Entrades amb l'etiqueta ‘Michael Jackson’

D.E.P. Eusébio; les cançons de ‘la Pantera Negra’

dimarts , 7/01/2014

La vigília de la Nit de Reis ens va deixar un dels jugadors més màgics de la història del futbol: Eusébio da Silva Ferreira. Com ja haureu llegit en 1.000 llocs, La Pantera Negra’ ho va guanyar pràcticament tot amb el Benfica dels 60, tant a nivell individual com col·lectiu, i va portar la selecció de Portugal al tercer lloc del Mundial ’66. Ahir va ser acomiadat a l’estadi del Benfica, tal i com ell desitajava, en una emotiva i multitudinària cerimònia. Particularment, el recordo anecdòticament com el mite futbolístic que em va negar una entrevista per al programa ‘Hat Trick’ de COMRàdio (amb el gran Damià López, ara a RAC1), en l’entrenament previ a Montjuïc del partit de UEFA contra l’Espanyol al 2007; al dia següent, però, en la retransmissió del partit amb Eduard Cabré, Màgic Díaz, Joan Batllori i companyia, es va enrecordar de mi, i llavors sí em atendre amb tota l’amabilitat del món; bipolaritats pròpies del genis, suposo. En la tornada d’aquells quarts de final a Da Luz, Gorka Iraizoz va fer una de les aturades més increïbles i miraculoses que recordo, en una rematada a boca de canó de Miccoli. I tots els pericos hauríeu de saber que va ser gràcies a la foto de Bela Guttmann que vam posar amb en David Amador a l’estudi 3 de la COM, i que va provocar els desitjats efectes talismànics per a l’Espanyol i la continuació de la llegendària maledicció per al conjunt de Lisboa…

…deixant les batalletes d’avi-‘cebolleta’ i tornant al tema, quan m’he capbussat a la xarxa per buscar vinculacions musicals d’Eusébio, he trobat un interessant article de l’edició portuguesa del diari Público, on es recopil·len algunes cançons inspirades per la Perla de Moçambic (concretament era de Maputo, com l’experico Armando Sa). I, lògicament, les bandes coetànies als anys daurats del futbolista van ser les primeres en homenatjar-lo. Per exemple, les bandes ye-yé de l’època, com ara Os Sheiks. Considerats els Beatles portuguesos, aquest grup format per Paulo de Carvalho, Fernando Chaby, Carlos Mendes i Jorge Barreto, combinaven versions de cançons de Nancy Sinatra, Beatles o el ‘Summertime‘ de Gershwin, amb cançons pròpies, com ‘Missing You‘ o ‘Tell Me Bird‘. I l’any 1966 també li van dedicar una cançó al futbolista moçambiquès, a proposta del seu segell discogràfic -Valentim De Carvalho-, i tot i que alguns dels membres de la banda eren de l’Sporting de Lisboa:

Només 3 anys després, al 1969, va ser una altra banda portuguesa la que es va fixar en el millor futbolista portuguès de tots els temps: van ser els Conjunto Sem Nome (literalment, ‘Grup sense nom’), format per Ruy Nunes, José Correia, Adelino Vellez i Antonio Braga. Una banda obertament benfiquista, tal i com revelen les cançons i portades que van protagonitzar per a les seves gravacions, de caràcter popular: peces com ‘Benfica Twist’, ‘Ser Benfiquista’, ‘Os Velhotes Do Benfica’, ‘O Que È O Que Benfica Tem‘, ‘Marcha Dos BiCampeoes Europeus’ o el tema dedicat a la Perla Negra, ‘O Joelho Do Eusébio’, de marcats aires folclòrics:

07f5c212-a3ab-11e2-8409-1378531513f9.jpg09f4ae20-a3ab-11e2-84f5-574fa185229e.jpg

Conjunto+Sem+Nome+f_1272451626986cc1b.jpgBenfica.jpg

Ja amb Eusébio retirat, l’any 1980 es va formar a Portugal una banda de pop anomenada Salada De Frutas (sí, sí, ‘amanida de fruites'; un nom gairebé tan terrible com la seva música, com veureu de seguida…). La banda la van formar la cantant Lena d’Água, Luís Pedro Fonseca, i Zé Da Ponte. Posteriorment s’incorporen d’altres membres, com Guilherme Inés, o Zé Carrapa. Al 1981 van editar el seu segon disc, ‘Se Cá Nevasse…’, i a la cançó del mateix nom que obria el disc, recorden a la Perla de Moçambic en la frasse: “Se o Eusébio ainda jogasse / Ai que fintas ele faria um dia” (una cosa així com “Si Eusébio encara jugués, quines fintes faria”):

Més recentment, el virtuós guitarrista Rui Carvalho (conegut artísticament com Filho da Mâe) va publicar el disc ‘Palacio’. La quarta cançó d’aquest àlbum es diu ‘Eusébio No Deserto’ (‘Eusébio al desert’), una metafòrica cançó inspirada en el futbolista de Moçambic, i en les seves qualitats com a portuguès:

I no ens volem oblidar d’una banda gal·lesa de post-punk que l’any 2007 va editar un EP de 6 cançons anomenat ‘Beth Yw Hyn?‘ (‘Què és això?’). El nom de la banda, tot un homenatge amb accent inclòs: Eusébio.

———————————————————————————————–

PD: La primera postdata d’avui, per a l’espectacular playlist de la música que va sonar per megafonia el passat 1 de gener a Old Trafford, en el partit Manchester United – Tottenham: Arctic Monkeys, Vampire Weekend, Yeah Yeah Yeahs, Mumford & Sons, Daft Punk… així fa goig anar a futbol!

Bc488oDIgAAW-uH.jpg

PD2: I la segona postdata per a la curiosa dupla de l’Atlético Goianiense de la segona divisió brasilera; i és que no deixa de ser curiós que en aquest equip un tal John Lenon marqui un gol després de l’assistència de Michael Jackson…

Jack Wilshere, el ‘gunner’ que escolta al Rei del pop…

dijous, 17/02/2011

jack-wilshere-arsenal-2010-2011.jpg

La nit en què el futbol s’ha fet un gran homenatge a l’Emirates Stadium, un marrec de 19 anys ha aprofitat l’aparador de la Champions per posar-se al centre dels focus del futbol mundial. I és que avui el gran protagonista de l’Arsenal-Barça no es diu ni Leo Messi, ni David Villa, ni Cesc Fàbregas, o ni tan sols Andrei Arshavin (perdona’m, Andrei, per aquesta blasfèmia que acabo de cometre…). Aquesta nit, el rei de la festa ha estat Jack Wilshere. Com que això no és un espai exclussivament futbolístic, tampoc explicarem ara la vida i miracles del petit Jack. Però per fer-ne cinc cèntims, direm que en Wilshere porta a l’Arsenal des que tenia 9 anys, i el 30 de setembre de 2008 es va convertir en el debutant més jove de la història dels ‘gunners’ a la lliga, quan va saltar al camp davant el Blackburn Rovers amb només 16 anys i 256 dies. L’any passat va jugar cedit al Bolton, i a l’agost Fabio Capello el va fer debutar a la selecció anglesa. I moltíssima gent a la Gran Bretanya coincideix a dir que aquest migcampista tan versàtil i tan poc britànic amb la pilota als peus serà una de les figures principals del futbol anglès en un futur no massa llunyà. Sigui com sigui, deixeu-me que us expliqui quina és la vinculació d’aquest fanàtic del twitter amb L’Orella de Chygrynskiy…

Jack-Wilshere-of-England--007.jpgResulta que Jack Wilshere té uns gustos musicals inversament proporcionals a la seva qualitat com a futbolista. Sí, és clar, això és una opinió molt personal (quina bajanada, oi? Hi ha alguna opinió que no ho sigui, de personal?). Però com que aquest blog l’escric jo, poso el que em surt del teclat. I ara el que el teclat em dicta és precisament això. Per ser més precís, vull pensar que en Jack, als seus 19 tendres anyets, està encara en procés de formació personal. I passa per aquella fase de dubtes i contradiccions (és cert, crec que aquesta fase no la superem mai, tinguem 19 anys o en tinguem 99), en què està perfilant caràcter i gustos. Inclosos els musicals, que ara per ara estan en aquell terreny entre l’eclecticisme extrem i la contradicció. Per exemple, en un extrem, a en Wilshere li agraden productes ben comercials com la cantant/actriu de Disney Channel Ashley Tisdale, el guanyador al 2009 de ‘X Factor’ (l’OT de la Gran Bretanya) Joe McElderry, o el cantant d’R&B Ne-Yo. En l’altre, artistes certament interessants com en Greg Ashley (membre també de bandes com Gris Gris, The Mirrors, o The Strate Coats), que absorbeix l’atmosfera psicodèlica de la seva Califòrnia natal en discos hipnòtics que requereixen de diverses escoltes per trobar-li els mil i un matisos, estirat còmodament al sofà de casa…

jackrelax.jpg

Consideracions del sofà de Wilshere al marge, qui probablement ocupi el nº1 de les preferències musicals de la nova perla del futbol anglès és, ni més ni menys, que Michael Jackson. Això és el que es desprèn de la llista que va fer en Jack per a la fundació benèfica Fairsharemusic.com, i que tothom que vulgui es pot descarregar per internet, previ pagament d’un donatiu. I és que, de les 10 cançons que va triar Wilshere, 4 eren del Rei del pop: ‘Billie Jean’, ‘Man In The Mirror’, ‘Rock With You’, i ‘Wanna Be Startin’ Something’. 3 més, de Jason Derulo, cantant, actor i ballarí d’origen haitià a qui molts consideren hereu de Jacko. I les altres 3 cançons triades pel migcampista de l’Arsenal eren del ja anomenat Ne-Yo.

wilshere-playlist-450x340.jpg

En Jack no va ser l’únic futbolista de l’Arsenal que va participar en aquesta iniciativa… si voleu consultar les preferències musicals de tots ells, només cal que clickeu aquí. Personalment, només salvaria de la lapidació al que menys m’agrada jugant a futbol: el danès Nicklas Bendtner. Sembla que totes les limitacions que té als peus les supleix gratament amb les orelles, amb especial gust pels ‘crooners’ com Frank Sinatra, Tonny Bennet, o Sammy Davis Jr., i deeses del jazz com Billie Holiday, Nina Simone o Ella Fitgerald (tot i que també inclou una cançó de… Julio Iglesias!!). De la resta de ‘gunners’ i els seus gustos musicals, quasi millor no parlar-ne. Futbolistes…

dima.jpg

*PD: Per cert, us interessi o no (em preocupa ben poc, però us estimo igual), aquesta nit estic content: només 2 dies després de l’estrena d’aquest blog, Chygrynskiy i el seu Shaktar han fet un pas de gegant per estar als quarts de final de la Champions, en guanyar a Roma per 2-3. Jo no vull dir res, però molts dels herois de L’Orella… aquesta nit se’n van a dormir feliços i triomfadors…