Catalans a Londres II. El mestre: Joan Lluís Vives

El valencià Joan Lluís Vives (1493-1540) podria ser el sant patró de tots els investigadors i científics catalans que voldrien investigar a casa, però que no poden, perquè o no els donen prou diners o els tracten com uns draps bruts.

Fill d’una família jueva, als 17 anys va anar a estudiar a la Sorbona (París), com si fos un dels estudiants d’erasmus d’avui dia. Resulta graciós comparar-lo amb un erasmus perquè, un cop doctorat, precisament va fer bona amistat amb Erasme de Rotterdam.

El camí de Richmond a Hampton court és encara idèntic a aquestes postaletes victorianes!

I, com molts altres estudiants d’intercanvi, el seu cor va quedar-se al cor d’Europa, i ja no va tornar a casa. A més, la Inquisició (que en aquesta metàfora fa el paper de Ministeri d’Educació d’Espanya) va enviar son pare i son germà a la foguera, als carrers de València. No sorprèn, doncs, que, tot i les ofertes d’universitats d’aquí, Vives s’estimés més voltar per Europa.

El 1523 Vives va traslladar-se a Oxford. Allí el van nomenar professor de filosofia al Corpus Christi College. A Anglaterra, va esdevenir tutor de la princesa Mary (filla de dos monarques il·lustres: Enric VIII i Caterina d’Aragó). Quan va créixer, la princesa va guanyar-se el sobrenom de «Bloody Mary» (Maria la Sanguinària). Vives li va escriure dos llibres dedicats a l’educació de les noies joves, que a jutjar pel sobrenom m’imagino que no van calar massa.

Ara que m'hi fixo, les postaletes aquestes, amb els seus colors naïf i "cheesy" semblen editades amb l'Instagram.

No sé pas on s’asseien, la princesa i el mestre, a repassar el llatí. Però pot ben ser que fos en una de les residències reials (si algú ho sap, ¡que m’ho digui!). Hi ha molts palaus on els Tudor van passejar-se i conspirar; ara bé, si n’he d’escollir cap, em decanto per Hampton Court, als afores de Londres.

Hampton és un paratge perfecte per a una tarda de l’estiu anglès (que és una manera fina de dir-vos: ¡no us passi pel cap d’anar-hi, si plou!). Per allí s’hi passegen els tres protagonistes de Tres homes en una barca, la novel·la per excel·lència dels tranquils viatges pel Tàmesi.

Si voleu caminar (i el clima és agraït) una excursió preciosa de dues hores és caminar de Richmond (al final de la línia verda) al palau, seguint el Tàmesi. Les vistes són de postal, i la tranquil·litat, absoluta.

Al final, Vives se’n va haver d’anar d’Anglaterra amb la cua entre cames. Va perdre el favor del rei, després de recomanar-li que anul·lés el seu matrimoni amb Caterina.

Va traslladar-se a Bruges. Allí hi va escriure filosofia a raig fet, sobretot sobre pedagogia. Admirat per Erasme i Thomas More, va convertir-se en el gran pedagog del segle XVI, el mestre de monarques.

2 comentaris

  • Magí (The tiet)

    20/10/2012 12:03

    O sigui, que des dels segles XV-XVI, per al que fa a la qüestió de la cultura, en aquest país dels nostres pecats, no ha canviat gran cosa.
    Pena.

  • jgraubove

    20/10/2012 20:15

    Hahah No, no massa. Encara que espero que ningú em cremi literalment cap familiar, però aquesta és la única diferència.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús