Entrades amb l'etiqueta ‘Sandy’

El Bronx a Wall Street

diumenge, 4/11/2012

El sud-est de Manhattan ha canviat de fesomia. El tràfec habitual de vianants i cotxes és ara un batibull de bombers, policia, camions generadors i treballadors de la neteja i de la companyia d’electricitat Con Edison, que subministra la zona afectada per l’huracà Sandy. L’objectiu és tornar als seus habitants una normalitat que triga massa a arribar.

Passeig al costat de l'East River. NYC.JPG

Restes deixades pel Sandy al costat de l'East River

Michelle i C. J., una parella acabada de casar, són només dues dels milers de persones que han hagut de buscar l’hospitalitat d’amics o familiars. Cinc dies després de l’huracà, al seu edifici del South Street, a la vora del riu, encara no hi ha llum, ni aigua, ni calefacció. Al fred, que ha arribat de cop, s’hi afegeix la inseguretat, la por a malalties per l’aigua del riu, dificultat per trobar aliments, per obtenir diners, falta de transport… Aquestes són ara les seves principals inquietuds. També els preocupa no poder votar dimarts, i ni tan sols han tingut temps (ni mitjans) per informar-se que les autoritats col·locaran camions militars o tendes als llocs de votació per mirar que tothom pugui exercir el seu dret. De totes maneres, saben que a Nova York està cantat: guanyarà el seu candidat, Obama, que, a diferència de Romney, per elles entén millor els seus drets com a parella lesbiana.

La Michelle i la C. J. s’estan a casa de la Susan Scanga, que ha tingut sort i estranyament només ha patit dos dies de tall de corrent, tot i viure en un lloc molt afectat per l’huracà, a tocar del Memorial 11 de setembre, ara tancat al públic perquè també està negat. Els turistes que pul·lulen la zona miren de fer-hi fotos com poden des de la llunyania, per entre les tanques i els toldos que impedeixen el pas i la visió, mirant d’enquadrar l’imponent One World Trade Center, l’edifici principal del nou barri de negocis, que ja és el més alt de la ciutat.

Aparador malmès per l'aigua.JPG

L'aigua va arribar a dos metres de terra en aquesta botiga

La Susan té electricitat però la seva preocupació és una altra: aparca el cotxe en un garatge al costat de l’East River, i dimarts l’aigua li va arribar a l’alçada del volant. La sensació col·lectiva de desastre li rememora els fantasmes de la tragèdia que va patir des de primera fila: l’ensorrament de les Torres Bessones ara fa onze anys. Té el cotxe assegurat, però la companyia li diu que trigarà dies a enviar cap oficial a fer el peritatge. Ara que l’aigua ja no inunda el pàrquing, vol anar a veure com està. De camí cap al garatge, el panorama és cada cop més desolador. L’ambient s’omple de la pudor de dièsel dels generadors; a cada pas hi ha canonades que bomben aigua dels soterranis; i a les cantonades s’amunteguen muntanyes d’escombraries dels baixos dels edificis. Ha quedat especialment afectat el South Street Seaport, una de les zones més animades de Manhattan. Ni rastre dels vianants que habitualment ocupen terrasses de bars i restaurants o que passegen entre les botigues de moda a la vista del pont de Brooklyn o els antics vaixells de vela ancorats al port.

Escombraries acumulades a Dover Street. NYC.JPG Avui, 3 de novembre, la vista és ben diferent: treballadors dels establiments, amb mascaretes, granotes, mànegues, pales i tota mena d’estris de neteja miren de recuperar el mobiliari i arreglar el local. No serà fàcil, perquè la destrossa és considerable; a part de la brossa acumulada, la brutícia duta pel mar està escampada arreu, i en els locals és ben visible la marca deixada per l’aigua a les parets, a dos metres de terra. A les voreres s’acumula tot allò que ha malmès l’aigua i que dóna al barri una imatge més semblant a zones del Bronx que no pas a les proximitats de Wall Street.

Per fi l’alcalde ha vist la llum!

diumenge, 4/11/2012

Portada del New York Post del 3 de novembre.JPG Davant les crítiques que va provocar la decisió de mantenir la marató, l’alcalde de Nova York va decidir cancel·lar-la, i el New York Post ho va expressar amb aquesta portada. Coincidint amb el fet que el corrent elèctric anava tornant de mica en mica als barris afectats, els periodistes del diari sensacionalista van celebrar que Michael Bloomberg “veiés la llum” i suspengués la cursa, especialment després que denunciessin el dia abans amb el joc de paraules “abus of power” que el mayor “abusés” del seu poder per proporcionar a la marató l’energia elèctrica (power) que necessitaven per a l’esdeveniment mentre milers de persones no en tenien.

Bravo per Christie!

dissabte, 3/11/2012

La campanya presidencial nord-americana és agressiva, a estones molt negativa (aquí en diuen dirty, bruta), amb proliferació d’anuncis televisius que emeten missatges greument desqualificadors i no sempre basats en la veritat. Aquests anuncis sovint són elaborats per poderoses entitats privades (els grans Comitès d’Acció Política, els anomenats superPACs) que simpatitzen amb un o altre candidat i que fan campanya sense cap límit de despesa econòmica i, com hem vist, poques consideracions ètiques.

Christie i Obama.JPG

Chris Christie i Barack Obama visiten els afectats pel Sandy. Larry Downing / Reuters

Però enmig d’aquest agre combat, a vegades sorgeixen gestos significatius que reconcilien el ciutadà amb la política: després del devastador pas del Sandy per la costa Est (més de 80 morts i unes pèrdues estimades en 50.000 mil milions de dòlars), el governador de l’Estat de Nova Jersey ha sabut posar per un dia les persones per davant dels vots. Chris Christie, destacat republicà moderat que no ha estalviat dures crítiques contra Obama, va visitar al costat del president la zona afectada i va elogiar sense reserves la seva actitud de prioritzar per uns dies l’ajuda als damnificats i les tasques de recuperació.

A sis dies de les votacions, Christie va saber reconèixer implícitament que l’intervencionisme del govern federal (un dels temes o potser el tema d’aquestes eleccions) havia estat positiu, sense importar-li si això podia afavorir el rival o no.

S’imaginen una actitud semblant en els polítics de les nostres contrades? Jo no, francament. Els tràgics esdeveniments del març de 2004 i el patètic comportament posterior d’alguns dels dirigents corrobora aquest pessimisme. Llavors no es van posar només els vots per davant de les persones; el PP va posar els interessos partidistes per davant de la veritat.