Nova etapa

Diumenge 23, un cop tancats els col·legis electorals, la Plaza de Mayo es va començar a omplir de simpatitzants de la presidenta Cristina Fernández de Kirchner que confiaven en el triomf de la Coalició Frente para la Victoria. No anaven errats. Va arribar el triomf, i va fer-ho amb sorpresa: més d’11 milions de persones van reelegir la presidenta, que guanyava amb el 54% dels vots. Amb aquestes xifres, Cristina -com tothom l’anomena al país- ha fet història: entra a la història argentina com la presidenta més votada des de l’arribada de la democràcia, l’any 1983.

El Facebook s’omplia de comentaris “Llora llora llora la derecha!!!”, “Mi generación, los hijos de la última dictadura y sobre todo de la crisis del 2001 estaba a pleno en la Plaza. Gran momento histórico vivido hoy“, “Ganó Cristina!!! A ver si ahora SÍ surge una oposición responsable, coherente, con propuestas y que no nos venda la idea de que defender al grupo Clarín es defender a la democracia y la libertad de expresión” i “Perdonalos porque no saben lo que dicen!! Esta plaza explota y uds se revuelcan en su necedad! Vaaaaamos Cristina carajo!!!”, entre molts d’altres.

Plaza de Mayo estava plena, sobretot, de gent jove fent costat a la Presidenta qui, de forma molt emotiva, en el seu discurs va fer una crida a la unitat i va recordar la figura del seu marit, l’expresident Néstor Kirchner.

Comença una nova legislatura, comença una etapa continuista en què diuen s’aplicaran polítiques molt similars a les dutes a terme fins ara. Se senten, però, veus dissidents. Veus que qüestionen si les ajudes que s’atorguen a les classes més baixes no converteixen els seus receptors en clients electorals. Hi ha els qui diuen que l’actual Govern s’ha vist afavorit per una situació de bonança que està a punt de desaparèixer, perquè la crisi mundial fa setmanes que pica a la porta de l’Argentina. També hi ha qui reclama que acabi el fre i les limitacions a les importacions, per deixar de ser un país proteccionista i poder-se relacionar amb la resta de països d’igual a igual. Altres veus exigeixen una solució a l’elavada inflació, que arriba al 30% cada any, malgrat les xifres oficials no superen el 10%. Per a d’altres el punt crític és la soja, principal font d’ingressos del país, atès que consideren que caldria diversificar i no caure en el monoconreu.

Sigui com sigui, arrenca aquesta segona etapa sota el mandat de la presidenta Cristina Fernández de Kirchner, etapa en què l’Argentina té molts reptes, però que guarda el regust d’una legislatura que suma assoliments com els processos als responsables de la dictadura militar, l’estabilitat econòmica, la reducció dels nivells de desocupació i les subvencions de serveis bàsics i transport.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús