Entrades amb l'etiqueta ‘NRA’

La segona esmena

dilluns, 10/01/2011

M’ha sorprès la predisposició dels mitjans i algunes autoritats nord-americanes a vincular la matança de Tucson amb la creixent crispació política al país. El fet que el Tea Party posés literalment en el punt de mira la representant demòcrata atacada ha donat ales a un debat sobre si el múltiple assassinat ha estat incentivat pels atacs i contraatacs que s’intercanvien els polítics a través dels mitjans. Crec que el debat és un altre. Per mi aquest tràgic fet posa al descobert, per enèsima vegada, una de les greus contradiccions de la societat nord-americana: no saber trobar l’equilibri entre la lloable defensa de les llibertats individuals i un major rigor en el control públic de la tinença d’armes de foc.

guns.jpg

Scott Olson / Getty Images / The New York Times

En els esdeveniments d’Arizona hi ha diversos aspectes que permeten desvincular-los de la crispació político-mediàtica. D’entrada, les primeres informacions sobre la personalitat de l’agressor ja fan pensar que probablement estem davant un jove desequilibrat que ha actuat mogut per la seva ofuscació i no per motius polítics: el descriuen com un individu estrany, que havia penjat a Internet textos incomprensibles i havia estat expulsat de la seva universitat per aldarulls a les classes i a la biblioteca. En segon lloc, el clima polític al país està enrarit, és cert, però això no és inhabitual, i hi ha hagut èpoques passades en què ho ha estat tant o més que ara; valgui com a exemple la campanya del 1988 de George Bush pare contra el demòcrata Michael Dukakis, una de les més dirty que es recorden; i la de 2004 Déu n’hi do. I en tercer lloc, esdeveniments com el de dissabte a Tucson han passat per desgràcia massa sovint, hi hagi o no polítics entre les víctimes: a part els coneguts assassinats dels germans Kennedy o Martin Luther King, cal recordar que Reagan també va ser objecte d’un atemptat el 1981, i que han estat freqüents els casos d’il·luminats que han disparat –o ho han intentat–, contra la Casa Blanca, contra càrrecs electes i contra membres de l’Administració, per no parlar de les nombroses matances de ciutadans anònims en indrets públics, que van tenir el seu exponent cinematogràfic en el múltiple assassinat de l’institut de Columbine.

El que ha passat a Tucson és una altra matança comesa per algú que ha tingut molt fàcil accés a una arma de manera totalment legal, en un dels Estats amb menys controls i sense que se li observés la seva estabilitat emocional. L’origen del problema és el desmesurat poder del lobby dels fabricants d’armes aplegats a la National Rifle Association i el seu recurs retòric a una interpretació estricta de la Constitució. La segona esmena diu literalment que “en ser necessària per a la seguretat d’un estat lliure una milícia ben regulada, no s’infringirà el dret de la població a tenir i portar armes”. Les esmenes es van afegir a la Constitució el 1791, dos anys després de la seva aprovació, quan els colons acabaven d’independitzar-se d’Anglaterra i es disposaven a ampliar els seus dominis cap a l’oest. Han passat més de dos segles i les coses han canviat molt, però els partidaris de les armes es neguen a establir cap mena de control més estricte aferrant-se a la literalitat, gairebé sacralitat, del text constitucional (us sona, això?). Repeteixo: és una contradicció que una societat oberta, emprenedora i que mira sempre al futur com la nord-americana no adopti mesures més estrictes per regular la tinença d’armes. Ara bé, com indica The Washington Post, hi ha pocs motius per a l’optimisme, ja que l’opinió majoritària, tant dels polítics com de la població, difícilment canviarà, malgrat fets tràgics com els de dissabte.