La deplorable història dels catalans

Vaig entrar a la meva sala preferida de la British Library: «Documents antics i música». La bibliotecària (com els bons dentistes) va fer veure que recordava com em deia i què havia demanat. En pocs minuts, em va portar dos plecs de pàgines petites, de la mida d’una postal, un, marcat amb l’etiqueta: «Document en mal estat».

Vaig obrir-los amb cura, passant a poc a poc el paper florit. El títol del primer document: The case of the catalans consider’d (Consideració del cas dels catalans); el títol del segon: The deplorable history of the catalans (La deplorable història dels catalans). Tots dos documents es van imprimir a Londres el 1714, poc després que la Gran Bretanya i Espanya firmessin el Tractat d’Utrecht, i que el canvi d’aliances dels britànics propiciés la derrota catalana.

És clar que no tothom a la Gran Bretanya estava d’acord d’abandonar Catalunya a la seva sort. De fet, es coneixen, com «El cas dels catalans», els debats sobre la sort del nostre país durant la Guerra de Successió, uns debats que foren força encesos en els últims anys de la guerra. En aquest context, a Paternoster Road, darrere Saint Paul’s, algú, culte i molt ben informat, va decidir fer un pas endavant en contra del govern Tory i a favor dels catalans.

Els documents són anònims i potser no en coneixerem mai l’autor. El seu argument és clar: per honor i per decència, la Gran Bretanya no pot abandonar Catalunya davant les tropes espanyoles. Escriu: «Jo sóc britànic. Tinc en gran estima l’honor del meu país i no permetré que aparegui una taca així al nostre gloriós regne.»

La nomenclatura que fa servir l’autor és clara i distinta. Menciona tres forces: «Catalonia», «Spain» i «Great Britain», i per a ell no hi ha cap ambigüitat sobre la part i el tot: parla d’Espanya devorant Catalunya. Escriu: «La posteritat veurà la seva història sense prejudicis, i quan els cantem poemes de grandesa i heroisme, no oblidarem corregir la ingratitud que hem tingut cap a aquesta gent [els catalans], a qui vam animar a prendre les armes i vam abandonar en temps adversos.»

Un dels documents comença i acaba amb una mateixa cita de William Congreve (aleshores dramaturg de moda a Londres). La del final del text la precedeix aquesta frase (que interpreto com una condemna a la decisió final del govern britànic): «Sigui quan sigui, sempre que el destí dels catalans es mencioni, tindran sentit les paraules del lema: “Ens guanyem el nostre destí, però maleït sigui quan ja l’hem aconseguit”.»

No sabem qui va redactar «La deplorable història dels catalans» ara fa tres segles; però ara tenim l’oportunitat d’escriure’n el final. Aquest 11 de Setembre, quan un riu de senyeres inundi Barcelona, recordaré el londinenc desconegut que va jugar-se la pell per defensar-nos. Posem tinta a la ploma, perquè dimarts ens toca a nosaltres d’afegir unes quantes línies al «cas dels catalans».

 

****

I aquest article, s’acaba amb una cançó:

I el dia que tot rebente
no m’espereu al tall
no aniré a treballar,
que estaré segant cadenes…

 

10 comentaris

  • II*II

    07/09/2012 15:25

    Els catalans ens mereixem que la història continui amb dignitat.
    Desconeixia que el Cas dels Catalans estigués present a la British Library, em pregunto si a la Biblioteca Nacional de España també hi tenim cabuda.

  • jgraubove

    07/09/2012 21:27

  • Marcel Banús

    07/09/2012 21:54

    Un article excel·lent. Moltes gràcies, Josep.

  • catalacabrejat

    08/09/2012 12:40

    S’ha de difondre mes aquest texte

  • jgraubove

    08/09/2012 20:21

    Tens tota la raó. Se’n va fer una edició a cura de Michael Strubell que crec que no va tenir massa difusió. Hauria de sortir al temari de Bat!!

  • Ramon Farré

    11/09/2012 15:41

    Magnífic text, que he tingut el plaer de tenir a les mans i llegir-lo, un original. Sóc llibreter antiquàri. La llàstima es que aquest text és poc conegut aquí, a espanya, englaterra i demés contrades, tot i que trobo que és d’una gran rellevància històrica en el tema de la guerra de successió. Existeix una edició facsímil bilingüe dels anys 90 no gaire cara… molt recomanable. Això si de poca difusió i dificil de trobar. Salut i visca Catalunya!

  • jgraubove

    13/09/2012 23:37

    Hola Ramon, Gràcies pel teu comentari! Certament, és una experiència curiosa llegir el document de debò, i pensar en qui el va imprimir…Em pregunto quantes còpies en deuen quedar, avui dia. Potser la majoria encara estan al Regne Unit.

  • Catalans a Londres IV: La increïble història d’un impressor català amic de Defoe, pamfletaire singular perdut a Londres, potencialment existent, presentada per Josep Grau, qui necessita desperadament un historiador, i publicada al Diari Ara en el

    09/11/2012 12:43

    […] Ja sabem (n’hem parlat en algun lloc) que es publiquen dos pamflets a Londres que defensen els catalans davant l’eventual […]

  • Nuria Sabanes

    13/11/2012 17:40

    molt interessant, com aconseguir una copia?visc al Regne Unit pero es clar segueixo amb molt d’interes el que esta vivint el meu pais en aquests moments. crec que hi ha una traduccio de l’any 1992 per Curial. Se n’hauria d’enviar una copia a 10 downing st.

  • jgraubove

    14/11/2012 16:17

    Gràcies pel comentari. Crec que la traducció és difícil de trobar en botigues. I crec que fa uns anys, ja es va probar de fer que a Westminster es llegissín el pamflet: http://www.casdelscatalans.cat/.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús