Dues èpoques històriques, cara a cara al Suprem

A part de la reforma sanitària d’Obama, el Tribunal Suprem dels EUA té aquests dies entre mans un altre tema que constata que la ciència canvia la vida de les persones d’una manera tan substancial que fa trontollar fins i tot conceptes tan fonamentals com la paternitat. A la societat nord-americana hi ha ara un intens debat sobre si un fill concebut després de la mort del seu pare té drets o no com a orfe del difunt.

El Suprem ha de decidir sobre una demanda presentada per una mare que ha vist com l’Administració denegava als seus fills bessons els drets d’orfandat que segons ella els pertanyen en retribució de les quotes que el seu marit va pagar durant anys a la Seguretat Social. La peculiaritat del cas és que els nens van ser concebuts quan el pare portava mesos mort i enterrat: havia deixat el seu esperma congelat.

Tribunal Suprem dels EUA AFP Photo_Mladen Antonov.jpg

Seu del Suprem dels EUA / Mladen Antonov. AFP

Robert Capato va morir a inicis del 2003 d’un càncer diagnosticat el 2001. Tant bon punt va saber de la malaltia va decidir congelar el seu esperma en un banc de semen, per por que la quimioteràpia el deixés estèril, amb la intenció de poder deixar un germà al seu primer fill. Mesos després de la seva mort i gràcies a les tècniques de fecundació in vitro, la seva vídua, Karen Capato, va quedar embarassada de bessons. Ara el govern nega als nens la pensió d’orfandat en aplicació d’una llei del 1939, quan les tècniques in vitro no existien; per als advocats de la mare, la legislació deixa clar que les criatures són indiscutiblement fills del difunt i que com a tals han de poder gaudir de tots els drets que els corresponen.

Un tribunal d’apel·lació va donar la raó a la mare, dient que els fills biològics d’un assalariat (i contribuent a la Seguretat Social, per tant) són fills seus a tots els efectes legals. Però l’Administració, que és qui ha recorregut al Suprem, també té els seus arguments: diu que els fills concebuts pòstumament no tenen drets com a orfes del difunt perquè es van concebre “quan ja se sabia que el pare biològic mort no podria contribuir [amb el seu salari] al fons de la Seguretat Social”. I la mare contraataca: fins i tot els fills adoptats o els fillastres, que ni tan sols són fills biològics del pare legal, tenen drets com a orfes quan aquest mor.

Com diu l’emissora pública National Public Radio, el que es troben cara a cara al Tribunal Suprem són dues èpoques de la Història de la humanitat.

Etiquetes , ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús