El festival marroquí de Barcelona

Hi vaig anar aquest cap de setmana. Només a la sortida del metro, tot de cartells m’indicaven on era el festival. Pensava que anava a un festival modest, però, a mesura que m’hi acostava, cada cop sentia més música, i veia més i més gent caminant al meu costat. Molts dels assistents portaven vestits tradicionals, i la majoria eren famílies. L’ambient era de festa major.

Hi havia tres escenaris enormes on tocaven música tradicional, rap i música electrònica d’arrels ètniques, i, en el més gran, una orquestra simfònica i un cantant que tothom semblava conèixer versionaven cançons populars que el públic acompanyava emocionat. El presentador, vestit amb túnica, va parlar sobre com la música unia el nord i el sud.

Jo, atacant un suc que no havia tastat mai

Tot això ho pagava Telefónica, TV3 i l’Ajuntament de Barcelona. Hi havia teca de tots els racons del Marroc. Tot i que més de la meitat dels assistents eren marroquins residents a Catalunya que gaudien dels seus enyorats plats tradicionals, també hi havia força catalans, molts d’ells arrossegats per amics marroquins que els explicaven els plats, els colors, les cançons i les espècies.

Una senyora gran, catalana, que treballava per l’organització, em va fer una enquesta de satisfacció i em va estar explicant que ja és el novè any que se celebra el festival, que atrau gairebé 100.000 persones. Em vaig mostrar sorprès del grau d’integració entre les dues cultures, i li vaig preguntar si mai havien tingut cap reacció hostil. ¿No hi havia cap manifestació racista? ¿Ningú no deia que el festival intentava atacar la nostra cultura, i fer propaganda de la seva? Crec que la senyora, molt educada, es va sorprendre de les meves preguntes.

Esclar que es va sorprendre. La senyora no era catalana, era anglesa. El festival no era a Barcelona, era a Acton, a prop de l’aeroport de Heathrow. I, evidentment, no era un festival marroquí, era un festival indi. Es diu the London Mela («mela», en sànscrit, vol dir «trobada»). Els indis són el tercer grup ètnic més important del Regne Unit, i representen un 1’8% de la població. Aquest percentatge és encara més alt a Londres, on un 6% dels habitants són indis.

A Catalunya hi viuen 250.000 marroquins, cosa que ve a ser un 3% de la població. Les xifres són comparables. Tot i això, em costa molt d’imaginar-me el London Mela a Barcelona, el bressol del fòrum de les cultures. Hi ha moltes diferències entre els dos casos, ho sé. Però la diferència més gran, em temo, es compta en anys i en maduresa. ¡Ens queda tant camí per recórrer!

Vegeu: http://www.londonmela.org/

 

3 comentaris

  • Xavi

    27/08/2012 15:31

    A mi m’ha agradat!

  • jgraubove

    29/08/2012 12:18

    Ja estic tranquil doncs (ho dic en serio!)

  • Felix Iglesias

    05/09/2012 11:47

    Encara entenc la idea, crec que molt al meu pesar, de nou la comparativa no està del tot ben feta. Potser és només la meva opinió, però en realitat fallen un parell d’aspectes.

    Londres és la capital d’Anglaterra, però sobretot és la capital del Regne Unit. Aquesta és la raó per la qual aquesta ciutat és un entorn hipercosmopolita, multinacional i amb molt mestissatge. És a dir, no és una ciutat cosmopolita per ser anglesa, sinó per ser més britànica, i si pot, més internacional i universal.

    El més semblant, si volem fer bé la comparativa a partir de dades propers i coneguts, seria fer-ho apropiadament amb Madrid o fins i tot amb Lisboa, que són les cosmopolites i internacionals ciutats de la península Ibèrica. Elles dos, igual que Londres, han perdut qualsevol indici d’identitat territorial pròpia. Les tres han vist suplantada la seva història per la d’una centralitat d’Estat, que els esdevé dels seus antics però encara presents Imperis Colonials, transformats ara en residus de nació de nacions o suma de parts. Totes elles, van abraçar la multiculturalitat per i per a ser caps d’Estat, donant l’esquena a la seva pròpia identitat. Algunes d’elles fins i tot avui dia renegant expressament a la seva història i cultura pròpies.

    Si no opina així digui ¿la bona senyora a la qual va preguntar es definia a si mateixa com anglesa o com britànica? És més ¿quants festivals anglesos, que no britànics, es celebren a Londres? En quants d’ells ha vist onejant exclusivament banderes angleses (Sant Jordi) que no britàniques (Union Jack)? Quants d’ells tenen clar les diferències entre menjar i beguda anglesa i menjar i beguda britànica?

    Perquè està molt bé que els indis celebrin la seva història, però per a quan els anglesos podran celebrar la seva precisament a la capital d’Anglaterra? Perquè aquests indis en realitat porten sent britànics 5 o 6 generacions, i tot i així poden continuar sent indis, però els anglesos, que són també britànics, per quan poden tenir els seus festivals de cultura i tradicions angleses, que no britàniques?

    I aquí és quan arriba l’encertada comparativa: festivals d’altres cultures a la ciutat de Madrid (sahrauís, marroquins, llatins, …).

    http://geosolidarios.blogspot.com/2011/04/festival-solidario-sahara-el-proximo.html

    http://centrohispanomarroqui.blogspot.com/

    http://madrid.campusanuncios.com/festival-son-latino-son-iid-110254001

    No busqui perquè segurament no trobarà a cap senyora a la ciutat de Madrid que li digui que és castellana, ni el cartell de cap festival que sigui castellà, ni menys encara banderes onejant de Castella …

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús