Derrota del Tea Party

Els resultats provisionals revelen que Obama ha tret en aquestes eleccions nou milions menys de vots que el 2008. I Romney, uns dos milions i mig menys que McCain fa quatre anys. Pel que fa al vot popular, doncs, que és el que realment mesura el suport d’un o altre candidat, hi ha hagut un clar desgast del president.

Els republicans es pregunten ara què ha fallat. No entenen com no han pogut fer fora de la Casa Blanca un president sota el mandat del qual l’atur no ha estat mai per sota del 7,8 per cent, els ingressos per família han baixat al nivell de 1995, i molta de la població ocupada té feines parcials o en precari. Aquesta realitat desmenteix aquell axioma tan suat de Clinton que el que compta és l’economia, estúpid.

Una de les respostes està en el fet que si bé l’atur continua alt, la percepció de l’electorat és que la situació econòmica ha millorat (innegable) i que encara pot millorar més.

Tammy Baldwin.jpg

Tammy Baldwin, de Wisconsin, primera senadora lesbiana de la història. / Reuters. Darren Hauck

Una altra resposta està en el Tea Party i la nociva influència que ha exercit en l’ideari republicà. La majoria de nord-americans han demostrat estar molt lluny d’un sector de la societat que discrimina les dones, els immigrants, els homosexuals i que vol mantenir els privilegis d’una minoria selecta. Fixem-nos en aquests detalls:

El vot femení ha estat clau en el triomf d’Obama. Un 55% de les dones ha votat per ell, i n’hi havia de registrades uns deu milions més que no pas homes. En el pròxim Senat hi haurà almenys 19 dones, la xifra més alta de la història; d’aquestes, només quatre són republicanes. En aquest resultat hi ha tingut molt a veure, sens dubte, la posició de Romney de pretendre prohibir l’avortament, eliminar les ajudes a la planificació familiar, no donar suport a la llei per la igualtat salarial i les declaracions extemporànies d’alguns dels seus senadors més ultres.

En el cas de les minories, ha augmentat la participació de negres i hispans, clarament prodemòcrates: per posar només un exemple, a Nevada els hispans ara eren el 18 % dels votants enfront del 15 % de fa quatre anys. Els republicans no poden guanyar defensant un política antiimmigració, amb els exponents del seu suport a la llei de control policial dels immigrants d’Arizona o les limitacions a la Dream act, que atorga la ciutadania als fills d’estrangers arribats de petits i que estudien o estan a l’exèrcit.

Un altre àmbit és el de la minoria homosexual. Estar en contra dels drets d’aquest col·lectiu no només fa que gais i lesbianes s’allunyin dels republicans, sinó també el sector més progressista, format majoritàriament per la gent jove. Una mostra del suport als demòcrates en aquest àmbit és que per primera vegada hi haurà una senadora que ha manifestat públicament la seva homosexualitat: Tammy Baldwin, de Wisconsin, l’Estat originari, per cert, de Paul Ryan, el falcó triat per Romney per acompanyar-lo a la vicepresidència. A més, a Maine, Maryland i Washington, els electors han aprovat la legalització del matrimoni gai. A tot això cal afegir que Colorado, Washington i Massachusetts també van aprovar la legalització del consum de marihuana.

Tot plegat, un retrat electoral que xoca amb els postulats defensats per la minoria del Tea Party. Acostant-se al sector més conservador del seu partit, Romney s’ha allunyat de la majoria dels nord-americans.

3 comentaris

  • ObservantLaPremsa.blogspot.com

    11/11/2012 2:17

    Pere, Mitt Romney era vist com a massa moderat, l’únic moderat a les primàries. Si McCain ja va perdre gran part de l’electorat del 2008 per ser massa moderat, i Romney ara ha obtingut menys vots que McCain fa quatre anys, la interpretació que en fas és que Romney està massa a la dreta?

    Per cert, el Tea Party s’ha marcat una gran victòria aquestes eleccions, demostrant capacitat de desbancar a senadors i congressistes de l’establishment republicà a les primàries, cosa molt inusual. Exactament quin entrenament acadèmic o professional tens per “analitzar” els EUA? Periodisme? Estar “escrivint una tesi” sobre retòrica presidencial? Has viscut mai als EUA?

    Una cosa més: exactament qui discrimina a dones, immigrants i homosexuals? Aquesta sí que és bona. En tens algun exemple específic?

  • Pere Franch

    11/11/2012 19:06

    Observantlaprensa:
    Noi (dubto que siguis noia), entenc la teva frustració pels resultats de les eleccions. Però ha anat així, la ultradreta nord-americana heu perdut; cal acceptar el veredicte de les urnes. No sé quin coneixement tens dels Estats Units, però per elevat que sigui, que no en dubto, sembla que no ho és prou per adonar-te que la majoria de nord-americans no accepta posicionaments tan retrògrads com els que et porten a afirmar que “el waterboarding no és tortura” o que les dones que donen suport als demòcrates són “solterones que busquen amb la protecció de l’Estat compensar l’absència del marit”. És lògic que per tu Romney sigui massa moderat. Els EUA on he viscut uns anys, en canvi, hi ha gent molt allunyada d’aquests posicionaments.

  • ian F

    23/11/2012 21:59

    Li faltan idiomes als EU per a mi. Sobretot els dels autentics Americans: els Sioux, Chayannes, Apache… Que ha passat amb les seves cultures? Qui es preocupa d?ensenyar als nens Yanki el que ha passat reelment al seu pais?
    La Tea Party al igual qu’els nostros PPeros son la cara nefasta de la intolerancia, no cal fer res, ells mateixos cavan la seva propia tumba…
    Ara tampoc hem de ser passius, fent pedagogia, mostrar l’historia als altres sempre ens serveix per recapitular el nostre destí: ser una petita i rica republica al mig d’una Europa tumultuosa.
    Visca la serenitat de la futura republica de Catalunya amics!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús