El meu primer bitllet a 2,50 ARS

Avui he pagat el meu primer bitllet de subte a 2,50 pesos argentins.  Si bé la pujada del preu del metro va fer-se efectiva la setmana passada, per a aquells viatgers amb la tarja SUBE o MONEDERO –una targeta de recàrrega electrònica- el bitllet s’ha mantingut al preu antic (1,10) fins avui.

Un 127%. Aquest ha estat l’increment del bitllet senzill, ocasionat perquè el Govern de la Nació ha transferit al Govern de la Ciutat l’administració del transport amb una reducció de l’ajut/subvenció del 50%. Es tracta d’un augment més que considerable. Segons reflexionava una amiga, aquesta pujada impedirà a moltes persones el poder seguir estudiant. A Buenos Aires, la major part d’universitaris combinen la facultat amb la feina i això fa que hagin de fer uns quatre viatges al dia. Fins ara, el transport públic estava a l’abast de tothom. Ara, amb aquest increment es comença a convertir en un bé de luxe, tenint en compte que per a molts el sou no supera els 4.000 pesos argentins.

Moure’s per Buenos Aires en metro o en autobús era una de les poques coses que el ciutadà podia fer per un preu mòdic i sense tenir por de possibles augments. Enguany, la pujada del preu del subte ha passat a ser un problema afegit a la inflació. Segons les dades publicades, el Govern xifra la inflació de 2011 en el 10%. Les consultores privades situen aquest percentatge en gairebé el 23%. Des de la meva posició de consumidora, la meva butxaca considera més encertades les dades de les consultores privades. Mes rere mes he vist com els preus dels productes al supermercat han pujat. Un exemple real i gràfic és un tiquet de supermercat que vaig trobar a un calaix, del març de 2010, en què un paquet d’alfajores de la marca X em va costar 6,20. Per aquest mateix paquet de la mateixa marca X estic pagant al gener de 2012 12,30 ARS. En gairebé dos anys, el preu s’ha doblat. Una bogeria. I el mateix, encara que no d’una forma tan exagerada, passa amb productes bàsics com els ous, el pa o la llet.

Els argentins lluiten contra la inflació a base de pujades de sou al llarg de l’any. Els argentins fan pagaments fraccionats de les seves compres al supermercat perquè amb l’augment dels seus sous, el valor dels diners disminueix, i així “paguen menys”. També aprofiten les ofertes de 6×4 dels supermercats ja que no importa acumular rotllos de paper higiènic a casa, tot tenint en compte que són necessaris i que si es compren el mes següent seran més cars. Fins ara per a molts la manera d’estalviar era canviar els pesos argentins a euros, dòlars o lliures, però des de fa unes setmanes, el Govern ha posat un límit a la quantitat de diners que es poden canviar.

Si la inflació segueix a aquest ritme, en tres anys Buenos Aires probablement passarà a ser una de les ciutats més cares del món.

No passarà molt de temps per veure com el preu del meu paquet d’alfajores de la marca X puja a 30 ARS.

2 comentaris

  • kartofen

    17/01/2012 15:12

    Quina bogeria!

  • quilombo

    19/01/2012 18:01

    Che, qué grande Meritxell! Siempre escribiendo cosas tan interesantes sobre la bella Buenos Aires…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús