El pitjor terratrèmol des de 1985

A les dotze del migdia un  bon grup de periodistes ens trobàvem en el Museu de la Memòria i la Tolerància, que es troba situat en ple centre de Ciutat de Mèxic, per assistir a la presentació de l’informe ‘Silencio Forzado’ de l’organització de periodistes Article XIX.

En aquell moment, la periodista Lydia Cacho estava fent una exposició sobre els riscos dels periodistes en el país. De sobte, tots els assistents ens mirem els uns als altres amb feredat i sorpresa, mentre algunes persones esglaiades s’apressaven per abandonar l’auditori ple de gom a gom.  Terratrèmol. Els focus es movien i la pantalla de projeccions recollida a dalt de l’escenari es balancejava, mentres el sòl de la sala es desplaçava a banda i banda, provocant un petit mareig i la curiositat d’un tarragoní que estava vivint el seu segon sisme. El soroll que feia tot plegat -i permeteu-me la llicència poètica-, era pròpiament la rauxa manifesta de la naturalesa.

7,93 a l’escala Richter d’un minut de duració  amb set rèpliques posteriors. De moment no hi ha cap informació que apunti que hagin hagut víctimes. Durant els últims 25 anys, s’han viscut 20 moviments a Mèxic, però cap tant contundent com el d’avui, i que ha sacsejat part de la costa pacífica. Un apunt, el sisme que va assolar Haití al 2010 va ser de 7 en l’escala Richter.

Tots sortíem de la sala amb calma mentre un dels ponents mirava sense inquietud el seu mòbil.  De les oficines, baixaven les treballadores conduïdes per una altre que portava casc i armilla reflectant, amb una senyalització del pis que provenien. Diverses persones s’han desmaiat, mentre d’altres senyores grans ploraven per la por, segurament dels records del sisme de 1985, que va destruir part de la capital i va deixar  milers de morts. Aquell cataclisme llavors, van ser dos terratrèmols de 8,6 i 7,6. Un abans i un després en la història  d’aquesta megalòpolis.

Aplegats en formació, els treballadors es troben al carrer, mentre els periodistes peten la xerrada i d’altres fan la seva feina: recollir testimonis i fer fotos. Un 60 estudiants jueus que havien vingut a visitar l’exposició sobre l’holocaust al Museu de la Memòria es troben engrescats i posen davant de la càmera. Desposseïts del negre episodi del 85, els joves emocionats aportaven un toc de desassossec a un ambient tens i poc després, descansat.

Finalment, després de veure les notícies per la televisió d’un bar del costat, on s’aplegaven bastants mexicans per saber que estava passant, abandono el lloc cap el metro.

Una cosa està clara. Només un sisme ha pogut callar el que Article XIX denunciava avui. Que el 50% de les agressions a mitjans provenen de funcionaris públics, i que la impunitat respecte els delictes contra periodistes estar a l’ordre del dia.

Per alleugerar tensions, una cançó de Chico Che sobre el sisme del 85.

 

 

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús