De Guindos i la intolerància a la London School of Economics

Em dic Josep Grau, de tal universitat i tal departament, and I would like to insist in a previous question which I think has not been sufficiently answered. Així havia de començar la meva revolta, la meva pregunta incòmoda, clara i a la caròtide. Ho tenia apuntat amb cal·ligrafia ràpida a la llibreta, per dir-ho bé, per fer-ho en un anglès correcte i no tartamudejar. Però no he pogut dir res.

El ministre de Guindos ha parlat durant vint minuts amb un to una mica acadèmic, en el qual potser es protegia; però, donada la quantitat d’economistes que l’estaven jutjant, només parlar ja és força valent. Però, bé, és el ministre, i havia de fer la seva feina. El seu anglès és correcte, sobretot quan diu termes tècnics, naturalment. Bé, ha fet servir l’expressió “We are doing the homework”, que no sé si té sentit.

Jo venia decidit a preguntar-li, si no ho feia ningú, sobre el procés secessionista de Catalunya. Que jo sàpiga De Guindos encara no ha dit cap bajanada sobre això. He aixecat la mà a la primera oportunitat, però un noi de la BBC m’ha pres el torn de paraula. Curiosament, també m’ha robat la pregunta. “¿Afectaran a la política econòmica espanyola les eleccions regionals que s’apropen, especialment les de Catalunya?” (No ha dit “Catalonia”, ha dit “Catalunya”, i ho ha pronunciat bastant bé.)

“No”, ha respost el ministre. Se n’ha escapolit amb un argument absurd. Ha dit una cosa com ara que les polítiques del Govern espanyol estan pensades per ser aplicades a l’Estat, en conjunt, a mitjà i a llarg termini, i que són independents de les tendències polítiques regionals. L’anglès és un idioma poderós en mans dels qui volen fugir per la tangent.

Aquesta no ha sigut l’única pregunta de què s’ha escapolit. La primera, formulada per una professora de l’LSE, ha sigut força interessant. “¿Per què Espanya redueix el dèficit retallant, però el seu orgull nacional es fereix quan aquestes retallades les imposen altres socis de la UE?” De Guindos ha respost el no-res més absolut (alguna cosa entre “bla” i “bla”), en el qual mencionava breument l’atur. La professora ha repetit la pregunta, i ja se sap que no és un bon senyal que els acadèmics repeteixin preguntes, sobretot si no parafrasegen.

Jo tenia ben pensada la meva pregunta. Volia dir-li: “Com tots sabem, les eleccions catalanes no són unes simples eleccions regionals. El seu resultat pot canviar les fronteres d’Espanya. La meva pregunta és: si Catalunya s’independitza, ¿com afectarà això als «Public Policy Plans» d’Espanya?”

L’he pensada amb cura, perquè volia dir “independència”, i volia dir el títol de la presentació del ministre (això de “Public Policy Plans)”, per deixar clar que es tracta d’una pregunta fonamental. Però, tot i que he tingut la mà insistentment aixecada, no he pogut obrir la boca.

Després de les tres primeres preguntes, un grup de manifestants ha monopolitzat el torn de preguntes. L’escena ha començat amb una noia que s’ha aixecat i ha començat, sense micròfon, el que semblava una pregunta llarga i una mica rebel.

Però, quan una pancarta s’ha desplegat darrere seu, tothom ha entès que la noia no callaria. Algú ha començat a cridar: “No nos representan”, i, entre els assistents, majoritàriament espanyols, algú ha iniciat un aplaudiment. No m’hi he sumat, com tants d’altres que volíem atacar el ministre a la nostra manera.

El torn de preguntes ha quedat escanyat. Entre un públic sobretot d’estudiants espanyols, acadèmics internacionals i periodistes, els manifestants han guanyat poc més que l’antipatia del públic i l’atenció de les càmeres. Mentre ells cridaven, he aixecat el braç un parell de vegades, però el meu petit intent de recuperar la normalitat ha sigut inútil.

Els manifestants també han aconseguit, per cert, donar-li, al De Guindos, el seu minut de glòria, ja que ha pogut oferir-se a parlar “openly amb els manifestants després de la sessió. Aquesta declaració, que De Guindos ha fet amb un somriure de triomf moral, ha merescut un fort aplaudiment. Tampoc no m’hi he sumat. No he aplaudit, i amb les mans a la falda, m’he adonat que m’havia quedat sense ningú a qui aplaudir, i sense resposta a la meva pregunta. Ja m’hi puc anar acostumant.

 

 

 

1 comentari

  • Laia

    05/10/2012 1:29

    A vegades els que van darrera una pancarta es creuen que tenen raó perquè criden massa fort. Crec que al de Guindos li hagués molestat molt mes la teva pregunta que uns manifestants perroflautics pancarteros. Estic d’accord amb el no nos representan, però … Segur que el de Guindos ja s’ho esperava i ha pogut quedar comun gentleman, ….Com ja sabem Goldman Sachs es una bona escola de lladres i embaucabors.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús