Catalans a Londres I. L’heroi: Tirant lo Blanc

Londres estava assetjada per l’exèrcit moro. No sé exactament quin exèrcit moro, ni com s’ho va fer per arribar a Londres, ni què havia fet amb França mentre pujava cap al nord. El cas és que Tirant lo Blanc (la novel·la) comença amb Londres envoltada per l’exèrcit del rei moro de Gran Canària. El rei anglès, esporuguit, es refugia a Varoic (em sembla que és Warwick).

Tirant lo Blanc (el cavaller) apareix un cop el rei d’Anglaterra ja ha guanyat la guerra, després d’una visió, uns quants actes de pietat i l’ajuda d’un ermità. Reconec que Tirant, de fet, era un «gentilhome bretó», no pas català. Però ningú no pot negar que el català és el primer idioma que va parlar, i que, si ens l’haguéssim trobat per Londres, ens hauríem saludat com a compatriotes.

Triant va venir a Londres com a convidat, amb motiu de les bodes entre el rei i la filla del rei de França. Tot fent camí cap a Londres, es trobà l’ermità Guillem de Varoic, que l’alliçonà sobre l’ordre de cavalleria. A Londres, Tirant va ser fet cavaller, però la seva experiència no quedà precisament limitada a una cerimònia.

Tirant va aprofitar bé el viatge a la capital anglesa. Primer, va assistir a una festa que va durar tot un any. Si, per cert, voleu fer un tastet d’aquest llarguíssim sopar, a Londres encara s’hi celebren banquets medievals. A jutjar per les fotos, ho tenen tot: la taula llarga, els porcs amb pomes a la boca, els bufons… Només cal que cerqueu al Google: «medieval banquet London». M’imagino, però, que duren menys d’un any.

Però Tirant no va menjar només, esclar. A Londres, hi va trencar cors i armadures, i hi va lliurar alguns dels seus combats més famosos. Malauradament, Joanot Martorell no és gaire precís quan esmenta els llocs i no us puc indicar gaires racons on Tirant hagi posat els peus.

Potser va veure el Palau de Winchester, l’antiga residència dels bisbes de Winchester. Ara només en queden una paret i una rosassa que es troben en un racó tranquil darrere del concorregut passeig del Tàmesi, al sud del riu.

Potser, qui sap, quan va arribar a Londres va travessar el Tàmesi pel pont medieval, que es va ensorrar el 1831. Afegeixo un secret: aquest pont ja no existeix, però, al seu extrem nord, acabava en una església que sí que existeix. Es tracta de St. Magnus the Martyr, a prop del metro de Monument, i les arcades del seu porxo són encara peces del pont medieval. I ho podem deixar aquí, amb dos edificis invisibles per a un londinenc invisible.

****

Per cert! Qui ha encertat més personatges de la llista de 10, i ha superat el repte, ha sigut el Xavier, de Valls. Ell s’emporta el regal sorpresa, que és una flamant còpia del meu llibre “La Química de l’Aire“, disponible aquí, sobre el geni català Martí i Franquès. Gràcies a tots els qui heu participat. Ha sigut molt divertit, i amb totes les vostres suggerències equivocades, he  duplicat la llista de grans catalans que han viscut a Londres. Gràcies!

4 comentaris

  • Marcel Banús

    16/10/2012 10:34

    Josep, ¿per què quan piulo qualsevol dels teus apunts (excel·lents) el comptador no ho recull? Gràcies.

  • jgraubove

    16/10/2012 10:49

    Ni fava! Potser va amb cert retard. Alguna vegada si que he vist algun número al comptador de piulades.

  • ESTER pOU

    19/10/2012 11:47

    Una bona iniciativa, també pels que vivim a Londres i volem conèixer a fons aquesta ciutat..

  • jgraubove

    19/10/2012 12:03

    Gràcies! Estic content que t’agradi.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús