Opinió

És decebedor veure com algú que ha mostrat una sensibilitat exquisida en les seves últimes pel·lícules es presta a una maniobra tan falsa i manipuladora al servei de la ultradreta nord-americana reunida a la convenció republicana de Tampa.

És respectable que una estrella de Hollywood posi el seu carisma i el seu ganxo mediàtic al servei de l’opció política que vulgui, però no ho és que el seu discurs falti a la veritat, com va fer Clint Eastwood a Florida. En una curta intervenció (transcripció del Washington Post) que va eclipsar el mateix Romney i que ha aixecat algunes crítiques, l’actor va ridiculitzar Obama davant els delegats simulant un diàleg amb el president al costat d’una cadira buida: les seves dots interpretatives van enardir una audiència totalment entregada, fins a l’extrem que aquesta donava per bones totes les mentides implícites que va deixar anar l’artista.

Eastwood va recordar amb sarcasme els plors d’emoció de la nit del triomf d’Obama, i va associar-los –en un recurs retòric banal– a les llàgrimes que provoca la xifra d’aturats, innegablement el punt més feble del balanç demòcrata. També va dir que els advocats (com Obama) no haurien de ser presidents i que eren preferibles els homes de negocis, com si això fos garantia de més eficàcia i millor gestió. També va caricaturitzar el vicepresident Joe Biden, a qui va qualificar com “l’intel·lecte” de la Casa Blanca i de qui va dir que era “un somriure amb un cos al darrere”. Però el punt culminant del cinisme es va donar quan Eastwood va retreure a l’invisible Obama les seves promeses incomplertes, i entre elles va esmentar no haver tancat Guantánamo, quan els republicans van ser els que més s’hi van oposar. I en va fer befa quan va recordar que el govern va proposar “l’estúpida idea” de jutjar un dels terroristes de l’11-S a Manhattan: si no es volia fer a Guantánamo, el judici s’havia de fer a territori dels EUA, i l’oposició republicana a aquesta possibilitat va ser implacable i extenuant. El punt culminant de la hipocresia va arribar finalment quan Eastwood va dir que estava bé haver-se retirat de l’Iraq però que en comptes de fixar una data per a la retirada de l’Afganistan calia començar a marxar-ne “demà mateix”, obviant que va ser el republicà Bush qui va enfangar els EUA en la impopular i desacreditada guerra contra el terror.

Les convencions són un aparador on l’únic que compta és mostrar-se triomfador, vendre imatge i captar seguidors; però un discurs basat en la falsedat i la tergiversació acosta els seus autors al populisme, la demagògia i, al capdavall, al ridícul. Encara que vingui d’algú amb el carisma de Clint Eastwood.

Entrada publicada a General el dilluns, 3/09/2012 a les 23:56.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.