El dia que es va batre l’últim rècord: estadístiques olímpiques

Durant les olimpíades, el New York Times va publicar un parell de gràfiques molt interessants en què es mostraven tots els resultats de diferents disciplines al llarg de la història. Em van agradar molt, i em va intrigar veure que, aparentment, des dels jocs d’Atenes del 1896, cada any correm més ràpid i saltem més lluny.

Sembla que els atletes millorin sense parar. Això és espectacular; però em va fer sorgir un dubte. El 1896 el bo d’en Thomas Burke va córrer l’esprint de 100 metres en 12 segons, i el 2012 Usain Bolt els ha recorregut en 9’63, i entremig hem millorat contínuament.

¿Fins quan podem millorar? ¿Vol dir això que cada cop anirem més i més ràpid? Si sempre millorem així, el 2100 el nou Usain Bolt acabarà la cursa en 6 o 7 segons, i el 2200, en 3 o 4. Però això és impossible. Sabem que en algun moment arribarem a un límit estable, a una velocitat que ningú no podrà superar.

I llavors em vaig preguntar: ¿pot ser que alguna disciplina ja hagi arribat a aquest límit? Com que no trobava la informació enlloc, i jo sóc un enginyer molt tossut, vaig decidir fer-ne les gràfiques. No les he fetes de totes les especialitats, però n’hi ha prou per treure conclusions divertides. Aquí les teniu:

Cal tenir en compte que les gràfiques estan normalitzades per poder comparar-les, de tal manera que el primer valor, el dels jocs d’Atenes, és 0. Els valors de l’eix són adimensionals, i serveixen només per comparar els diferents esports. (Nota 1).

La primera observació a fer és que els esports que inclouen llençar coses o saltar són els primers a estabilitzar-se. Alguns d’ells estan començant a frenar la pujada ara mateix, i d’altres (com ara el salt de llargada) semblen estables des dels anys vuitanta. Les disciplines de velocitat són les que encara augmenten, i en què encara no es veu un horitzó. Sobretot quan les distàncies són curtes (com ara córrer 100 metres o nedar-ne 200).

Abans del 1910 hi ha molt de soroll i valors que pugen i baixen. M’imagino que en aquella època tant els feia llençar un martell com una col. Penso que les gràfiques comencen a prendre forma, quan els esports es regulen i els registres es comencen a mesurar amb un bon cronòmetre.

A totes les gràfiques s’hi veu, esclar, la pausa de la segona guerra mundial. Però el que és interessant és veure quines disciplines reprenen el mateix ritme d’abans de la guerra i quines comencen a millorar més ràpid. És curiós observar que els desenvolupaments més marcats es produeixen entre el 1950 i el 1970. No en sé gaire, d’esports, però m’imagino que es devien estandarditzar moltes tècniques i formalitzar les disciplines.

També podem fer història-ficció, i pensar en el final dels olímpics. ¿Què passarà, quan totes les gràfiques siguin línies horitzontals, i ja no es pugui millorar en res? I vosaltres, ¿què hi veieu, a les gràfiques? ¿Quines conseqüències en deduïu?

 

AFEGIT 1: Gràcies al Jordi per passar-me l’article de Filippo Raddicchi, del departament d’Enginyeria Química de la URV (Yeah!) explorant amb molta més extensió que jo el mateix tema. Llegiu l’article aquí.
(1) Nota pels curiosos que segueixen peus de pàgina. For the sake of comparison, les gràfiques les he calculat de la següent manera: quan el rècord és cada cop més gran (més llarg, més amunt, més distància), la fórmula és [Valor]/[Primer Valor] – 1, i quan el rècord és cada cop més ràpid (menys segons, és a dir, més velocitat), la fórmula és 1- [Valor]/[Primer Valor]. Potser no és la millor manera de fer-ho, però em va sortir així. Més o menys funciona, oi?
(2) Les dades surten d’aquí: http://www.databaseolympics.com/

2 comentaris

  • Daniel Daranas

    24/08/2012 16:22

    Unes gràfiques molt interessants. Tinc dos comentaris: Un, que seria interessant fer-ho amb la millor marca de l’any (o del període de 4 anys que van de jocs en jocs), i no pas només amb la de la final dels Jocs. I dos, que la javelina va canviar de mida pel perill que suposava la millora en marques, i això invalida la gràfica.

  • jgraubove

    29/08/2012 13:12

    Bon punt! Tens tota la raó amb la millor marca de l’any, no hi havia pensat, només cal trobar les dades. Pel que fa a la Javalina, em sembla que per allí als 80 van fer el canvi, oi? Es nota una mena de caiguda a la gràfica, però hi ha un canvi encara més gran als 50 que potser també es deu a algun canvi en el disseny.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús