El Bronx a Wall Street

El sud-est de Manhattan ha canviat de fesomia. El tràfec habitual de vianants i cotxes és ara un batibull de bombers, policia, camions generadors i treballadors de la neteja i de la companyia d’electricitat Con Edison, que subministra la zona afectada per l’huracà Sandy. L’objectiu és tornar als seus habitants una normalitat que triga massa a arribar.

Passeig al costat de l'East River. NYC.JPG

Restes deixades pel Sandy al costat de l'East River

Michelle i C. J., una parella acabada de casar, són només dues dels milers de persones que han hagut de buscar l’hospitalitat d’amics o familiars. Cinc dies després de l’huracà, al seu edifici del South Street, a la vora del riu, encara no hi ha llum, ni aigua, ni calefacció. Al fred, que ha arribat de cop, s’hi afegeix la inseguretat, la por a malalties per l’aigua del riu, dificultat per trobar aliments, per obtenir diners, falta de transport… Aquestes són ara les seves principals inquietuds. També els preocupa no poder votar dimarts, i ni tan sols han tingut temps (ni mitjans) per informar-se que les autoritats col·locaran camions militars o tendes als llocs de votació per mirar que tothom pugui exercir el seu dret. De totes maneres, saben que a Nova York està cantat: guanyarà el seu candidat, Obama, que, a diferència de Romney, per elles entén millor els seus drets com a parella lesbiana.

La Michelle i la C. J. s’estan a casa de la Susan Scanga, que ha tingut sort i estranyament només ha patit dos dies de tall de corrent, tot i viure en un lloc molt afectat per l’huracà, a tocar del Memorial 11 de setembre, ara tancat al públic perquè també està negat. Els turistes que pul·lulen la zona miren de fer-hi fotos com poden des de la llunyania, per entre les tanques i els toldos que impedeixen el pas i la visió, mirant d’enquadrar l’imponent One World Trade Center, l’edifici principal del nou barri de negocis, que ja és el més alt de la ciutat.

Aparador malmès per l'aigua.JPG

L'aigua va arribar a dos metres de terra en aquesta botiga

La Susan té electricitat però la seva preocupació és una altra: aparca el cotxe en un garatge al costat de l’East River, i dimarts l’aigua li va arribar a l’alçada del volant. La sensació col·lectiva de desastre li rememora els fantasmes de la tragèdia que va patir des de primera fila: l’ensorrament de les Torres Bessones ara fa onze anys. Té el cotxe assegurat, però la companyia li diu que trigarà dies a enviar cap oficial a fer el peritatge. Ara que l’aigua ja no inunda el pàrquing, vol anar a veure com està. De camí cap al garatge, el panorama és cada cop més desolador. L’ambient s’omple de la pudor de dièsel dels generadors; a cada pas hi ha canonades que bomben aigua dels soterranis; i a les cantonades s’amunteguen muntanyes d’escombraries dels baixos dels edificis. Ha quedat especialment afectat el South Street Seaport, una de les zones més animades de Manhattan. Ni rastre dels vianants que habitualment ocupen terrasses de bars i restaurants o que passegen entre les botigues de moda a la vista del pont de Brooklyn o els antics vaixells de vela ancorats al port.

Escombraries acumulades a Dover Street. NYC.JPG Avui, 3 de novembre, la vista és ben diferent: treballadors dels establiments, amb mascaretes, granotes, mànegues, pales i tota mena d’estris de neteja miren de recuperar el mobiliari i arreglar el local. No serà fàcil, perquè la destrossa és considerable; a part de la brossa acumulada, la brutícia duta pel mar està escampada arreu, i en els locals és ben visible la marca deixada per l’aigua a les parets, a dos metres de terra. A les voreres s’acumula tot allò que ha malmès l’aigua i que dóna al barri una imatge més semblant a zones del Bronx que no pas a les proximitats de Wall Street.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús