La Marca Espanya

Permeteu-me que faci una petita pausa a la meva llista de catalans a Londres per parlar-vos d’una cosa que he observat. Es tracta de la Marca Espanya.

Això de la Marca Espanya ho sento a dir sovint, i potser més ara que ens diuen que el moviment independentista perjudica la Marca Espanya i amenacen que, si som lliures, perdrem la Marca Espanya. D’acord, fantàstic, parlem de marques.

Fa poc, McDonalds ha iniciat una nova promoció en què ofereix hamburgueses ambientades en diferents cultures. Crec que a l’Estat espanyol hi venen una mena d’entrepà falsament ibèric. L’equivalent d’aquesta hamburguesa al Regne Unit és «The Spanish Grande con Chorizo».

Aquesta campanya promocional de McDonalds és, esclar, un triomf per a la Marca Espanya. Les lletres, sense anar gaire lluny, estan inspirades en l’estil de Miró que s’utilitza en el logo d’Espanya que apareix a les promocions turístiques.

Però el més divertit és la fotografia que il·lustra la campanya. Als cartells, Espanya la representen uns quants ítems molt ben escollits. En primer pla hi ha un pobre ase vestit amb una sella i unes garlandes de colors.

La Marca Espanya

No sé exactament quina relació té amb Espanya ni per què, en comptes de l’ase, no han escollit un flamant toro d’Osborne. Coses de la Marca Espanya. De fons, hi ha un parc d’atraccions sospitosament semblant a Brighton, el «Salou» d’Anglaterra.

No és la primera vegada que veig Espanya representada per un ruc en comptes d’un toro. Ho vaig veure també en algun article d’opinió al diari gratuït Metro.

Sigui com sigui, el toro tampoc no fa gaire favor a la Marca Espanya. Molts comentaris sobre l’economia espanyola usen subtils metàfores amb toros que envesteixen (hem d’incloure en aquesta categoria, aquell vídeo embogit de la televisió coreana en què a Rajoy el persegueixen uns quants braus).

Potser és cert que «Catalonia» no és tan coneguda com «Spain». Però tenim la nostra marca. L’altre dia al metro hi havia dos anuncis, l’un al costat de l’altre, i tots dos usaven la paraula Barcelona.

El primer era de British Airways, i retratava una llimona que es presentava així al lector: «Sóc la llimona amistosa.» I afegia: «Sóc la llimona que sura a la teva Coca-Cola gratuïta mentre et relaxes al seient volant cap a Barcelona.»

L’altre cartell era de la marca de labavos de disseny Serene. L’aixeta anunciada es deia «Barcelona Tap», una aixeta que afegeix un «toc modern» a qualsevol labavo.

Aquestes dues marques fan servir la paraula «Barcelona» per transmetre «relax», «tranquil·litat», «modernitat», «disseny». ¿De debò els necessitem, el toro o el ruc amb garlandes?

Nota: Aquest post és una mica trampós. La meva flamant mostra estadística d’un cartell per a Espanya i dos per a Barcelona no és ni tantsols acurada: també hi ha aixetes amb noms de ciutats Espanyoles. Però mira, al metro de Londres hi vaig veure Barcelona. I al final, quina importància té? La qüestió de fons segueix éssent bén certa. 

2 comentaris

  • Josep

    04/11/2012 1:40

    Jo he descobert que quan et pregunten d’on ets, el millor que pots dir es “I’m from Barcelona”. T’estalvies explicacions i tothom et venera. En canvi, si dius que ets Spaniard, doncs bueno, et pregunten que perque els comercos tanquen el migdia i cap de setmana.

    Felicitats pel post!

  • Miquel Sans

    04/11/2012 13:10

    Hola, no crec pas que els catalans la necesitem aquesta malhaurada marca espanya.
    Aquest post té concordància també amb el que va escriure sobre els souvenirs que es podien trobar a Escòcia, que no eren gens britànics, doncs crec que ara és el moment per aprofitar i fer souvenirs ben catalans i reforçar aquesta marca Barcelona que des de fora ja existeix. Salutacions.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús