La calor del Cap d’Any

Ahir el centre de Buenos Aires quedava inundat de papers. Des de les finestres dels centenars d’oficines ubicades al districte financer de la ciutat, es llençaven full a full, dia a dia, les agendes de 2011, els papers poc importants de les reunions, les notes dels darrers dotze mesos… Clou l’any. Un any del qual cadascú en farà una valoració pròpia tot repassant els bons i els mals moments. Any de sorpreses, de retrobaments, de pèrdues, de protestes, d’avenços, de tancaments, de viatges… Cada persona en farà una lectura diferent d’aquestes paraules. Per a alguns parlar de viatge és parlar de les vacances de l’estiu, per a d’altres és fer maletes per marxar del país a la recerca ja no d’un futur millor, sinó d’un futur. Pèrdues de familiars, pèrdues de feina. Sorpreses desagradables i sorpreses agradables.

Clou l’any.

Els aparadors llueixen decoració nadalenca. A les pastisseries hi ha panetones. Els centres comercials reben els seus visitants amb arbres de Nadal. Tothom vesteix amb màniga curta. La temperatura és de més de 25ºC. La nit de Nadal hi ha focs artificials; la nit de Cap d’Any també n’hi haurà. Les famílies mengen torrons que han de guardar al frigorífic perquè no es desfacin. El Pare Noel sua amb la seva indumentària.

Clou l’any.

Tots desitgem que el 2012 sigui millor que l’any que deixem.  El panorama, però, no pinta esperançador. Any de crisi. Quants en portem? Pujades minses de les pensions, augment de l’IRPF, retallades en sanitat, retallades en ciència i tecnologia. Potser és la calor, que no em deixa veure les dades amb claredat… Potser és la calor de l’estiu argentí que em fa ser més pessimista sobre la situació a l’altre costat de l’oceà…

Clou l’any.

I aquí a Buenos Aires, a partir de l’1 de gener, també pugen l’aigua, la llum i el gas. Es treuen els subsidis de tots tres serveis, el que s’està anomenant el “pla antisubsidis”. Només, però, als barris més rics de la ciutat. Les zones menys adinerades seguiran tenint el subsidi. I la gent dels barris rics que justifiqui degudament que necessita seguir gaudint del subsidi, també se’n seguirà beneficiant. Un pla nacional que podrà ser titllat de populista però que, en tot cas, té més sentit i respon a una lògica més redistributiva. Sembla que a més, l’economia argentina creix i que el 2012 mantindrà aquesta tendència a l’alça. Tot i això, segueix pesant el fantasma de la crisi que arriba cada deu anys.

Clou l’any.

Aquí clourà quatre hores més tard. Amb raïm o sense, ja veurem. Amb calor i amb focs artificials. Sense campanades. Amb moltes esperances per al 2012. Amb enyorança. Amb tristor pel que succeeix a milers de quilòmetres. Amb incertesa del que succeirà aquí.

Els meus millors desitjos a tothom.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús