Arxiu del mes: maig 2011

La mort de Bin Laden, un èxit relatiu

dilluns, 2/05/2011

En una primera anàlisi d’urgència sobre la mort d’Ossama Bin Laden, se m’acudeixen quatre coses:

Una. Arriba en un moment molt oportú per a Barack Obama, després de les revelacions que han tornat a posar l’escàndol de Guantánamo a primer pla. Aquest èxit davant l’opinió nord-americana (no tant davant la resta de l’opinió mundial), el consolida fermament com la principal opció per a la reelecció, d’aquí a un any i mig.

Bin Laden AFP Jewel Samad.jpg

La mort de Bin Laden, a la premsa dels EUA. Jewel Samad /AFP

Dues. La mort de Bin Laden no és la fi d’Al Qaeda, i pot actuar com a revulsiu. Per tant, els atemptats probablement continuaran, segurament sota la direcció del metge egipci Aiman Al-Zawahiri, home culte, autor de diversos llibres, que ha dedicat molts esforços a lluitar contra el règim d’Egipte (va ser condemnat després de l’assassinat de Sadat), i contra els EUA. L’amenaça de la torre, del Pulitzer Lawrence Wright (L’arquer, 2008) en publica una àmplia biografia. Per tant, la guerra contra el terror no pot ser només militar, sinó sobretot política.

Tres. L’ambigüitat dels serveis secrets pakistanesos torna a quedar en evidència. Que l’amagatall de Bin Laden fos a escassos metres d’una acadèmia militar és com a mínim sospitós, i dóna arguments als qui sempre han vist el Pakistan com un soci poc fiable en la lluita contra l’integrisme; uns arguments que s’afegeixen al fet que els talibans sorgissin de les madrasses de l’àrea paixtu de l’oest del país i que Islamabad donés suport al règim talibà, tot encarat al suposat intent de tutelar el seu veí occidental.

I quatre. Ara els EUA ja no tenen arguments per continuar a l’Afganistan i més que mai es fa evident la necessitat que totes les tropes estrangeres abandonin el país: Bin Laden ha desaparegut i fa deu anys que els talibans no són al poder. I si apostem per les intervencions militars humanitàries, per estabilitzar països i democratitzar règims, llavors hauríem de reclamar no només intervenir a favor de les revoltes àrabs al nord d’Àfrica i al Pròxim Orient, sinó també a llocs com Somàlia, Palestina, el Congo, el Sudan del Sud, el Tibet, Xinjiang, Corea del Nord… i un llarg etcètera.