Banksy i els Jocs Olímpics

Banksy, el gran mestre de l’art de carrer, ha pintat de nou. Dos murals van aparèixer dilluns a Londres. Tots dos de temàtica clarament olímpica. En un, un atleta pintat utilitza la perxa per saltar sobre una tanca de debò. En l’altre, un llançador de javelina llança un míssil. I, com és de costum, la resposta de la premsa anglesa ha sigut immediata i massiva. 

 Cap diari (ni en línia ni en paper), ni cap web o bloc de cultura moderna, no s’ha oblidat de mencionar la nova intervenció de l’artista. Tothom ha provat de treure-hi suc, esclar. Alguns titulars s’han enfocat a fer notar el risc que corrien les pintures de ser esborrades per la campanya de neteja de Londres. 

 Algú, fins i tot, ha suggerit que el contingut crític dels murals amenaçava de rebentar la «feliç bombolla» preolímpica. Banksy apuntava a la presència militar, a l’ús excessiu de forces de seguretat i als contrariats ideals de llibertat i igualtat que, en teoria, els jocs han de representar. Esclar que divendres, quan la cerimònia va començar, la reina va saltar, amb paracaigudes, des d’un helicòpter acompanyada de James Bond, i la revolució industrial es va escenificar davant de tot el món, aquestes preocupacions es van fondre. 

 Així és sempre el que anomeno el Cicle Banksy. Cada cop que Banksy pinta (i ho fa cada pocs mesos) s’inicia el mateix procés, un procés que consta d’etapes molt ben diferenciades. El mateix va passar quan Bansky va pintar, en una paret del nord de Londres, el seu comentari polític sobre el jubileu de la reina. I el mateix passarà ara. Els passos, si fa o no fa, són els següents: 

  1. La descoberta. Algú, de bon matí, anant cap a la feina, descobreix un nou Banksy. Això acostuma a passar els dilluns al matí. En fa una foto i la penja al seu bloc, al twitter o a on sigui. 
  2. La primera onada. Al migdia, la foto ja ha arribat a algun bloc amb més seguidors, molt probablement algun d’especialitzat en grafit i art de carrer («street art»). Els interessats comencen a jutjar per internet si és un Banksy real o no. Aquí és quan jo, distret de la feina i navegant, me n’assabento. 
  3. La peregrinació. A la tarda, els qui han aconseguit trobar la localització exacta van a veure la pintada i a fer-ne fotos mentre encara està fresca. 
  4. La segona onada. Vint-i-quatre hores després, algun periodista n’ha sentit a parlar i publica un article. Tots els diaris de la ciutat també en publiquen, amb més o menys diferències, després d’extreure la informació del bloc pioner. A vegades se’ls acut alguna polèmica. 
  5. La destrossa extraoficial. Us ho cregueu o no, els segons que visitaran el grafit seran els vàndals (Banksy té enemics: el consideren un venut, o simplement massa popular per ser bo). Aquests paios és probable que ratllin el grafit durant la primera setmana. 
  6. La intervenció oficial. És possible que el netegi l’Ajuntament, però també és possible (com passa a Bristol o al barri de Camden) que l’Ajuntament el protegeixi amb un plàstic durant el primer mes. 
  7. Els turistes. A la segona setmana, quan el grafit ja ha sortit a la premsa, hi haurà tants turistes (londinencs, sobretot) visitant el grafit que als veïns del carreró on es troba els començarà a pujar la mosca al nas. 
  8. La samarreta. A la quarta o cinquena setmana, el disseny apareixerà estampat en una samarreta a les paradetes de Camden Market, Brick Lane o Portobello Road. De seguida se’n vendran pòsters i postals. 
El Cicle Banksy
El Cicle Banksy: Després de l’aparició de la pintada i de l’afluència massiva de curiosos, un panell a l’estació de Turnpike Lane resa: “Looking for Banksy? Can be found on the side of Poundland shop”. Ara la pintada ja està protegida i se’n venen samarretes. L’última imatge il·lustra el que li pot passar a un Banksy desprotegit.
 

 ¿És una bogeria? En paraules del mateix Banksy: «És un fenomen de la naturalesa.» Ningú no en coneix el nom real, però els seus dibuixos són una icona de Londres. Una gernació els compra (i els ven) sense saber exactament què són ni què representen. Pots comprar una impressió emmarcada per 50 lliures, o fins i tot fer com l’Angelina Jolie i el Brad Pitt i comprar un grafit sencer per un milió de dòlars. Jo no em canso de repetir sempre el mateix: d’aquí a 1.500 anys, els llibres de text dividiran la història de l’art en tres períodes: el Partenó, Leonardo Da Vinci i Banksy.

3 comentaris

  • Pärdal Amen Aci

    31/07/2012 9:09

    Brillant anàlisi de l’art de carrer sr.Grau-Bové! Rebi la meva enhorabona per aquest blog que ens ajudarà a entendre i a saber-ne més de la capital anglesa i de les seves gents.

  • AlomaSaquet

    11/10/2012 18:18

    El juny de 2011 Banksy va pintar un grafitti al barri de Camden, aprop de l’estació de Camden Town. Hi ha estat bora un any i poc, fins que ara per les Olimpiades el van treure. A la paret és blanca!!!

    Aprop de la UCL i la BT Tower, n’hi havia un altre. Em sembla que també l’han tret.

  • jgraubove

    11/10/2012 19:43

    Si, són una mica sapastres. A prop de la BT tower també hi ha un edifici d’oficines on tenen un Banksy a la recepció, i sembla arrencat directament d’alguna paret! Vaig entrar a guaitar-hi però em van cridar “This is not a gallery!”.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús