(Re)Descoberta de Facundo Cabral

@Epiclectic

La mort de Facundo Cabral em fa descobrir al músic que coneixia sense saber-ho. Durant la meva infantesa, la seva veu i les seves cançons van acompanyar-me en gairebé tots els meus viatges de vacances familiars. Encara avui puc cantar de memòria la lletra del tema ‘No soy de aquí ni soy de allá’.

El dia de la seva mort, el passat 9 de juliol, escolto a la ràdio una breu ressenya sobre la seva trajectòria. Un personatge amb una vida intensa. Un dia abans de néixer, el seu pare els va abandonar. Van emigrar de La Plata (Argentina) a Tierra del Fuego. En una entrevista explicava que la gent el mirava a ell, la seva mare i els seus germans amb llàstima. “Un dia li vaig demanar a la meva mare si estàvem abandonats i em va dir que no, que estàvem de vacances. I que ens acostuméssim perquè anàvem a ser turistes sempre”. Tenia 9 anys quan va decidir fugir de Tierra del Fuego, on vivien, camí de Buenos Aires, en concret a la Casa Rosada. Havia sentit dir que el president Domingo Perón donava feina a tot aquell qui en demanava. Va aconseguir el seu objectiu: va poder parlar amb Perón i amb Evita, i li van oferir el càrrec de zeladora a una escola de Tandil per a la seva mare.

Els problemes no es van aturar: Cabral va patir alcoholisme des de ben petit i va passar uns anys a la presó per la seva actitud violenta.

La seva iniciació en el món musical no començaria fins més endavant. Així la va descriure: “Empecé a cantar con los paisanos, con la familia Techeiro. Y el 24 de febrero de 1954, un vagabundo me recitó el sermón de la montaña y descubrí que estaba naciendo. Corrí a escribir una canción de cuna, ‘Vuele bajo’ y empezó todo”.

En els seus temes, ens va regalar frases de la força de: “Vuele bajo, porque abajo está la verdad. Esto es algo que los hombres no aprenden jamás”, “No soy de aquí, ni soy de allá, no tengo edad, ni porvenir y ser feliz es mi color de identidad” o “Me subo en todos los trenes pero bajo en Buenos Aires, no la entiendo, día a día la construyo, sueño a sueño”.

El passat 9 de juliol Facundo Cabral va morir assassinat, fruit d’un error, a Guatemala. L’atac en què va ser mort, segons la línia principal d’investigació, anava dirigit a l’empresari Henry Fariña, que viatjava amb ell per acompanyar-lo a l’aeroport.

Amb la seva mort diem adéu a un dels grans de la música argentina.

Facundo Cabral, l’autor d’aquelles cançons que, de petita, m’acompanyaven en els meus viatges de les vacances familiars. Facundo Cabral, aquest company de viatge a qui, ara que és mort, per primer cop li poso cara.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús