“El camí del silenci, no és el camí”, director d’Article 19 a Mèxic, Darío Ramírez

Vull estrenar aquest bloc amb una crònica de l’entrevista que vaig realitzar fa uns dies al director de l’organització Article 19, Darío Ramírez. Per qui no ho sàpiga, Article 19 es un col·lectiu d’origen anglès que vetlla per la llibertat d’expressió, i que especialment a Mèxic, s’ocupa d’investigar i donar cobertura a periodistes amenaçats.  Molts cops els amaguen o directament els treuen del país.

En un despatx d’una tradicional casa mexicana de principis del segle XX, al barri de Miguel Hidalgo a Ciutat de Mèxic, Darío no para de consultar Twitter i de seguir les novetats dels diferents casos en els quals està treballant. Em presento allà amb Arturo Fons, un documentalista valencià que també es troba a la vella Tenochtitlán buscant-se les garrofes. La idea d’avui, que Darío ens expliqui com és treballar de periodista, en un país que està més a prop d’un context com el d’Afganistan que no pas dels EUA.

“Mèxic és el quart país del món més perillós per informar”, sentencia Darío. En el sexenni de la presidència de Felipe Calderón , segons el director d’Article 19, han mort assassinats 69 periodistes i 12 continuen desapareguts.  Només l’any passat, 16 periodistes van deixar la seva feina per perill o coaccions, i gairebé 12 mitjans de comunicació van ser atacats amb ràfegues de metralleta o granades de fragmentació. Interessant remarcar, que durant 2011, de les agressions als mitjans que es van registrar, el 86% van ser comeses per servidors públics.

Entrevista al periodista de Ríodoce Javier Valdez, parlant dels riscos de la professió.

Segons Darío, fa uns quatre anys, la perillositat pels professionals de la informació es concentrava bàsicament en el nord i nord-est del país, on el crim organitzat es disputa el control de les rutes pel tràfic de drogues. Actualment, per tota la República hi ha casos d’agressions, i el xoc entre càrtels s’està  donant en tot el país. Un exemple és Veracruz, un dels estats més rics i turístics de Mèxic, que es troba a l’est, i on Reporters Sense Fronteres la va declara l’any passat com un dels deu llocs més arriscats per ser periodista.

Per la seva banda, segons Article 19, la Fiscalia especialitzada en delictes comesos contra periodistes a Mèxic, no va processar ningú, i no hi ha cap detingut ni empresonat per totes aquestes agressions.  És més, la Organització d’Estats Americans ha decidit recentment suprimir el pressupost de la Relatoria de Drets Humans, afectant, si més no, el treball de les activistes mexicanes.

Li pregunto a Darío sobre l’últim punt del manifest permanent de la Fapermex – Federació de periodistes mexicans- en el qual assenyalen l’autocensura com una mesura de protecció. No és cap desgavell. I es que per Fapermex, la ponderació i tancar micros quan cal, és a vegades el més ètic que es pot fer. Per Darío, en moltes ocasions, aquesta és la drecera que un periodista ha de prendre per conservar el treball, i a voltes, la vida. Tot i així, Darío finalitza que “el camí del silenci, no és el camí”, ja que una societat no informada està condemnada i la seva societat civil desmantellada.

Finalment, després d’una hora parlant de diversos temes amb el director d’Article 19, li pregunto sobre el cas més dur o impactant que ha viscut en la seva pell. Darío parla sobre  Jose Antonio Garcia Apac, director del setmanari Ecos de la Cuenca del Tepacaltepec, a Michoacán. Apac, va desaparèixer al 2006 quan estava realitzant una investigació sobre el grup criminal La Familia i les seves connexions polítiques. Poc després de la seva desaparició el seu fill de 22 anys va agafar les regnes del diari i el va començar a dirigir fins l’actualitat. En cada número que publiquen cada setmana de Ecos de la Cuenca, hi ha un mòdul dedicat a Apac en el qual exigeixen la seva aparició. Periodisme indeleble, en tota regla.

La guerra contra el narco, encetada pel president Felipe Calderón, ha deixat més de 50,000 morts i milers de desapareguts.

Llista dels periodistes morts.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús