La vida sota terra


Hi ha un passadís, que es troba sota terra. És un passadís que connecta els carrers Carlos Pellegrini i Cerrito, els dos extrems laterals de l’avinguda 9 de Julio de Buenos Aires. Era un passadís secret, fins que algú me’l va descobrir. El primer cop que m’hi vaig endinsar va ser com fer un salt enrere en el temps. No té gran cosa, no té res d’especial, no mereixeria ni menció, si no fos perquè cada cop que hi entro em paro a pensar en aquesta vida sota terra, en aquest túnel pel que a diari passen centenars de persones i uns metres per sobre del qual circulen i rugeixen autobusos, cotxes i motocicletes.

Pasaje Obelisco Sur. Aquest és el nom d’aquest passadís comercial que guarda l’encant d’una època, que es resisteix a modernitzar-se, que ha decidit aturar el seu temps.

Hi conviuen comerços peculiars i demodés, imatge d’una Buenos Aires que va ser, d’una Buenos Aires que segueix sent.

Unes llumetes de colors, com si fossin tretes d’un arbre de Nadal, pengen del sostre del passadís i d’algunes de les botigues. Probablement ningú sàpiga qui les va posar i què hi fan allà. Probablement tampoc hagin sentit la necessitat de fer-se aquestes preguntes.

Els clients dels dos locals de netejabotes -el Salón de Lustrar- seuen sobre un banc en alt, mirant a la galeria, llegint el diari o xerrant amb el senyor que amb delicadesa els aplica el betum a les sabates, per després enllustrar-les. Quan els netejabotes no tenen feina, xerren i comenten entre ells les notícies del dia.

Hi ha també un petit comerç on venen mitges i mallots. Hi ha una oficina de correus, on la gent fa cues de més de mitja hora per enviar la seva correspondència postal. L’aparador d’altra botiga exhibeix tot tipus d’estris, com tisores, claus, ganivets… És una ganiveteria on també es poden adquirir objectes de pesca.  I també hi ha una perruqueria, d’aquelles antigues, només per a homes.

A la Galería Obelisco Sur a més es poden comprar joies i or, fer encàrrecs de costura, adquirir articles per al calçat, reparar el rellotge, admirar quadres, demanar un alfajor al petit quiosc i acabar fent un cafè al bar que hi ha a un dels extrems.

Va començar a funcionar com a galeria comercial subterrània l’any 1964. L’artífex de convertir aquest passatge en un corredor comercial va ser un personatge excèntric, Raúl Barón Biza, fill dels milionaris Wilfrid Barón i Catalina Biza. Escriptor prohibit i de qui avui és impossible trobar les seves obres, va acabar suïcidant-se després de llençar-li àcid sulfúric a la seva segona dona.

La Galería Obelisco Sur era un passadís desconegut, fins que algú me’l va descobrir. Ara, m’agrada entrar-hi. Detenir-me en els detalls. Observar els contrastos. Quedar-me atrapada en el seu temps. I pensar en aquesta gent que passa el seu dia sota terra.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús