Guia dels gats de Londres

Dedicat a la Gemma, la Valèria, la Carme, el Xavi i l’Ot. 

Últimament, entre jocs olímpics, coses extraordinàries i la llibertat de Catalunya, gairebé no he tingut temps per parlar de Londres i de les seves coses petites i quotidianes. Així que, si em permeteu, deixem la solemnitat a un costat i posem-nos seriosos.

Per a tots aquells a qui agraden els gats, o que simplement vulguin fugir de les rutes turístiques més atapeïdes, o busquin alguna missió divertida a complir, he preparat la «Petita guia dels gats de Londres». Som-hi.

El rei de tots els gats de Londres es diu Hodge. Està fet de bronze i el trobareu en una placeta a prop de Fleet Street. Si camineu cap a Saint Paul’s, heu de girar a la dreta i seguir un carreró (no us diré quin és; així, haureu d’explorar vosaltres mateixos l’entramat de carrers de metre i mig que envolten Fleet Street i que són magnífics i poc coneguts).

Hodge va ser el gat de Samuel Johnson, escriptor, assagista, lexicògraf i amant de Londres i els gats (i autor d‘una frase que enguany ha esdevingut absurdament famosa).

Un altre gat de bronze (menys famós, però molt similar a Hodge) és el Sam. Està amagat en una cantonada de Queens Square, a Bloomsbury. L’últim felí metàl·lic que us mencionaré és un gat gros i lleig i gairebé esfèric, fet per l’artista colombià Fernando Botero. Aquest gatot està amagat a l’entrada d’un hotel força luxós: el Soho Hotel (al cor del Soho). Si passeu per davant d’aquest hotel veureu el gat a través del vidre. Però també hi podeu entrar sense problemes, encara que sigui només per fer una ullada a la parròquia de joves rics i alternatius que xerren al bar de la planta baixa.

Seguim. Ernst Gömbrich, l’autor del millor llibre sobre la història de l’art, era també un gran amant dels gats. No crec que sigui casualitat que expliqués l’art egipci parlant d’un fresc sorprenent que es troba al British Museum. Entre les figures egípcies d’aquest fresc hi podem veure un gat magníficament dibuixat, amb un realisme que gairebé sembla modern.

A Londres hi ha hagut altres egiptòlegs amants dels gats. Us recomano passar pel desconegut Museu Petrie of Egyptian Archaeology, un museu petit però molt ric instal·lat a la University College London.

Si els objectes amuntegats al museu Petrie es mostressin amb la mateixa separació entre peces que s’utilitza al British Museum, el Petrie potser seria tan gran com el famós museu d’arqueologia. Entre moltes altres joies, hi ha la col·lecció d’estàtues de gats del senyor i la senyora Langton, una parella d’egiptòlegs establerts al Caire que fins i tot van escriure un llibre sobre el tema.

I parlant de gats egipcis, no oblideu passar per davant del monumental edifici Carreras. És una antiga fàbrica de cigarrets d’una marca fundada per un català al segle XVIII (no n’he trobat més informació). L’edifici imita un temple egipci, i el vigilen un parell de gats enormes. Es veu que, quan el van inaugurar, van cobrir el carrer de sorra, van fer curses de carros, i tothom anava vestit d’egipci.

Els gats de Londres no s’acaben mai. Si passegeu pel mercat de Camden, busqueu una façana decorada amb un gat gegant perseguit per quatre ratolins famolencs. A prop d’aquest gat, n’hi ha un altre que molt poca gent ha vist.

Sota un dels ponts del Regent’s Canal, que travessa Camden, hi ha un grafit, fet als anys vuitanta per l’artista Robbo, que inclou el Don Gato d’Hanna Barbera. Aquesta pintada ara ens pot semblar grollera, però és històrica per als amants de l’art de carrer, ja que va ser pionera i el seu estil s’ha copiat mil vegades (de fet la pintada té una llarga història).

Al museu Grant, en una mena de gabinet de curiositats ple d’animals dissecats, hi trobareu uns quants gats no aptes per a estómacs sensibles. El més famós és una gata embarassada oberta pel mig.

Mentre feia aquesta llista de gats, he descobert que no sóc l’únic que s’ha fixat en aquesta estranya abundància de gats que hi ha a Londres, així que, si encara no en teniu prou, podeu seguir explorant aquí. (És curiós, però, ara que hi penso, no sé si puc fer el mateix amb gossos. Ho hauré de mirar.)

4 comentaris

  • Cat-Dog Lover

    16/09/2012 18:09

    M’encanta que aquesta ciutat tingui tantes histories i tant variades per descobrir, i que vostè ens les expliqui tant bé!!!
    El repto a fer-ho també amb gossos, a veure si n’hi ha tants!
    Salut!

  • Diari Liffey

    16/09/2012 18:32

    Ho he vist a Dublin però suposo que deu ser una cosa del món anglosaxó en general: els gats no tenen 7 vides sinó 9, deu ser per això que n’hi ha tants
    http://www.liffey.cat/index.php/humor/item/487-dues-vides-extra-per-als-gats-irlandesos

  • Lali

    26/09/2012 5:21

    Genial, genial! Quines ganes de tornar a Londres només per descobrir alguna de les històries que ens expliques :)

  • jgraubove

    28/09/2012 12:50

    Gràcies! :D

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús