El mostatxo del Chapo

 

Quan el 22 de febrer de 2014 va ser detingut el Chapo Gúzman, molts sentíem que malgrat el narcotràfic continués com sempre, era la fi d’una època. Queia la principal figura més iconogràfica d’una generació de narcotraficants que ha sotmès el país en un dels pitjors tràngols de la seva història.

Les primeres fotos que voltaven de la seva detenció, era d’ell sense camisa i amb una mà al cap d’un integrant de les forces especials, fixant-lo per fer-li una foto amb un mòbil. Com si fos la típica instantània de la presa abatuda d’algun multimilionari de safari a l’Àfrica. La lot de l’aparell telefònic desvetllava el seu rostre. Era ell indubtablement. Malgrat ser l’home més buscat del món, conservava el seu mostatxo característic. No calia sotmetre’s a operacions quirúrgiques o ni tan sols afaitar el seu tret més identificatiu, era el Chapo, el Senyor de la Droga en majúscules, no tenia necessitat d’ocultar o modificar la seva imatge. I malgrat el seu càrtel tingui connexió amb 54 països, el van pillar al cor del seu feu, a Mazatlán, Sinaloa.

A la redacció de l’agència de noticies mexicana on treballava, estava considerat com un premi anar a cobrir com el presentaven a l’hangar policial. Oportunitat que va aprofitar l’editor típic d’escriptori que mai mou el cul per una notícia.

Quan el Chapo va ser presentat a través d’un petit recorregut en l’aeroport davant un centenar de fotògrafs i periodistes, va dedicar una mirada fulminant a la bancada de reporters, que el fotògraf d’AP Eduardo Verdugo va saber captar com ningú. Eren els seus petits ulls que expressaven ràbia, poder en captivitat i promesa de venjança, el que va glaçar als assistents.

chapo

Aquesta fuga deixaria bocabadat fins al propi Andy Dufresne. El Chapo en menys d’un any i mig que portava reclòs, va comprar una propietat propera a la seva presó, va extreure 2040 metres cúbics de terra davant els nassos d’una base militar i del propi centre penitenciari (això serien desenes de camions transportant el terra), i va construir un túnel travessant parets de formigó i demés, equipant-lo amb ventilació, enlluernat i una moto que circulava en un carril. D’una casa d’obra negra fins a la catifeta de la dutxa del talego, 1,500 metres d’enginyeria per a la història. Fins i tot va tenir temps de treure’s l’uniforme de presidiari i canviar-se  a la casa del barri de Santa Juanita on desembocava el conducte.

El president Peña Nieto, ha declarat des de França que farà tot el possible per “recapturar” aquest “delinqüent”. Utilitza aquest últim mot pensant que ho fa amb mesura, intentant minimitzar el desastre que representa aquesta fuga pel seu govern i la seva herència. I és que aquest esdeveniment és una desfeta pel seu gabinet i també pel seu dofí del 2018, Miguel Ángel Osorio Chong, qui està a càrrec de la seguretat nacional.

Amb la fuga del Chapo, la seva dimensió s’ha “allegendit”. En 15 anys, l’home suposadament més vigilat de Mèxic s’ha fugat dos cops. I en aquest cas, com l’anterior, deixant pal·les el grau de corrupció que governa a la República i a les seves institucions. L’odiós Donald Trump, qui porta setmanes vociferant declaracions racistes i xenòfobes contra la comunitat mexicana als Estats Units i de retruc contra Mèxic, ha posat la cirereta per Twitter dient: “Ja s’ho vaig dir i els EUA pagaran el preu”.

L’estupefacció del mexicà es troba entre la desconfiança a les autoritats i la desafecció total a la política. És perillosa la indiferència que s’està nodrint al país, sobretot per les noves generacions que venen més precàries que mai, en aquest Mèxic de les “grans reformes” on el qui més guanyarà serà l’inversor estranger.

Ara per ara, el Chapo segurament s’estarà llepant els bigotis per alguna salsa, tan indispensables en la cuina mexicana, i amagat mentre espera el “pase” a una altra casa de seguretat. Probablement no hi haurà una tercera detenció, i el pròxim cop que el Chapo vegi el passamuntanyes d’un policial judicial sabrà que ha arribat la seva hora.

 

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús