Catalans a Londres III. El traïdor: Pere Berga

Aquesta és la trista història de Pere Berga, llengua de serp, traïdor i covard, el llimac justament oblidat per la Història. És la història de com Pere Berga va portar John Felton a la foguera, i va deixar que s’hi cremés. Una història sense pena, ni glòria, ni importància. Una història desenterrada per casualitat, després d’ensopegar amb una rajola mal posada.

Pere Berga era un canonge de Tarragona. Va arribar a Londres el 1568 acompanyant el cavaller lleidatà Guerau d’Espès. La missió de Guerau era ser l’ambaixador de Felip II davant de la cort d’Elizabeth I, i de pas, posar el nas tant com pogués a la política anglesa.

L’únic que sabem sobre Pere Berga és el que van escriure contra ell. Algun dia, dos anys després de la seva arribada a Londres, Berga va trobar-se amb John Felton —un catòlic romanista anglès de bona família. Felton era un senyor una mica exaltat, però, com deia qui el coneixia, mai no hauria fet el que va fer sense la malvada influència de Berga.

Berga, murmurant-li a l’orella paraules enverinades, va donar-li una idea. Va convèncer-lo que la reina Elizabeth era una reina indigna, que perseguia els catòlics i que no tenia el favor de Roma. I així el va engrescar a fer un acte de rebel·lió: penjar a la porta del palau dels Bisbes de Londres la butlla papal que excomunicava la reina Elizabeth.

Desconec quin palau va ser. ¿Potser el desconegut palau de Fulham? ¿Potser London House, a Aldersgate, al costat de Saint Paul’s? Sigui com sigui, el pobre John Felton el van enxampar, el van jutjar i el van executar davant de Saint Paul’s. L’execució va tenir de tot: cordes, espases i foc. Quan el papa Lleó XIII el va beatificar, van escampar que, després d’haver-li arrencat el cor, Felton encara va dir: «Jesús».

Però el que devia passar és que Felton buscava emprenyat, entre el públic, la cara de Berga, el maleït tarragoní que li havia portat la desgràcia. No crec que el trobés: Berga va escampar tan ràpid com va poder.

Un diccionari biogràfic del XIX fet al King’s College diu: L’astut espanyol* no va mostrar cap disposició de compartir amb el pobre anglès la glòria del seu martiri […], després d’atiar el foc de sedició dels seus compatriotes en contra d’aquest home, va fugir ràpidament, a presumir al continent del mal que havia fet a Anglaterra, i de la seva habilitat per carregar la culpa a l’esquena d’un altre.

Així s’esfumà Pere Berga, que ha estat amagat 450 anys, fins que l’hem enxampat. ¡Traïdor!

* Al segle XIX, als catalans ja ens confonien amb els espanyols.

3 comentaris

  • Luis Medina

    31/10/2012 20:33

    Bo-ved

  • jgraubove

    03/11/2012 20:06

    Bo-ved?

  • Xavi

    05/11/2012 15:17

    Ens confonien amb espanyols perquè tradicionalment “espanyol” o “hispànic” es feia servir per referir-se a tot allò procedent de la península, aka Espanya aka Hispània.

    Després el nacionalisme en què es basa el regne actual, de matriu castellana, s’ha apropiat del terme (una sinècdoque totum pro parte).

    PS: Boved.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús