Entrades amb l'etiqueta ‘eleccions 2012’

Derrota del Tea Party

dimecres, 7/11/2012

Els resultats provisionals revelen que Obama ha tret en aquestes eleccions nou milions menys de vots que el 2008. I Romney, uns dos milions i mig menys que McCain fa quatre anys. Pel que fa al vot popular, doncs, que és el que realment mesura el suport d’un o altre candidat, hi ha hagut un clar desgast del president.

Els republicans es pregunten ara què ha fallat. No entenen com no han pogut fer fora de la Casa Blanca un president sota el mandat del qual l’atur no ha estat mai per sota del 7,8 per cent, els ingressos per família han baixat al nivell de 1995, i molta de la població ocupada té feines parcials o en precari. Aquesta realitat desmenteix aquell axioma tan suat de Clinton que el que compta és l’economia, estúpid.

Una de les respostes està en el fet que si bé l’atur continua alt, la percepció de l’electorat és que la situació econòmica ha millorat (innegable) i que encara pot millorar més.

Tammy Baldwin.jpg

Tammy Baldwin, de Wisconsin, primera senadora lesbiana de la història. / Reuters. Darren Hauck

Una altra resposta està en el Tea Party i la nociva influència que ha exercit en l’ideari republicà. La majoria de nord-americans han demostrat estar molt lluny d’un sector de la societat que discrimina les dones, els immigrants, els homosexuals i que vol mantenir els privilegis d’una minoria selecta. Fixem-nos en aquests detalls:

El vot femení ha estat clau en el triomf d’Obama. Un 55% de les dones ha votat per ell, i n’hi havia de registrades uns deu milions més que no pas homes. En el pròxim Senat hi haurà almenys 19 dones, la xifra més alta de la història; d’aquestes, només quatre són republicanes. En aquest resultat hi ha tingut molt a veure, sens dubte, la posició de Romney de pretendre prohibir l’avortament, eliminar les ajudes a la planificació familiar, no donar suport a la llei per la igualtat salarial i les declaracions extemporànies d’alguns dels seus senadors més ultres.

En el cas de les minories, ha augmentat la participació de negres i hispans, clarament prodemòcrates: per posar només un exemple, a Nevada els hispans ara eren el 18 % dels votants enfront del 15 % de fa quatre anys. Els republicans no poden guanyar defensant un política antiimmigració, amb els exponents del seu suport a la llei de control policial dels immigrants d’Arizona o les limitacions a la Dream act, que atorga la ciutadania als fills d’estrangers arribats de petits i que estudien o estan a l’exèrcit.

Un altre àmbit és el de la minoria homosexual. Estar en contra dels drets d’aquest col·lectiu no només fa que gais i lesbianes s’allunyin dels republicans, sinó també el sector més progressista, format majoritàriament per la gent jove. Una mostra del suport als demòcrates en aquest àmbit és que per primera vegada hi haurà una senadora que ha manifestat públicament la seva homosexualitat: Tammy Baldwin, de Wisconsin, l’Estat originari, per cert, de Paul Ryan, el falcó triat per Romney per acompanyar-lo a la vicepresidència. A més, a Maine, Maryland i Washington, els electors han aprovat la legalització del matrimoni gai. A tot això cal afegir que Colorado, Washington i Massachusetts també van aprovar la legalització del consum de marihuana.

Tot plegat, un retrat electoral que xoca amb els postulats defensats per la minoria del Tea Party. Acostant-se al sector més conservador del seu partit, Romney s’ha allunyat de la majoria dels nord-americans.

Obama-Romney: dos mons, dos EUA

dijous, 13/09/2012

Ho va deixar clar Obama al seu discurs d’acceptació a la convenció demòcrata: el 6 de novembre els nord-americans triaran entre dos conceptes ben diferents dels Estats Units; encara que des d’Europa algunes anàlisis superficials pretenguin veure els EUA com un país uniforme, les dues maneres de fer política de demòcrates i republicans i, sobretot, els dos discursos, presenten forts contrastos.

Els republicans retreuen a Obama haver fracassat en la recuperació de l’economia, però algunes anàlisis desapassionades com la del prestigiós The Economist diuen que el seu balanç no és tan dolent. Els experts certifiquen que el paquet d’estímul aprovat el 2009 va generar riquesa i ocupació, però Paul Ryan només en va destacar a la convenció republicana que part dels diners (una minsa part, de fet) es van perdre en la fallida de l’empresa d’energia solar Solyndra. Li critiquen que no ha creat prou ocupació, però des de la Cambra els republicans han obstruït tot intent de facilitar la creació de llocs de treball, com denuncia repetidament i amb una claredat meridiana Paul Krugman. L’acusen d’augmentar la despesa pública però no accepten la retallada de despesa militar. Veuen com a falta de lideratge internacional d’Obama el que ha estat una actitud més multilateral i respectuosa amb les institucions i la resta de socis que la del seu predecessor, que va portar el país a l’aïllament després del desastre d’Iraq. Acusen el president de provocar divisió i confrontació entre els ciutadans, quan des que tenen majoria a la Cambra han entès com una derrota qualsevol acostament als demòcrates i han preferit perjudicar el país abans que fer una concessió a l’oponent.

Aquesta actitud obstruccionista no està donant resultat a Romney i continua al darrere a les enquestes. Tot i això, té sorprenentment un suport considerable. Al partit republicà hi ha gent cultivada i que defensa amb respecte la seva posició conservadora, segur. Però diria que part del seu èxit deu estar també directament relacionat amb el nivell d’instrucció d’alguns dels seus partidaris: només a la ignorància, al desconeixement, o (siguem correctes) a la desinformació, es pot atribuir el fet que tingui acceptació un discurs tan enganyós; i que no siguin denostats individus que defensen barbaritats com que l’homosexualitat es pot curar o que si una violació acaba amb embaràs és perquè ha estat consentida. Fa poc el guionista Aaron Sorkin recordava en una entrevista que gairebé el 70 per cent de nord-americans creien que Saddam Hussein havia tingut una implicació directa amb l’11-S. Davant d’això, no estranya que fins el mateix president es veiés obligat l’abril de l’any passat a mostrar la seva partida de naixement per fer callar els qui dubten –encara n’hi ha– de la seva “americanitat”.

Certament, els nord-americans hauran de triar el novembre entre dues visions del país ben diferents…