Obama vol ara “construir Amèrica”

El discurs per anunciar l’inici de la retirada de l’Afganistan és un clar exemple del que en podríem dir la doctrina Obama. Abandona la filosofia tradicional del nation building –que pretén crear règims fidels als interessos nord-americans– i, en una posició aïllacionista que deixa a la dreta descol·locada, passa a centrar-se en les necessitats de la política domèstica. “No volem fer de l’Afganistan un lloc perfecte”, va dir. El moment més solemne del discurs va ser quan, després d’una llarga pausa per posar-hi més èmfasi, va proclamar: “Amèrica, ha arribat l’hora de centrar-nos a construir la nació aquí, al nostre país”.

Obama AFP Pablo Martínez Monsivais.jpg

Obama anunciant la retirada de l'Afganistan / AFP. Pablo Martínez Monsivais

Obama ho justifica amb els següents arguments: la guerra d’Iraq ha costat la vida de 4.500 nord-americans, i la d’Afganistan, 1.500. I en els últims deu anys, el país s’ha gastat un bilió de dòlars en aquests conflictes. En uns moments d’elevadíssim deute públic i sense que l’economia i l’ocupació acabin d’arrencar (la Reserva Federal acaba de rebaixar les expectatives de creixement per als pròxims dos anys), Obama sap que ha de mirar cap al seu país si vol ser reelegit l’any que ve. Sense una millora econòmica i una reducció de l’atur, difícilment continuarà a la Casa Blanca.

Per altra banda, a ningú no se li escapa que els reptes de seguretat que van justificar aquelles guerres es combaten millor amb unitats reduïdes, grups d’elit i treball d’intel·ligència. Els dirigents d’Al-Qaida liquidats en els últims anys, inclòs Bin Laden, ho han estat gràcies a accions quirúrgiques de sofisticats comandos i no per l’acció massiva de combat de desenes de milers de tropes.

Per això la nova estratègia és ara una altra: personal altament qualificat, nova tecnologia i serveis secrets per fer front a l’amenaça terrorista –“que no ataca soldats al camp de batalla sinó homes, dones i nens innocents”, va dir Obama; i, en el terreny de la construcció de nacions democràtiques, no actuar de manera unilateral sinó “unir-se a l’acció internacional” (no fa servir la paraula liderar, com Bush) en actuacions com per exemple la de Líbia, on “sense ni un soldat sobre el terreny” s’està duent una operació per “donar a la població l’oportunitat de decidir el seu futur”.

El contrast amb la doctrina Bush és considerable: ara cal centrar els esforços en el propi país; i, en cas d’una intervenció exterior, aquesta ha de ser multilateral, però entenc que no com a expressió de tolerància i esperit democràtic i universalista, sinó per la necessitat de compartir els elevats costos econòmics i polítics de les aventures exteriors.

2 comentaris

  • benet

    23/07/2011 16:14

    Home, aixo de construir AMERICA (estats units) ho han estat fen ya de anys enrera:
    Ma de obra: esclaus, llatins, indis americans, inmigrans pobres.
    Materials: expoliacio global: toxos de materia prima de laltra america la que es diu llatina o de africa o asia. I aixo continua de forma renovada i mes moernista: Invasio ecologista global: Boscos, aigua, “venta de oxigen i Bonos de Carbono”, les noves estrategies de control e inmersio als altres paisos, mes devastador que les guerres i mentre les industries segueixen contaminan perque ya paguen -la picaresca de KIOTO-, i els paisos industrials no aumenten el tamany de boscos i areas verdes productores de oxigen: que obliguen a que ho facin els paisos pobres!. No ha cambiat massa el mon!.

  • aldebaran

    24/07/2011 8:59

    En el discurs d’Obama, em sembla destacable el fet que hagi dit en la lluïta contra el terrorisme islàmic o d’altres conflictes bèlics, la paraula “unir-se” a l’acció d’altres països ( suposo que es refereix a acatar les decisions de l’ONU i no el de “liderar” ja que això significa que l’Imperialisme Yanki és creu poseïdor absolut de la veritat i la seva cultura d’armes i guerra, la vol fer extensiva a d’altres països que jo no volem guerres ni imposar la nostra cultura, amb l’excusa de la Democràcia estan matant més civils que terroristes islàmics, mentre al seu païs, els EUA la pobressa augmenta de forma exponencial i la sanitat per a tothom encara és un tema pendent. Es clar que els republicans son partidaris del negoci de les armes i en cada casa n’hi ha una o dos, amb l’excusa de la seguretat personal.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús