El ridícul de Josefina a la “toma de protesta”

 

font: larazon.com.mx

Queden poc més de 2 setmanes, perquè engegui oficialment la campanya electoral per la presidència de la República mexicana. L’estricte IFE – Institut Federal Electoral- vigila amb atenció l’agenda dels candidats perfilats, perquè no realitzin proselitisme fins que comenci la contesa el pròxim 1 d’abril. Els grans mitjans ja estan centrant el duel entre Enrique Peña Nieto del PRI i Josefina Vázquez Mota del PAN. El representant de l’esquerra ( PRD), Andrés Manuel López Obrador, està sent apartat en l’espectre televisiu dels mass media, on aposten per l’alternança del bipartidisme purament neoliberal.

Tot i que està sent període de silenci i de lectures entre línies, aquests dies les diverses formacions polítiques van convocar als seus militants per assistir a les “tomas de protesta”. En aquesta celebració, el candidat escollit per la presidència, accepta la responsabilitat atorgada pel partit amb un “sí, protesto”. Una simple oficialització per militants, però on no està permès cap discurs amb contingut electoral.

Un servidor, va aprofitar el diumenge, per assistir a la toma de la candidata del partit en el govern, Josefina Vázquez Mota. L’acte es feia a l’estadi de l’equip de futbol Cruz Azul, a la colònia Nàpols de Ciutat de Mèxic. No se la van voler jugar amb la plaça de braus México, que es troba annexada a l’estadi i que és la més gran del món.

Un simpatitzant del PAN.

La imatge, aplegar un total de 30,000 persones al cor del Districte Federal, feu del PRD. Tot i que podríem suposar que allà només van entrar i assistir militants del PAN, la veritat és que els organitzadors van fer possible la foto gràcies el que denominen “suport logístic”. Altrament conegut com “acarreo”.

Aquesta pràctica consisteix que els líders sindicals afins o formacions rèmores del partit, envien als seus treballadors a actes polítics, a canvi d’avituallaments o coaccions. Aquest és el cas per exemple de l’empresa pública IMSS – Instituto Mexicano del Seguro Social-, la qual el líder sindical és el diputat federal del PAN Bandemar Gutiérrez. Gairebé totes les seccions sindicals de l’IMSS del DF i l’estat de Mèxic es trobaven a les grades del Cruz Azul. De fet jo vaig anar d’“acarreado” per una delegada sindical d’aquesta institució. Tracte fàcil, jo entrava sense el merder d’acreditacions, i ella amb la tieta, la filla i amb mi, es guanyava punts davant els caps del sindicat. En pocs minuts de conèixer-la aquest dia, em va confessar que votarà per López Obrador.

El míting. Josefina es va donar el gust d’arribar gairebé 2 hores tard a la que suposadament era la seva mega presentació per la militància. Des de les onze, la xafogor queia sobre les grades i sobre els acarreados, alguns d’ells acompanyats de tota la seva família, nadons inclosos. El nucli del PAN – Partido de Acción Nacional-, la dreta catòlica mexicana, es trobava a baix, al camp de futbol, on s’havia habilitat una plataforma central envoltada de cadires.

Els minuts passaven i l’estadi s’omplia de gom a gom, mentres la cantant Margarita, també coneguda com la “Diosa de la Cumbia”, amenitzava l’ambient amb un grapat de cançons famoses d’ella com “Qué bello” o “Amor de mis amores”. Cal dir, que en qualsevol suburbi d’aquesta ciutat, hi ha una manta o un altaveu al carrer, tan per comprar com per escoltar els discos de Margarita. Paradoxalment, una de les dives de les classes baixes.

Finalment, al cap d’una espera d’un parell d’hores i escaig, Josefina Vázquez surt d’un dels túnels de vestuari, acompanyada per Margarita Zavala, esposa del president Felipe Calderón, i per Gustavo Madero, president del partit, entre d’altres polítics. La gent que estava xiulant i burxant, s’anima i comença a escridassar. La candidata, enlloc de dirigir-se a la multitud extenuada des del micròfon que tenia col·locat al centre, comença anar a banda i banda de l’escenari, fent-se fotos amb els dirigents aprofitant l’estampa de l’estadi ple. Així durant mitja hora. Davant l’estupefacció, files de acarreados, vinguts de Michoacán, Morelos, Hidalgo, Guanajuato, Mèxic, comencen a abandonar l’estadi cansats per les condicions climàtiques. És tal l’escampada, que gairebé mig aforament es buida abans que la candidata es dirigeixi a l’audiència.

L'estadi poc després que sortís Josefina. (SDP)

El dilluns, la premsa no es va fer ressò del breu discurs “Por México” de Vazquez Mota, sinó de la mala gestió de la toma i de la fugida dels acarreados. Aquí una mostra.

Acarreados.

Amb aquesta ineficàcia organitzativa, el PAN demostra que el DF no és precisament un dels seus fronts electorals – “on es permeten els matrimonis de jotos” com va dir recentment el cap de les joventuts panistes- i que més aviat opta per l’espectacle de lluir que per la serietat. Sense complicar-se la vida, Peña Nieto i López Obrador, per la seva toma van fer petits actes davant dels seus militants del cercle més proper on van fer arribar la seva línia.

El PAN, tot i la novetat que una dona es presenti, i que part dels mitjans l’han situat immediatament en segona posició rere el PRI, ja no podrà guanyar la carrera de fama i protagonisme televisiu llaurat per Enrique Peña Nieto. Els focus es van decidir pel governador de l’estat de Mèxic fa sis anys.

Fotos de l’acarreo per SDP.

Vídeo del buidament d’assistents a l’estadi i preguntes als acarreados.

Article de Proceso sobre els acarreados.

Un vídeo que en fa befa.

 

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús