Els oblits de Javier Solana

Acabo de llegir Reivindicación de la política (Barcelona, Debate, 2010), el llibre-entrevista que recull les vint hores de conversa que van tenir el periodista Lluís Bassets i el que va ser ministre d’Educació, de Cultura i d’Afers Estrangers espanyol, secretari general de l’OTAN i alt representant de Política Exterior i Seguretat de la Unió Europea, Javier Solana. És un llibre útil, que permet fer un repàs, dels del punt de vista de Solana, de les principals qüestions internacionals que han marcat els més de 20 anys que aquest exponent del socialisme espanyol s’ha dedicat a la política. No espereu trobar-hi grans revelacions sorprenents ni xafarderies de les entranyes del poder mundial: sí que diu, per exemple, coses com que tenia una pèssima relació amb Donald Rumsfeld i en canvi molt bona amb Colin Powell; tan bona queSolanallibre.jpg quan aquest va pretendre justificar a l’ONU la guerra d’Iraq, el 2003, Solana li va donar suport perquè era amic seu i “li havia demanat un favor”. Ho diu així mateix. A part d’algun comentari com aquest, el llibre és una reflexió serena i sense estridències sobre l’actualitat internacional.

Ara bé, sí que sobta veure com passa de puntetes o ni tan sols comenta –amb la inestimable ajuda de l’entrevistador– alguns dels temes més controvertits que han estat d’actualitat els últims anys. Tornant a la guerra d’Iraq, per exemple, no diu res –ni una paraula– sobre el galdós paper que hi va tenir Espanya en posar-se de manera incondicional al costat dels EUA. Dels atemptats de l’11-M i la seva relació amb aquella aventura, tampoc. Del que llavors era el màxim líder europeu en matèria de política exterior se’n podia esperar algun comentari, alguna reflexió. Res.

Un altre dels temes punxeguts és la guerra de Kosovo de 1999. Justifica la seva decisió d’ordenar el bombardeig de Iugoslàvia amb l’argument que calia acabar amb la neteja ètnica que practicaven els serbis a Kosovo; això ho podem compartir uns quants. Diu també que tot i no tenir cobertura legal del Consell de Seguretat de l’ONU, aquells atacs es van fer amb el consens dels membres de la UE i de l’OTAN; cert, tot i que allò ja va deixar una mica deslegitimada l’operació (per cert, reitera que l’atac a l’ambaixada xinesa de Belgrad va ser un “error de coordenades”)… i finalment admet que, un cop establert el protectorat sobre Kosovo, la independència era inevitablement el següent pas i que cal assumir aquesta realitat. Totalment d’acord. Una posició, però, que xoca de ple amb la posició oficial espanyola, que no ha assumit aquesta realitat i es nega a reconèixer Kosovo fins i tot quan el Tribunal de La Haia ha admès la legalitat del procés. Sobre aquesta contradicció amb el govern del seu partit, tampoc res de res. Ni piu.

2 comentaris

  • Gelet

    21/01/2011 14:06

    Bon article.Aquests fets fan que aquesta persona no passi a la història com un gran home.Espanya mai dona grans homes al món perquè sempre tots tenen coses a amagar del seu país.Mai podràn anar amb el cap ben alt.

  • Reivindicación de la política de Javier Solana – Apuntes Breves « Raul Barral Tamayo's Blog

    18/03/2011 1:07

    […] 1, 2, 3, 4 y […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús