Torre de Babel de Llibres, combinació d’art i practicitat

La Torre de Babel de Llibres es desmuntava la setmana passada de la plaça San Martín de Buenos Aires, on s’ha pogut visitar al llarg de dos mesos. Aquesta estructura, obra de l’artista avantguardista Marta Minujín, estava formada per un total de 30.000 llibres en les diferents llengües de les col·lectivitats que viuen a la capital argentina. Així, hi havia llibres en anglès, francès, japonès, polonès… i també català. Les obres van ser cedides per Ambaixades, per Delegacions de Governs, per centres culturals, per botigues de llibres i per ciutadans que a títol personal van voler aportar el seu granet de sorra per construir aquesta Torre amb què el Ministeri de Cultura del Govern de Buenos Aires va donar el tret de sortida a la capitalitat mundial del llibre de la ciutat.

Si bé s’esperava que l’estructura estigués dempeus al llarg de tot un mes, l’èxit de la mateixa va fer que el Govern decidís donar 30 dies més perquè la gent seguís visitant-la. En total, segons les xifres de l’organització, hi han passat més de 60.000 persones. Algunes atretes per l’obra en sí -reunir tants llibres en una sola estructura no és un espectacle habitual- i altres atretes per l’artista -Minujín és un dels noms importants dins l’art contemporani argentí, amb peces i creacions com Obelisco acostado o Torre de Pan de Joyce.

La part més admirable i singular del projecte és que, un cop desmuntada la Torre, aquests 30.000 llibres passaran a constituir la primera biblioteca multilingüe de la ciutat. Fins ara, Buenos Aires comptava amb una xarxa de biblioteques on és gairebé impossible aconseguir llibres en altres idiomes. Fins i tot és difícil aconseguir-los a les llibreries, atès que com la majoria vénen d’altres continents, tenen un sobrecost important i les botigues prefereixen portar-los sobre encàrrec, a no ser que es tracti de llibreries especialitzades en un idioma en concret.

Gràcies a aquesta inicitiva, pràcticament amb un pressupost zero, el Govern de la Ciutat ha aconseguit crear una biblioteca de Babel i, també gairebé sense esforç, dotar-la d’un fons ben interessant i variat. Així, l’art s’ha posat al servei de la practicitat i més enllà de crear una obra espectacular per la seva filosofia i per les seves dimensions, la Torre ha estat una creació útil. En aquesta obra, Minujín ha aprofundit en una concepció molt interessant de l’art. Per una banda, i tal i com pretenia, ha plasmat la metàfora de la convivència de llengües a Buenos Aires, una ciutat creada gràcies als immigrats. Per l’altra, ha sabut llegir les necessitats de la capital argentina i de la seva gent, comptar amb llibres en altres idiomes dels quals poder-ne disposar de forma gratuïta. La Torre de Babel combina aquests dos elements i per això crec que es converteix en un exemple de bones pràctiques per a l’art.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús