el seu compatriota U-Niq, en cançons amb videos impagables com aquest…

[youtube hRn8k0HZb68 nolink]

I encara que us assembli

que en Drenthe és un pèl quinqui

avui és un gran comiat

per a l’Orella de Chyrgynskiy…

(o yeah, baby!)

Gols Cantats (2): futbol i Nadal

dijous, 29/12/2011

maradonaPApaNoel.jpg

Estarem tots d’acord que el Nadal és una de les èpoques més repulsives de l’any, de la mateixa manera que les nadales són a la música el que Bastía és al futbol (encara recordo la seva presentació com a jugador de l’Espanyol, quan va ser incapaç de fer 4 tocs seguits a la pilota…). El Nadal és també aquella època en què els jugadors se sotmeten a terribles situacions de vergonya aliena, disfressant-se de Pare Noel o destroçant les ja de per sí terrorífiques nadales, per tal de desitjar bones festes i bon any nou als aficionats. Així, la combinació Futbol+Nadales dóna lloc a terribles moments que podem repassar breument. I és que tampoc seria qüestió de provocar més indigestions de les que ja toquen en aquesta època de bogeria col.lectiva…

papanoel.jpg

Malauradament, enguany serà el primer sense la tradicional portada nadalenca de Don Balón (des d’aquí una forta abraçada i molts ànims per a tots els companys de tants i tants mitjans de comunicació que estan sent víctimes d’una autèntica sangria per culpa -o amb l’excusa- de la maleïda crisi). També malauradament, molts futbolistes continuen caient en la trampa de voler cantar nadales de felicitació. Sense anar més lluny, aquest és el video gravat per una marca esportiva amb Llorente, Javi Martínez, Cazorla, Arbeloa i David Villa:

[youtube zszBUqaMYbc nolink]

Vermella se’m posa la cara, de vergonya aliena… un altre exemple terrible-apocalíptic de donar-li un micro a un futbolista per perpetrar una nadala. La que van fer els jugadors del Llevant al Nadal de 2010:

[youtube YxhmHekj0-I nolink]

No es veia res similar des d’aquelles cantades nadalenques de Núñez i el bo d’en Nicolau Casaus amb els jugadors de La Masia. I no us penseu que tot això és cosa només de la Lliga espanyola, perquè a fora també passa. Sense anar més lluny, al Calcio…

[youtube FlFRmMgqTRY nolink]

Aquí obríriem un subapartat: el de les felicitacions no necessàriament musicals que fan els futbolistes a través dels mitjans oficials dels clubs. Per exemple, els jugadors del Manchester City van fer targetes de felicitacions per als seguidors com si estiguessin a la classe de plàstica de preescolar (hauria pagat milions per una feta per Balotelli, però aquell dia devia estar cremant cases llençant petards des del lavabo, suposo…). No us perdeu la felicitació final de Carlitos Tévez, en el seu particular anglès…

[youtube Bk-IVyrMi1I nolink]

També particular és l’anglès de O Rei Andrei en el missatge nadalenc de l’Arsenal, però Arshavin parla l’anglès que li surt de la punta dels seus peus privilegiats. I qui tingui algun problema, l’espero al carrer, i sense la mare…

[youtube DFtNZfnN6Ks nolink]

Bacary Sagna: tot el que té de bon futbolista ho té de pèssim cantant. En fi, si us poseu a buscar per youtube, trobareu desenes de felicitacions nadalenques dels principals equips de futbol del planeta, en què alguns jugadors es deixen anar amb atrevidíssims intents de cantar nadales (Manchester UnitedChelsea, Liverpool, Arsenal, Bayern de Munic, Nàpols, Juventus, València, Madrid…). Pel que fa a casa nostra, no és que els Barça Toons siguin sant de la meva devoció, però en aquesta felicitació nadalenca, la música la posava The Brian Setzer Orchestra, que sempre és una alegria…

[youtube APjwfl7tjfI nolink]

A l’Espanyol, al Nadal de 2010 van triar el ‘Have Yourself a merry Little Christmas’ de Coldplay:

[youtube MgnMAjoxPrk nolink]

I aquest any, els protagonistes són els nens del futbol base perico, amb una particular nadala periquita…

[youtube DpQ8d-6fDG8 nolink]

Per terres angleses són molt donats a fer nadales amb motius i lletres futboleres. Per exemple, el locutor de la BBC Radio 5 Dave Henson va fer aquesta particular (i desafinada) versió d’una nadala cantada originalment per Mariah Carey, ‘All I Want For Christmas Is You':

[youtube 4hpNSRXAXz0 nolink]

Amb aquesta mateixa cançó, el programa despertador Strawberry Clock Alarm de l’emissora de Dublin 104FM va fer una nadala satírica que l’entrenador del Liverpool Kenny Dalglish li hauria pogut cantar al seu homòleg del Manchester United Sir Alex Ferguson:

[youtube DVl7edYGnc0 nolink]

A internet també es troben curiositats. El web ‘Mirror Football’ va canviar les lletres de nadales tradicionals adaptant-les a equips i futbolistes de la Premier League. Mentre al web ‘Box Office Football’ trobem un divertit video amb una súper banda de rock dur, capitanejada per uns melenuts Sir Alex Ferguson i Arsene Wenger, tocant un pupurri de nadales rockeres. I he deixat pel final les curiositats que més gràcia m’han fet. Començant per un Santa Claus vestit amb els colors de l’Aston Villa, amb la cançó ‘Father Christmas Is A Villa Fan':

[youtube HfSgMq-dOVw nolink]

De la seva banda, Iker Muniaín i Antoine Griezman demostren tenir bon sentit de l’humor quan fan de directors d’orquestra amb els seus companys de l’Athletic i la Reala, cantant la popular nadala basca dedicada a l’Olentzero (impagable la cançó dels Simpson del telèfon mòbil de Muniaín!):

[youtube 7hrf9aQSttA nolink]

Potser recordareu també la felicitació nadalenca que, ara fa uns anys, l’exàrbitre Andújar Oliver va fer per a la web del diari Marca, acompanyat de la seva família. Gran Andújar, i terrible cançó…

[youtube -Ifj3_wVSOg nolink]

I, per acabar, si has arribat fins aquí, tens premi. Perquè la millor felicitació nadalenca havia d’arribar del club més collonut del món, i del que ja et vam parlar fa temps en aquest blog: el Sankt Pauli!!!

[youtube A3VGLdzCMFY nolink]

Hell’s Bells!!! I que tingueu un bon 2012 ple de futbol i música, Chygrynskiys!!

[youtube 0hYh-wRlfSE nolink]

Gols Cantats (1): futbolistes perpetradors de cançons…

dimecres, 14/12/2011

futbol_musica.jpg

Aquesta nit vull començar una nova secció a l’Orella de Chygrynskiy. A banda d’Arshavin, Balotelli o PJ Harvey, servidor de vostés colecciona altres idolatries i aficions per posar-li una mica de salseta a l’existència. I com a gran amant de la cara B de la vida, el bizarrisme musical és un altre camp que m’apassiona. Així doncs, he decidit fer-me un cubata (perdoneu, és el costum) de bizarrisme musical i bizarrisme futbolístic. En altres paraules, en aquest nou espai de l’Orella que es dirà ‘Gols Cantats’, vull anar recuperant joies ocultes de l’inesgotable discoteca dels horrors que s’ha generat en la història del futbol, quan jugadors i entrenadors han fallat, provant sort en el camp de la música. Amb tots ells podem conformar un inacabable equip de futbol (el Cacofònic United) que mai hauria hagut de canviar el terreny de joc per un estudi de gravació. Si han de fallar gols cantats, millor que ho facin sobre la gespa…

pfaff.jpg En el primer capítol d’aquesta secció, ens mourem bàsicament entre finals de la dècada dels 60 i principis dels 80, i fitxarem un jugador per línia per al Cacofònic United. I si comencem per la porteria, assegurem-nos un porter de garanties, com Jean Marie Pfaff. El mític porter belga va ser campió de lliga i copa amb el Beveren al seu país, i amb el Bayern de Munic a Alemanya, a banda de ser probablement el millor porter que hagi tingut mai la selecció vermella. Pfaff ha acabat convertit en estrella televisiva amb un reality show a l’estil dels Osbournes, però durant la seva etapa com a futbolista va fer un parell d’incursions bastant terrorífiques en el món de la música. La primera, al 1979, amb un single benèfic per a UNICEF titulat ‘Denk Je Vaak Aan Mij’ (alguna cosa així com ‘Penses en mi sovint’). Una cançó disco a l’estil Baccara per ballar a qualsevol càmping de Salou absolutament torrats:

[youtube KDYHnRDbDSQ nolink]

Al 1984, i ja plenament integrat a la disciplina del Bayern, Pfaff es va superar a sí mateix amb aquest vòmit sonor anomenat ‘Jetzt Bin Ich Ein Bayer’ (‘Ara sóc un del Bayern’), per ballar a qualsevol càmping de Calella absolutament torrats:

[youtube TQ7RM93Gz8Y nolink]

Franz_Beckenbauer_22-6-74.jpg Avancem una línia i parlem d’un dels millors defenses de la història del futbol, i que també va ser estrella del Bayern de Munic: Franz Beckenbauer. El ‘Kaiser’ va ser campió del món al 1974 davant la Taronja Mecànica de Cruyff o de l’Eurocopa 2 anys abans, campió de la Bundesliga, Copa alemanya, Copa d’Europa, Recopa i Intercontinental amb el Bayern, i també de lliga amb l’Hamburg; o ja com a tècnic, campió del Mundial ’90 amb Alemanya, de la lliga francesa amb el Marsella, o de lliga i UEFA amb el Bayern. Possiblement, el millor futbolista alemany de tots els temps. I ja en els seus dies com a jugador, era un referent mediàtic al seu país que feia anuncis… o cantava cançons. Per exemple, el single que contenia les cançons ‘Du Allein’ (‘Només Tu’) i ‘Gute Freunde Kann Niemand Trennen’ (‘Ningú pot separar als bons amics’), que al 1966 va arribar al nº 31 de les llistes alemanyes:

[youtube _j3IA4bmIk4 nolink]

[youtube kQUJfpcSRQ0 nolink]

Un any després, al 1967, el ‘Kaiser’ va editar un altre single, ‘Du Bist Das Glück’ (‘És vosté l’afortunat?’), amb la seva corresponent cara B: ‘1:0 Fur Die Liebe’ (un títol i unes lletres amoroses de pà sucat amb oli absolutament infames: ‘1-0 per a l’amor’). Si Nana Mouskouri hagués estat futbolista al Bayern, hauria pogut perpetrar una cosa així:

[youtube X5wUBrlq0SU nolink]

keegan.jpg Al mig del camp, un mite de tarannà absolutament atacant: mr. Kevin Keegan. Internacional anglès, Pilota d’Or els anys 1978 i 1979 quan jugava amb l’Hamburg campió de la Bundesliga i subcamió d’Europa (fins i tot va sortir als entranyables còmics de l’Èric Castel, aquell dia que expulsen al jugador del Barça en la visita al Volksparkstadion), mite del Liverpool que va guanyar lligues, copes, la Copa d’Europa o la UEFA, o posteriorment entrenador de la selecció anglesa, del Fulham, Manchester City o Newcastle. Un dels futbolistes anglesos amb més talent de la història, i que aprofitant la seva tirada mediàtica, va editar la cançó ‘Head Over Heels In Love’ (¡Perdre El Cap En l’Amor’) el 9 de juny de 1979. Escrita per Chris Norman (membre de la banda Smokie) i Pete Spencer, va arribar al nº 31 de les llistes angleses… i al nº 10 de les llistes alemanyes!!! I el cert és que la cançó té el seu rotllo, i la podrien signar bandes posteriors de power pop com els Teenage Fanclub, no creieu?:

[youtube IJMaZZW9eQk nolink]

El que ja seria més discutible és el segon single editat per Kevin Keegan. Quan al 1980 va deixar l’Hamburg i va tornar a Anglaterra per acabar la seva carrera al Southampton i al Newcastle, Keegan va publicar sense massa èxit la terrible balada ‘England’, on cantava el seu retorn a casa:

[youtube jVLJsxyIX-o nolink]

Chinaglia_es.jpg I per acabar aquesta primera entrega dels ‘Gols Cantats’, un davanter que potser no us sonarà tant com els 3 futbolistes prèviament esmentats en aquesta entrada: l’internacional italià Giorgio Chinaglia. Si fóssiu seguidors de la Lazio, a banda que és molt probable que tinguéssiu idees feixistes, segurament també tindríeu un póster de Chinaglia a la vostra habitació. Amb 24 gols, ell va ser el davanter estrella de l’equip que la temporada 73-74 va guanyar la primera de les dues lligues que té el club romà en tota la seva història. Posteriorment, aquest davanter amb fama de noi dolent va jugar al Cosmos amb Pelé o Beckenbauer; va ser president de la Lazio als anys 80; i també va ser acusat de corrupció i de pertanyença a la Camorra. I a banda de tot això, durant la seva etapa com a futbolista també va tenir temps de cantar ‘Football Crazy’ (‘Boig del Futbol’). Banda sonora de la pel.lícula ‘L’Arbitro‘ (amb l’actor italià Lando Buzzanca com a protagonista) en aquesta horrible cançó de 1974, Chinaglia canta en un anglès macarrònic que és el millor del món. Tant o més ofensiu com a cantant que com a futbolista…

[youtube 03gHN1b300c nolink]

En fi, millor que ho deixem aquí. Fins i tot jo he tingut una indigestió sònica, i quasi que vaig a posar-me un antídot musical al meu Itunes. Podeu deixar noms alternatius per a l’equip de bizarrisme musical, votacions de les pitjors cançons, i amenaces de tortura als comentaris, amics…