Les misterioses finestres tapiades

És gairebé impossible passejar per Londres sense veure alguna de les misterioses finestres tapiades. Les veureu en mansions porxades, en pisos superiors dels pubs i fins i tot en blocs de pisos força antics. Com més a prop del centre us trobeu, més en veureu; però també en trobareu a Camden, a Hampstead, a Brixton, i gairebé pertot arreu on abundi l’arquitectura de maó.

Aquestes finestres tenen una història curiosa: són una conseqüència de l’evasió d’impostos. Del 1696 al 1851, hi va haver a Anglaterra i Escòcia un impost d’allò més absurd. L’impost buscava fer que el contribuent pagués d’acord amb les seves propietats i la seva renda. Davant de les dificultats tècniques per obtenir aquestes dades de tota la població, a algú se li va acudir una brillant idea: només calia fer pagar als qui tinguessin més finestres.

Si tens finestres, tens una casa gran; si tens una casa gran, tens diners. Una lògica infal·lible. La llei va anar canviant de forma, però quan es va introduir obligava a pagar un tant per casa, més una altra quantitat segons el nombre de finestres per sobre de deu. Evidentment, aquest impost desoïa el primer principi dels impostos: si els incrementes, també incrementes l’incentiu per no pagar-los.

Font: Wikipedia

I tothom va començar a tapiar finestres. Quan veig un edifici amb finestres tapiades, no em puc estar de comptar quantes n’hi ha de tapiades i quantes d’obertes. A vegades n’han deixat el mateix número d’obertes a cada pis, i llavors m’imagino les tres famílies que hi vivien preguntant als veïns : «¿Quines tapiareu, vosaltres?» «Jo en tapiaré una del menjador, que n’hi tenim tres.» «I ¿si tapiem les de l’escala?»

Al Regne Unit, el 50% dels edificis tenen més de 50 anys, i molts són del segle XIX. Això és molt diferent als casos espanyol i català. A Espanya i a Catalunya als anys seixanta s’hi va celebrar la gran festa d’ensorrar edificis històrics (sobretot els que tenien la mala sort d’estar situats a prop de la costa).

El nombre d’edificis de Londres (i altres ciutats) amb les finestres tapiades us donarà una idea de la diferència que acabem d’apuntar. Si un edifici té finestres tapiades, és probable que tingui 150 anys, i molts d’aquests edificis (com podreu comprovar si visiteu Londres) són encara plenament funcionals.

Aquest és només el més ridícul de la llarga llista d’impostos absurds del Regne Unit. Hi ha hagut un impost sobre les totxanes, un sobre el paper de paret i també un sobre les ensumanies  (aquest darrer, com us ho podeu imaginar, va comportar força problemes pulmonars als evasors).

 

3 comentaris

  • ian fletcher

    29/09/2012 15:11

    Nasscut en Anglaterra m’en recordo de moltes finestres tapiades. Vaig pensar qu’era una moda de fer baixar els gastos de calefacció…

  • jgraubove

    29/09/2012 19:08

    No m’estranyaria que amb la moda aquesta dels “Energy Efficient Buildings”, es comencéssin a tapiar finestres de nou…!

  • Xavi

    10/10/2012 10:11

    Aquí hi ha impostos especials sobre les begudes amb gas i l’enviament de paquets. El segle XIX no ens ha abandonat encara.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús