L’esperit de Josep Trueta

Les llibreries de vell m’atrauen perillosament. En primer lloc, és pel preu, esclar. S’hi poden trobar llibres tan barats que no pots no comprar-los. Però també me n’agrada una altra cosa: no hi pots buscar res (és absurd tenir un objectiu concret). Hi has d’entrar obert a totes les sorpreses que amaguen els prestatges.

Fa unes quantes setmanes, vaig trobar un llibre que crec que m’estava esperant. El tenien en una llibreria de la British Heart Foundation, una fundació que destina els beneficis a investigar malalties del cor. Era un llibre petit, de tapes dures i amb una sobrecoberta vermella i gastada, editat a Oxford l’any 1946. El títol em va deixar d’una peça: The Spirit of Catalonia (L’esperit de Catalunya).

És el llibre que el doctor Josep Trueta va escriure a l’exili, mentre treballava com a cirurgià a la Universitat d’Oxford, on més tard ocuparia la càtedra d’Ortopèdia. Trueta va compondre aquest volum amb esforç i constància, alternant l’escriptura amb l’atenció als ferits, passant hores a la Sala Radcliffe de la biblioteca d’Oxford, envoltat de llibres.

Trueta a Oxford
Josep Trueta a Oxford

 

L’exemplar que vaig trobar era de la primera edició, que es va imprimir tan bon punt va acabar-se la guerra. No sé per quantes mans ha passat abans d’arribar a mi; però quan el sostinc encara em sembla sentir la il·lusió amb què va ser escrit. La solapa diu, en anglès: «Poca gent coneix, en aquest país, que alguns dels trets essencials de la civilització occidental —la democràcia, els drets humans i socials— deuen molt a un petit país situat al nord de la península Ibèrica.»

L’esperit de Catalunya és un llibre d’exili, d’amor i enyorança; però també un acte humanista de rebel·lió, d’optimisme i de propaganda. Josep Trueta va escriure que la seva intenció era mostrar als britànics que a la península Ibèrica s’hi havia produït «alguna cosa més que la Inquisició, la intolerància, el cant flamenc i les corrides de toros».

El llibre té pàgines amargues i pàgines alegres. L’últim capítol acaba dient: «Un cop més, en el futur pròxim, Catalunya tornarà, pacífica i desitjosa de ser una bona veïna, si els altres li són bons veïns, o bé brusca i font de permanents problemes, si és torturada.»

Jo sempre provo de divulgar entre els meus amics el cas català, explicar què ens passa i què volem (i em sembla que més d’una vegada he avorrit els meus contertulians anglesos amb els nostres maldecaps nacionals). Em sento orgullós, com a català a la Gran Bretanya, de tenir l’esperit de Catalunya —i el de Josep Trueta— a la meva prestatgeria.

Més informació, i el llibre en edició digital, a Vilaweb.

[Aparegut al Vallenc, 10/08/2012]

4 comentaris

  • Celia Pacheco

    10/08/2012 11:35

    Aquesta entrada m’ha emocionat molt Josep. Es veu que a Londres tot hi cap i de tot en podem trobar. L’estima a la terra només la podem compartir però i aquesto trobada teua té molta màgia.

  • jgraubove

    17/08/2012 15:45

    Moltes gràcies Celia! Estic molt conente que t’hagi agradat.

  • Felix Iglesias

    05/09/2012 12:07

    El cas és que ja m’havia descarregat fa temps el llibre però el tenia a la carpeta de pendents. I aprofitant que vostè havia escrit sobre ell, vaig decidir posar-me a treballar. Em intrigava sobretot saber com estava escrit, i poder llegir en anglès i de mans d’un emigrant com tractava i aconseguia explicar la situació peninsular als britànics.

    Ja al poc de començar començo a notar coses “rares” i aprofitant que és una edició digital vaig decidir fer una recerca ràpid en tot el document. Una senzilla paraula a cercar: Lleó. I quina va ser la meva sorpresa que les vegades que apareixia aquesta paraula eren ZERO. Com ja et podràs imaginar, això el que va fer va ser posar-li més detall a la lectura. I bé, la veritat és que, fins on he arribat, 35 pàgines ha estat tot un poema. No nego que l’home sigui un bon metge, o que fins i tot, sense ser un bon historiador, les dades i referències catalanes siguin correctes, però de la resta, i especialment del nord-oest peninsular no dóna una. La barreja de falsos tòpics i de incorrectes denominacions és més que àmplia.

    Com veurà, potser a vostè li puguin semblar petits detalls, però en realitat no ho són. Personalment puc entendre que es parli de Castella (com a Corona) i s’ometi a Lleó i els seus territoris lleonesos, però sempre que es parli d’Aragó (com a Corona) i s’ometi igualment a Catalunya. El que no és de rebut és incidir en el català com a territori, llengua o història i eliminar de cop tot el que tingui a veure amb el lleonès, ja sigui com a territori, llengua o història, o equiparar el “castellà” al ” espanyol “, o donar més presència al basc ni més ni menys perquè hi ha un moviment nacionalista fort tot i que en la història sempre fos el Comtat de Biscaia (recordem que Navarra era independent fins a entrar a la Corona d’Aragó). No per no tenir un moviment territorial fort s’han d’eliminar del mapa pobles amb prou història, llengua i tradicions pròpies.

    Però alhora entenc que el llibre va ser escrit el 1946, quan tot moviment, i fins i tot el catalanista, estava mal entès, ja sigui dins com fora d’Espanya, que al seu torn l’autor escriu des de l’estranger, i que potser no posseïa els mitjans bibligráficos suficients. Així doncs, excepte per les dades pròpies referents a Catalunya, de la resta, tingues molt, però que molt de compte.

  • Felix Iglesias

    05/09/2012 12:21

    La veritat és que si es vol realment poder explicar a un britànic, ja sigui anglès, gal · lès, escocès o nord-irlandès la situació catalana, el millor és començar pel principi i tenir les coses clares. És a dir, el que va ser en el passat, el que és a dia d’avui i el que pot ser en el futur. Per això el millor és definir el seu àmbit i el teu, assumint la realitat i acceptant d’on es ve, per arribar fins on interessa:

    – Britània / Hispània
    – Regne Unit / Regne d’Espanya
    – ‘Britànic’ / ‘Espanyol’
    – ‘Anglès’ / ‘Castellà’
    – Anglaterra / Castella
    – Territoris anglesos / Territoris castellans.
    – Escòcia / Aragó
    – Territoris esococeses / Territoris aragonesos
    – Strathclyde / Catalunya
    – Irlanda / Nabarra
    – Territoris irlandesos / Territoris nabarros
    – Irlanda del Nord / País Basc
    – Gales / León
    – Territoris galesos / Territoris lleonesos

    Això ens porta a adonar-nos que a dia d’avui tant els anglesos com els castellans continuen sense tenir parlament propi, que tots dos territoris tenen una gran història després de la seva esquena però semblen abocats al seu desmantellament, que en ambdós casos els seus històriques capitals són les capçaleres del poder estatal com a suma administrativa, que tots dos territoris seus habitants han perdut o se’ls ha fet perdre aquesta identitat territorial pròpia, casualitat? O el que és el mateix, UK sense Escòcia no seguirà sent “UK” ni tampoc “resta del Regne Unit”, serà una altra cosa o fins i tot en el millor dels casos, provocarà que cada nació britànica sigui sobirana, el mateix que el “Regne d’Espanya “sense Catalunya, no seguirà sent” Regne d’Espanya “o” Resta Regne d’Espanya “, serà una altra cosa, que en el millor dels casos provocarà que cada nació espanyola sigui sobirana. Perquè al meu entendre aquest és el veritable problema tant al Regne Unit com al Regne d’Espanya, els territoris oblidats que ara estan despertant: els anglesos allà i els castellans aquí, i aquest és la por per part d’altres. Com a dada positiva, allà al Regne Unit encara no s’han dividit Anglaterra en 7 territoris diferents ni menys encara l’han fusionat amb Gal · les, tal i com si van fer amb Castella i la meva estimada Lleó.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús