La mort de Bin Laden, un èxit relatiu

En una primera anàlisi d’urgència sobre la mort d’Ossama Bin Laden, se m’acudeixen quatre coses:

Una. Arriba en un moment molt oportú per a Barack Obama, després de les revelacions que han tornat a posar l’escàndol de Guantánamo a primer pla. Aquest èxit davant l’opinió nord-americana (no tant davant la resta de l’opinió mundial), el consolida fermament com la principal opció per a la reelecció, d’aquí a un any i mig.

Bin Laden AFP Jewel Samad.jpg

La mort de Bin Laden, a la premsa dels EUA. Jewel Samad /AFP

Dues. La mort de Bin Laden no és la fi d’Al Qaeda, i pot actuar com a revulsiu. Per tant, els atemptats probablement continuaran, segurament sota la direcció del metge egipci Aiman Al-Zawahiri, home culte, autor de diversos llibres, que ha dedicat molts esforços a lluitar contra el règim d’Egipte (va ser condemnat després de l’assassinat de Sadat), i contra els EUA. L’amenaça de la torre, del Pulitzer Lawrence Wright (L’arquer, 2008) en publica una àmplia biografia. Per tant, la guerra contra el terror no pot ser només militar, sinó sobretot política.

Tres. L’ambigüitat dels serveis secrets pakistanesos torna a quedar en evidència. Que l’amagatall de Bin Laden fos a escassos metres d’una acadèmia militar és com a mínim sospitós, i dóna arguments als qui sempre han vist el Pakistan com un soci poc fiable en la lluita contra l’integrisme; uns arguments que s’afegeixen al fet que els talibans sorgissin de les madrasses de l’àrea paixtu de l’oest del país i que Islamabad donés suport al règim talibà, tot encarat al suposat intent de tutelar el seu veí occidental.

I quatre. Ara els EUA ja no tenen arguments per continuar a l’Afganistan i més que mai es fa evident la necessitat que totes les tropes estrangeres abandonin el país: Bin Laden ha desaparegut i fa deu anys que els talibans no són al poder. I si apostem per les intervencions militars humanitàries, per estabilitzar països i democratitzar règims, llavors hauríem de reclamar no només intervenir a favor de les revoltes àrabs al nord d’Àfrica i al Pròxim Orient, sinó també a llocs com Somàlia, Palestina, el Congo, el Sudan del Sud, el Tibet, Xinjiang, Corea del Nord… i un llarg etcètera.

2 comentaris

  • Xavi Alcalde

    02/05/2011 18:33

    Les quatre reflexions em semblen raonables, com també aquestes: wp.me/p1tEXh-2C, que potser es complementen bé.
    Ara bé, això alguna manera vol dir que acceptem que la versió que ens han donat és la correcta. I jo, permeteu-me, però veig força coses que no estan clares, des del muntatge fotogràfic (encara més cutre que el de Llamazares) fins aquesta cosa pseudo-surrealista de que han llençat el cos a l’aigua, després d’haver-li ofert un funeral religiós…
    Així que he pensat una altra teoria, ja em direu si li veieu una mica de sentit o potser no: No podria ser que, en un dels bombardejos diaris que fan els EUA i d’altres a l’Afganistan i al Pakistan, el senyor Bin Laden ja hagués mort fa un temps? O fins i tot per mort natural. Imaginem que un dia li diuen a Obama “ens han dit els nostres informadors, ens ha arribat per diverses bandes, que ens hem carregat a Bin Laden”. Obama decideix guarda-se aquesta carta fins que realment la necessiti. I tenint en compte el context econòmic + nivells de popularitat + campanya tea party/donald trump… sembla aquest el moment idoni… si això que dic fos veritat. Té sentit tot plegat?

  • Pere Franch

    02/05/2011 19:22

    Xavi, abans que res, gràcies pels teus comentaris.
    Llançar el cadàver al mar sembla una manera d’evitar convertir el lloc del seu enterrament en un centre de culte. A part que, quin país l’hauria volgut? Ara bé, sí que és sorprenent que els EUA no hagin volgut presentar cap imatge que de manera irrefutable demostri que és cert que l’han matat aquesta nit. I això, òbviament, obre tota mena d’especulacions, en les quals per prudència no entro. Ara bé, la teoria que presentes té sentit, i tant. Caldrà esperar i veure què se’n sap en el futur…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús