Entrades amb l'etiqueta ‘Hull City’

Stephen Malkmus, Pavement, i el Hull City

dijous, 16/01/2014

 Imagen 9.jpg

 Aquest dimarts visita Catalunya Stephen Malkmus, amb la seva banda The Jicks, en un concert a la sala Bikini de Barcelona. Com molts sabreu, Malkmus és el líder d’una de les bandes de rock independent americana més genuïnes dels anys 90, els imprescindibles Pavement. Uns mestres del pop psicodèlic i la quotidianitat burleta que van endolcir l’adolescència (i post-adolescència) de molts dels que els vam descobrir en aquells dies, gràcies a delicioses cançons com aquestes:

 Sí, ja torno al text, que com continuï posant vídeos, us enllaço tota la discografia de Pavement… la banda d’Stockton es va separar l’any 2000 (tot i que al 2009 van decidir reunir-se coincidint amb el 20è aniversari de la seva creació) i Malkmus va iniciar un projecte amb el seu nom, que amb el temps va afegir també en la nomenclatura oficial a la banda que l’acompanyava, The Jicks. Ja fa 13 anys del seu primer disc, i ara presentaran ja el seu sisè disc d’una trajectòria irregular però amb moments igualment brillants..

Segurament, ni Pavement ni Malkmus semblarien el prototip més arquetípic dels fans del futbol, però el cert és que sí que tenen vinculacions amb l’esport rei. I, més concretament, amb un club del qual ja havíem parlat en aquest blog per culpa dels Housemartins: el Hull City. “Què collons tindrà a veure una banda universitària americana amb un club de segona fila del futbol britànic?”, potser us preguntareu. Doncs la culpa de tot la tenen la gent que treballava a la banda (i posteriorment amb Malkmus amb The Jicks) darrere els escenaris, que eren precisament d’aquesta ciutat de la regió de Yorkshire, Anglaterra. Per exemple, Andy Dimmock, tècnic de guitarra que també ha treballat amb artistes com Jarvis Cocker, Mogwai, Elastica, Franz Ferdinand o The Beautiful South, i que és soci del Hull City.

Una altra vinculació dels Pavement amb la ciutat de Hull i el seu equip de futbol ve de la mà de la banda local Salako i de les curses de cavalls (sí, estranya barreja, gairebé tan psicodèlica com les cançons de la banda d’Stockton). Els membres d’ambdós grups tenien amistat després d’haver girat junts; qui va ser bateria dels Pavement Bob Nastanovich era molt aficionat a les curses de cavalls i en tenia uns quants: a un d’ells el va anomenar… Hull City Tiger! (i és que no hem d’oblidar que ‘tigres’ és el sobrenom que se li dóna a l’equip groc-i-negre). I en honor al cavall del bateria de Pavement, els Salako van titular amb el seu nom la primera cançó de l’EP de 5 cançons ‘Ventimiglia 120899′, que sonava així

I aquesta no és la única cançó de l’univers Pavement relacionada amb el Hull City. La primera (i brillant) cançó del penúltim disc d’Stephen Malkmus i els Jicks (‘Mirror Traffic’) es diu precisament ‘Tigers’, i en el vídeo es veu a un tigre jugant a futbol…

I tot i que un mai acaba de saber del cert si Malkmus parla seriosament o no, i en alguna entrevista ha admès que durant el temps ha anat canviant d’equip en funció de les fílies de la gent que l’envoltava (Oakland Stompers, Luton, Crystal Palace, Queens Park Rangers…), el cert és que en nombroses entrevistes recents continua manifestant el seu suport al Hull City i un cert coneixement de l’actualitat del club de Yorkshire i el gust per futbolistes com Theo Whitmore o Ian Goodison, tot i que admet que mai ha vist en directe un partit dels ‘Tigers’. A més, en alguna ocasió també ha revelat que prefereix que guanyi la selecció d’Alemanya a la dels Estats Units (durant un temps va estar vivint a Berlin), i que ell és més d’esportistes individuals que d’equips, destacant el seu favoritisme per futbolistes com Mesut Özil o Phillip Lahm.

 I encara un últim vincle amb Pavement i el futbol; i és que encara no he aconseguit descobrir de quin equip és la samarreta que porten els membres de la banda en aquesta fotografia. Alguna idea, Dimitros…?

———————————————————————————————-

PD: La primera post-data d’avui per a un grup que em va fer conèixer en Carles Vinyas a través de twitter: es tracta d’una banda de punk-hardcore anomenada Stoichkov; i com ja us podeu imaginar pel nom del grup, i de les cançons ‘Barcelona Supporters’ i  ‘Messi Nois’ que conformen aquest single, merengons precisament no serien…

Imagen 10.jpg

PD: Com sabeu, ahir els Depeche Mode van actuar al Palau Sant Jordi de Barcelona; doncs el dia abans, alguns dels seus components van visitar l’entrenament del Barça a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí, i es van fer algunes fotografies amb la plantilla blaugrana. Hi van ser Peter Gordeno, Andy Fletcher i Martin Gore, però al cantant i líder Dave Gahan no se li va veure el pèl…

PD3: I també un apunt musical vinculat a l’Espanyol; i és que ahir l’equip blanc-i-blau va protagonitzar una emocionant i patida victòria davant l’Alcorcon en la ja coneguda a internet com a ‘Copa del pare de la imputada’. I en aquesta remuntada hi va tenir a veure el cantant canadenc de hard-rock Danko Jones, que és qui posava música al vídeo promocional del club blanc-i-blau, amb la cançó ‘Bounce‘ del seu disc ‘I’m Alive And On Fire':

 

The Housemartins ‘London, 0 – Hull, 4′: la portada futbolera que es va fer realitat…

dijous, 27/10/2011

The_Housemartins_-_London_0_Hull_4_-_Front.jpg

Aquest mes d’octubre es compleixen 25 anys del disc de debut dels Housemartins, ‘London, 0 – Hull, 4′. Els que als anys 80 estàveu a l’adolescència o a la joventut recordareu a aquesta banda de la localitat de Kingston-Upon-Hull, al nord-est d’Anglaterra (una ciutat portuària coneguda per ser el lloc de partida del viatge de Robinson Crusoe en la famosa novel.la de Daniel Defoe). En plena efervescència de la febre pels Smiths, aquesta colla de ‘nerds’ amb aspecte d’estudiants clava-colzes van gravar 2 discos abans de separar-se i iniciar nous projectes musicals (el cantant Paul Heaton o el bateria Dave Hemingway van fundar The Beautiful South, mentre Norman Cook es convertiria molts anys després en Fatboy Slim). El primer d’aquests 2 àlbums era una col.lecció de cançons pop fresques, enèrgiques, i plenes de referències marxistes i catòl.liques. Un gran disc que es resumia a la perfecció amb un lema a la seva portada: ’16 songs – 17 hits!’.

THE HOUSEMARTINS-London 0 Hull 4(1986)(trasera).jpg

Contràriament a les tres anteriors entrades dedicades a portades futboleres, en aquesta ocasió el motiu no és pas la imatge de la tapa del disc, sino el seu títol: ‘London, 0 – Hull, 4′ és un nom de connotacions futbolístiques que en realitat no ho era pas, tot i que finalment ho acabaria sent, 22 anys després de l’edició de l’àlbum. Complicat? No tant. Tot i que alguns membres dels Housemartins eren seguidors de futbol (el cantant Paul Heaton és fan del Sheffield United), aquest era un títol irònic que feia referència a una afirmació de Heaton. A mitjans dels anys 80, a Hull es va formar una petita escena musical de bandes locals, i el cantant dels Housemartins sempre deia que la seva era la quarta millor banda de Hull, per darrere de Red Guitars, The Gargoyles i els posteriorment arxiconeguts Everything But The Girl. Amb tot, els Housemartins creien que a la capital no hi havia cap banda interessant en aquells temps, i per això van decidir anomenar al seu disc de debut amb un títol que acabaria sent visionari, en termes futbolístics: ‘London, 0 – Hull, 4’…

hull_city_aae.jpgEl Hull City A. F. C. es va fundar l’any 1904, i mai havia passat de ser un equip modest que jugava a categories inferiors. El seu èxit més gran havia estat arribar a unes semifinals de la FA Cup l’any 1930, però a la primera dècada del segle XXI van fer una breu aparició a la Premier League anglesa que va durar 2 anys. El 24 de maig de 2008, en un apassionant partit de promoció a Wembley davant el Bristol City, el Hull es va imposar per 1-0 amb gol de Dean Windass i es va guanyar el dret de jugar la Premier per primera vegada a la seva història. Dirigits per Phil Brown, i amb un vell conegut de l’afició del Barça que es va acabar convertint en l’estrella de l’equip (el brasiler Geovanni Deiberson), el Hull va debutar a la Premier el dissabte 16 d’agost de 2008, al KC Stadium, contra el Fulham…

Geovanni-Hull-City-Newcastle-United-Premier-L_2004316.jpg

Al minut 8 de partit, Seol va avançar el Fulham, però al 22 Geovanni va empatar. A només 9 minuts del final, Folan va marcar el definitiu 2-1 que va provocar el deliri entre els 24.525 espectadors presents al KC Stadium, i el Hull va debutar amb un triomf a la Premier davant l’equip londinenc…

[youtube yr0BSg2SPAM nolink]

El 27 de setembre, a la sisena jornada de lliga, els Tigers jugaven el segon partit contra un equip de la capital anglesa, i per primera vegada ho feien a Londres. Va ser a l’Emirates, davant el tot poderós Arsenal dels Wenger, Cesc, Walcott, Adebayor o Van Persie. Al minut 51, el Hull es va fer un gol en pròpia porteria, però al 62 Geovanni va empatar amb un golarro, i només 4 minuts després, Cousin va marcar el gol de la victòria…

[youtube 3pI0nRBkRhs nolink]

La següent jornada, el Hull tornava a jugar a Londres, però al camp del gran rival històric de l’Arsenal: el Tottenham dels Modric, Pavlyuchenko, Gareth Bale i companyia, i que diriga Juande Ramos. I els de Phil Brown només van trigar 9 minuts a marcar el gol que acabaria donant la victòria al Hull. L’autor del gol? Doncs sí, un altre cop Geovanni, amb una falta directa impressionant…

[youtube 5Iq4XnRKf8Q nolink]

El diumenge 19 d’octubre, el Hull rebia a casa al West Ham United. Al minut 51, Turner rematava de cap un llençament de córner i marcava el gol que derrotava l’equip londinenc (minut 1’36” del següent video). A més, completava així la fita que, sense voler-ho ni saber-ho, havien pronosticat els Housemartins 22 anys abans: 4 partits del Hull contra equips londinencs, 4 victòries i 0 derrotes…

[youtube 6BZwIRx4kFg nolink]

Al dia següent, diversos diaris van coincidir a titular la notícia exactament amb el mateix text: ‘London, 0 – Hull, 4′. I de ben segur que aquell vespre, a moltes cases i pubs de Kingston-Upon-Hull, van sonar els 17 hits de les 16 cançons del disc de debut dels Housemartins, entre litres de cervesa i riures de felicitat futbolera…

[youtube KfDoPEN7n5k nolink]

 hull-city-001.jpg

Escolta ‘London, 0 – Hull, 4′. Et faràs un favor a tu mateix…

————————————————————————————————————————————————————————————–

PD: A la postdata d’aquesta nit, volia tenir un record per a Marco Simoncelli. Supersic era tifossi del Milan (va ser recordat en l’últim partit dels rossoneri, o en la roda de premsa de Gattusso d’aquesta setmana) i va ser fotografiat en diverses ocasions amb guitarres elèctriques (tot i que no té res a veure amb el guitarra de la banda Saint Lips, i que es diu exactament igual). Descansa en pau, Marco.

simoncelli05_preview_big.jpg

 Gatusso-ojo.jpg