Cas Florence Cassez: assumpte d’estat

 

La Cort Suprema mexicana ha negat l’alliberament immediat per la ciutadana francesa Florence Cassez, en base a l’irregularitat de la seva detenció l’any 2006, on va haver un muntatge televisiu amb la seva persona. Durant aquell operatiu, orquestrat personalment pel secretari de Seguretat Pública Genaro García Luna, Florence va ser detinguda en directe davant les càmeres de Televisa acusada de forma part d’una banda de segrestadors.

La protagonista d’aquesta història, duu sis anys empresonada en un centre penitenciari d’alta seguretat a Mèxic, acusada de segrest, crim organitzat i possessió d’armes. Aquest cas va aixecar des del principi molta polseguera, dividint en certa part l’opinió de la població, i convertint-se en la llavor del conflicte diplomàtic entre Nicolás Sarkozy i Felipe Calderón.

Captura

El 9 de desembre de 2006, en ple inici de la “guerra contra el narco”, el telenotícies oficiós de Televisa retransmet en viu la detenció del suposat cap de la banda de segrestadors Los Zodíaco, en un barri de Ciutat de Mèxic. Les càmeres recullen com els agents de la ja desapareguda AFI ( Agència Federal d’Investigació), entren en una petita casa, coneguda com El Rancho de Los Chinitos, on troben a Israel Vallarta – presumpte cervell de la banda- i la seva companya sentimental, Florence Cassez. Juntament amb ells hi ha armes automàtiques, i tres segrestats, que minuts després de l’alliberament, relaten al reporter de torn el captiveri que van viure.

L’escena que es va empassar tot el país en Prime Time , no va ser més que una reconstrucció televisada, on van forçar a participar als sospitosos inconscientment. En realitat, Florence i Israel havien estat capturats per la Policia Federal un dia abans en el barri on residien. El secretari de Seguretat Pública, Genaro García Luna, en el programa de televisió de Denise Maerker, no li va quedar més remei que admetre-ho quan la periodista li va mostrar l’acte ministerial de l’arrest. García Luna, màxim responsable d’aquest escàndol va tirar pilotes fora i va acusar als mitjans de comunicació de ser els responsables del muntatge. Però l’entrevista de Maerker li preparava una sorpreseta, al qui diuen que és l’home més poderós del país. La periodista va introduir en el plató, una trucada en directe de Florence des de la presó, confirmant que la seva detenció s’havia efectuat un dia abans del “show” de l’AFI. Des de llavors García Luna no ha oblidat el ridícul espantós que va viure davant el públic i ha convertit l’assumpte en personal.

La captura mediàtica de Cassez no va ser l’únic despropòsit de les autoritats en el cas. Durant la seva detenció, la ciutadana francesa no va rebre cap assistència consular per part de l’ambaixada francesa – argument que ha utilitzat el jutge que presentava la iniciativa per la seva alliberació davant la Cort Suprema- i està reclosa en una de les presons més dures del país. Està condemnada des del 2009 a 60 anys de presó, i el govern mexicà ha negat la petició expressa de Sarkozy, que s’apliqui el Conveni d’Estrasburg perquè pugui complir la condemna al país d’origen. L’argument de la Secretaria de Relacions Exteriors, és que a Mèxic els delictes greus no es poden purgar amb reduccions o prebendes, com en el sistema judicial francès.

El cas Florence ha afectat indubtablement en les relacions entre aquests dos països. L’episodi més representatiu d’aquesta confrontació va ser al 2009, quan el mandatari francès va visitar Mèxic per negociar sobre la situació de la seva compatriota. Calderón, dies abans que Sarkozy realitzés la visita, li promet que Cassez serà extraditada, i que la decisió judicial serà pronunciada poc després de la trobada. Ni una cosa ni l’altre. Tres dies abans que Sarkozy trepitges el Palau Nacional al Zócalo, el tribunal es pronuncia amb una condemna lapidant. La befa i crisi diplomàtica ipso facto, no la digereix gaire bé Sarkozy, que no aconsegueix mossegar-se la llengua en el seu discurs oficial en el Senat mexicà, i explica que el cas de Cassez és un error i que s’estan vulnerant els drets humans. Per un país que va estar ocupat 5 anys per França i que no sol acceptar ingerències estrangeres de cap tipus, les declaracions de Sarkozy van caure com una gerra d’aigua freda, que si més no, van provocar més aversió social per la ciutadana francesa. Senzillament, els mexicans ja no veien una víctima en la qual s’havien comès irregularitats maquiavèl·liques, sinó una joveneta maca i rossa que volia ser tractada diferent per la implacable justícia mexicana.

Revelacions

El novembre de l’any passat dos periodistes francesos del Canal 5, Patrice du Tertre i Othelo Kahn, van viatjar a Ciutat de Mèxic per realitzar una investigació exhaustiva de la història. El que van descobrir – obligada revisió del documental “L’últim Recurs”- aporta més llum però alhora més ombres del perquè Cassez estava implicada.

El germà de Florence, Sebasten, és un empresari establert des de fa varis anys al país i va ser, en certa mesura, el factor decisiu perquè Florence migrés amb 28 anys a Mèxic per trobar feina i una nova vida.

Sebastien explica en una entrevista, que va trencar relacions amb el seu soci Eduardo Margolis sobre el 2005, de forma gens amistosa. Margolis és un personatge que els periodistes francesos atribueixen com un empresari que protegeix i vetlla pels interessos de la poderosa comunitat jueva mexicana, establerta a la colònia Polanco, on resideix part de la classe alta capitalina. Segons expliquen al documental i a la revista Proceso, Margolis disposa “d’un petit exèrcit paramilitar”, i poseeix diverses empreses de tot tipus. Una d’elles especialitzada en la negociació de segrestos. Presumptament va pertànyer al Mossad, i ha treballat conjuntament amb temes de seguretat amb el secretari García Luna.

Sebastien relata que Margolis s’enfureix per la ruptura d’un negoci que dirigien de productes de bellesa, i l’amenaça de mort a ell i a la seva parella pel greuge. Sebastien arriba a declarar que Margolis els hi diu: “ Sort que esteu de viatge, sinó ja estaríeu morts.” Dos mesos després, Florence apareix a Televisa compungida i desorientada en una arrest espectacular i premeditat.

Però les novetats no acaben aquí.  Segons una font anònima d’un francès que resideix a  Mèxic, una de les suposades segrestades pels Zodíacos, Cristina Rios, hauria treballat com a clauera per Eduardo Margolis. Fet no investigat per la Procuradoria, i que es podria tractar d’una casualitat massa tendenciosa, en la major conurbació del món.

Tot el cas està plegat de contradiccions, com les declaracions de les víctimes que en un primer moment no van parlar de cap segrestadora amb accent francès, i mesos després rectifiquen la seva declaració i afirmen que Cassez era qui els vigilava. A més, els segrestats van reconèixer el local de la germana de Israel Vallarta,com el pis de seguretat on es trobaven retinguts, i no pas Los Chinitos. Curiosament, Guadalupe Vallarta, mai va ser interrogada per les autoritats pertinents.

Però el nom d’aquest senyor que sembla que manegui els fils des de l’ostracisme propi d’una novel·la negre, segueix apareixent. Morgalis és amic reconegut de Isabel Miranda Wallace, candidata del PAN al govern del DF, i líder de l’associació “Alto el Secuestro”, fundada poc després de la desaparició i assassinat del seu fill. Wallace és qui més ha fet campanya i invertit perquè Cassez no sigui ni extraditada ni alliberada.

Pel que fa al protagonista d’aquesta història, Israel Vallarta, va declarar davant la SIEDO – dependència especialitzada en delinqüència organitzada-, que coneixia a Margolis, i que fins i tot havien mantingut “encontres íntims”. Vallarta està a l’espera de judici a la presó de Nayarit.

Florence i Israel.

Conclusió:

Tot i que Cort Suprema hagi negat l’alliberament de Cassez per 3 contra 2, en relació a que la seva detenció havia estat un muntatge, la jutgessa Olga Sánchez Cordero serà l’encarregada de confeccionar una nova sortida pel cas en la Cort.

El cas Florence reflexa com d’altres, una estructura ineficaç i anacrònica en el nivell judicial, que arrossega Mèxic gairebé com idiosincràtica. La Comissió Nacional de Drets Humans, xifra en un 98% els casos d’impunitat. És a dir, només en un 2% dels delictes comesos s’enxampa a algú i se’l jutja. Amb aquesta situació, el sospitós  d’un crim no li serveix de res demostrar la seva innocència, és, com bé van descriure els “Abogados con Cámara”, un Presunto Culpable.

Per altra banda, les ombres sobre Genaro García Luna són moltes. L’any passat, l’assessor en relacions exteriors en Amèrica Llatina i senador republicà Richard Lugar, va alertar de les connexions de l’entorn de col·laboradors del secretari de Seguretat Pública amb integrants del crim organitzat.

Genaro García Luna

 

 

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús