La segona esmena

M’ha sorprès la predisposició dels mitjans i algunes autoritats nord-americanes a vincular la matança de Tucson amb la creixent crispació política al país. El fet que el Tea Party posés literalment en el punt de mira la representant demòcrata atacada ha donat ales a un debat sobre si el múltiple assassinat ha estat incentivat pels atacs i contraatacs que s’intercanvien els polítics a través dels mitjans. Crec que el debat és un altre. Per mi aquest tràgic fet posa al descobert, per enèsima vegada, una de les greus contradiccions de la societat nord-americana: no saber trobar l’equilibri entre la lloable defensa de les llibertats individuals i un major rigor en el control públic de la tinença d’armes de foc.

guns.jpg

Scott Olson / Getty Images / The New York Times

En els esdeveniments d’Arizona hi ha diversos aspectes que permeten desvincular-los de la crispació político-mediàtica. D’entrada, les primeres informacions sobre la personalitat de l’agressor ja fan pensar que probablement estem davant un jove desequilibrat que ha actuat mogut per la seva ofuscació i no per motius polítics: el descriuen com un individu estrany, que havia penjat a Internet textos incomprensibles i havia estat expulsat de la seva universitat per aldarulls a les classes i a la biblioteca. En segon lloc, el clima polític al país està enrarit, és cert, però això no és inhabitual, i hi ha hagut èpoques passades en què ho ha estat tant o més que ara; valgui com a exemple la campanya del 1988 de George Bush pare contra el demòcrata Michael Dukakis, una de les més dirty que es recorden; i la de 2004 Déu n’hi do. I en tercer lloc, esdeveniments com el de dissabte a Tucson han passat per desgràcia massa sovint, hi hagi o no polítics entre les víctimes: a part els coneguts assassinats dels germans Kennedy o Martin Luther King, cal recordar que Reagan també va ser objecte d’un atemptat el 1981, i que han estat freqüents els casos d’il·luminats que han disparat –o ho han intentat–, contra la Casa Blanca, contra càrrecs electes i contra membres de l’Administració, per no parlar de les nombroses matances de ciutadans anònims en indrets públics, que van tenir el seu exponent cinematogràfic en el múltiple assassinat de l’institut de Columbine.

El que ha passat a Tucson és una altra matança comesa per algú que ha tingut molt fàcil accés a una arma de manera totalment legal, en un dels Estats amb menys controls i sense que se li observés la seva estabilitat emocional. L’origen del problema és el desmesurat poder del lobby dels fabricants d’armes aplegats a la National Rifle Association i el seu recurs retòric a una interpretació estricta de la Constitució. La segona esmena diu literalment que “en ser necessària per a la seguretat d’un estat lliure una milícia ben regulada, no s’infringirà el dret de la població a tenir i portar armes”. Les esmenes es van afegir a la Constitució el 1791, dos anys després de la seva aprovació, quan els colons acabaven d’independitzar-se d’Anglaterra i es disposaven a ampliar els seus dominis cap a l’oest. Han passat més de dos segles i les coses han canviat molt, però els partidaris de les armes es neguen a establir cap mena de control més estricte aferrant-se a la literalitat, gairebé sacralitat, del text constitucional (us sona, això?). Repeteixo: és una contradicció que una societat oberta, emprenedora i que mira sempre al futur com la nord-americana no adopti mesures més estrictes per regular la tinença d’armes. Ara bé, com indica The Washington Post, hi ha pocs motius per a l’optimisme, ja que l’opinió majoritària, tant dels polítics com de la població, difícilment canviarà, malgrat fets tràgics com els de dissabte.

Etiquetes , ,

3 comentaris

  • Xavi Alcalde

    18/01/2011 23:57

    Home, és cert que les coses estan complicades, però de motius per a l’optimisme sí que n’hi ha. Permeti’m citar-ne algun, com a mínim per oferir una perspectiva una mica més positiva de tot plegat. En primer lloc, el discurs d’Obama. Obama ha tornat i això és una bona notícia. Si Obama decideix participar activament en aquest assumpte, l’escenari canvia. Després hi ha el fet que el tipus d’arma que fa ver servir l’atacant és una arma d’assalt i les enquestes diuen que els nord-americans sí que estan a favor, majoritàriament, de prohibir aquest tipus d’armament, clarament dissenyat per a un escenari de guerra on cal matar el màxim número d’enemics possible i que, de fet, ja va estar prohibit als temps de Clinton. I en tercer lloc, hi ha la finestra d’oportunitat oberta. És a dir, gràcies als darrers fets tràgics, el tema ha tornat a l’agenda. Altres matances van possibilitar lleis més restrictives a països com Austràlia, Gran Bretanya o Alemanya. Costarà als EUA, l’NRA té 4 milions de socis (que van trucar més de 100 vegades a l’hora al primer parlamentari que va proposar una llei més restrictiva després de dissabte) i és un obstacle certament important. Però malgrat tot, crec que pot haver-hi una solució de compromís. Una millora de les regulacions, encara que sigui molt minsa. Alcaldes dels dos partits, la Brady Campaign i una legió d’articulistes s’hi estan esforçant. Esperem que tinguin sort, perquè qualsevol pas en la bona direcció, per petit que sigui, ajudarà a evitar tragèdies com aquesta. I amb un argument un pèl cínic m’atreveixo a fer un pronòstic. Si en el curt termini es produeix una altra matança amb armes de foc (no crec que sorprengués ningú, hi ha hagut més de 50 en escoles i universitats nord-americanes en els darrers 15 anys segons les dades de IANSA), la finestra d’oportunitat s’engrandirà fins a permetre una nova regulació. Esperem que això no passi, però si passés, també tindria el seu costat positiu.

  • Pere Franch

    19/01/2011 14:51

    Gràcies, Xavi. Un punt de vista molt ben argumentat i documentat. Tanmateix, jo no en sóc gaire, d’optimista; sí que el tema és a l’agenda, però crec que hi té poca incidència. I, el més important, el nombre de nord-americans partidaris de lleis més estrictes en el control d’armes no ha parat de baixar des dels anys 90, segons Gallup. A més, com dius molt bé, la NRA té molt de poder. I, pel que fa al teu pronòstic, esperem que no es compleixi!

  • Xavi Alcalde

    19/01/2011 16:00

    És cert el que dius de les enquestes Gallup i confirmat amb d’altres. Només hi ha la petita escletxa de les armes d’assalt. Sobre aquest punt específic encara hi ha gairebé un 60% de nord-americans que preferirien controls més estrictes. En fi, ja veurem què passa…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús