Una esquerda en la política exterior dels EUA

Clinton.jpg

Hillary Clinton / Michael Reynolds. European Pressphoto Agency

La revolta egípcia que ha aconseguit la caiguda de Mubàrak ha posat en evidència que, almenys en aquesta crisi, alguna cosa no ha acabat de funcionar en la política exterior nord-americana. La premsa d’aquell país diu que hi ha hagut una esquerda dins del govern de Washington.

Aquestes diferències s’han mostrat amb tota la seva cruesa amb les declaracions de l’enviat especial a Egipte, Frank Wisner: mentre Obama exigia un canvi de rumb clar, l’exambaixador al Caire deia que havia de ser el mateix Mubàrak qui dirigís la transició. La Casa Blanca va aclarir de seguida que les paraules de Wisner eren a títol personal, però tot i això la secretària d’Estat, Hillary Clinton, va dir a Munich dues coses que reforçaven aquella prudència: una, que si es volia una transició “ordenada”, calia crear partits, formar líders i canviar la constitució, i això requeria “temps”. I més tard va afegir que una sortida precipitada de Mubàrak podria provocar, d’acord amb la constitució, eleccions en només dos mesos, un període insuficient per a la reclamada transició democràtica “ordenada”.

McDonough.jpg

Denis McDonough / Charles Rex Arbogast. Associated Press

Contradicció o pura estratègia? Alguns analistes van dir que Wisner expressava el veritable desig de Washington. La premsa nord-americana parla que a l’equip de govern hi ha dos corrents: el pragmàtic, representat per Clinton, el vicepresident, Joe Biden, i el secretari de Defensa, Robert Gates, que primen els interessos geoestratègics dels EUA i posen per damunt de tot mantenir la seva influència sobre un Egipte aliat per evitar la desestabilització que suposaria un ascens dels islamistes i la ruptura dels acords amb Israel. Alhora, Obama té a la Casa Blanca una colla d’assessor joves, representants de la nova generació de polítics, que han insistit que el president havia de mostrar-se ferm defensor dels manifestants de la plaça Trahir, representatius dels valors de la democràcia i de la llibertat dels quals Obama ha fet bandera. Entre aquests hi ha Denis McDonough, sotsconseller de seguretat nacional i principal assessor en política exterior d’Obama, i també Benjamin J. Rodhes, l’autor de l’aclamat discurs del Caire de juny del 2009.

Tornem a estar davant el paradigma que ha determinat el paper dels EUA al món des de Wilson: pragmatisme o idealisme? Defensa pura i dura, sense escrúpols, dels interessos econòmics i militars o lluita pels drets humans, la democràcia i la llibertat dels pobles? En la crisi a Egipte, Obama ha intentat tirar pel camí del mig, amb un suport tímid als anhels de la plaça Trahir però sense voler perdre un aliat militar clau en el complicat tauler del Pròxim Orient. El dubte ara és saber si aquesta ambigüitat li passarà factura en el nou Egipte.

Etiquetes , ,

4 comentaris

  • Sara Moya

    13/02/2011 23:42

    Felicitats Pere! M’ha encantat la reflexió que has deixat anar! Petons.

  • Pere Franch

    14/02/2011 16:11

    Gràcies pel comentari, Sara!

  • pep casellas

    24/02/2011 23:03

    crec que el pragmatisme i l´interès estrategic sempre estaran davant de defensar la democracia i la llibertat .

  • Pere Franch

    25/02/2011 11:25

    Sí, Pep. A l’hora d’analitzar les relacions internacionals cal mirar els interessos i els guanys d’uns i altres, no l’ètica de les decisions.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús