Catalans a Londres IV: La increïble història d’un impressor català amic de Defoe, pamfletaire singular perdut a Londres, potencialment existent, presentada per Josep Grau, qui necessita desperadament un historiador, i publicada al Diari Ara en el dia 9 d’aquest convuls Novembre.

Ho diré ben clar des del començament: necessito un historiador. N’hi ha algun que vulgui ajudar-me? Hem d’estirar un fil que ens porta a un embolic de carrers, noms, impremtes i pamflets revolucionaris.

Jo no ho sé fer, no tinc ni les eines ni la traça, però segur que algú pot. Només tinc una intuïció: enmig d’aquest embull, a principi del XVIII, a prop de Fleet Street, hi ha un català que embolica la troca. M’explicaré.

1714. Ja sabem (n’hem parlat en algun lloc) que es publiquen dos pamflets a Londres que defensen els catalans davant l’eventual «traïció» anglesa. El segle XVII havia sigut l’època daurada de les paraulotes, i el costum de fer pamflets bel·licosos encara té empenta.

El mateix Daniel Defoe, l’autor de Robin Crusoe i gran pamfletista buscabrega, va estar-se 3 dies lligat de mans i peus a Trafalgar Square, rebent escarni públic com a càstig per les seves opinions burletes.

Un pamfletitsta, que, seguint amb la tradició pamfletista de reaprofitar retrats, direm que és el nostre pamfletista.

Comencem a barrejar les coses. Defoe escrivia a raig fet i sovint amb pseudònim (per això no sabem quins pamflets són seus i quins se li atribueixen falsament). Defoe comentava tota la política important; no és estrany, doncs, que en algun moment mencionés Catalunya.

Al llibre 1714, Alfred Bosch el posiciona en contra de Catalunya, i em sembla que també apareix a Victus (encara no l’he llegit). En realitat, l’única vegada (as far as I know) que Defoe esmenta Catalunya és en un pamflet publicat amb pseudònim: White Staff, i sembla defensar-la (1).

Defoe va publicar en diverses impremtes, moltes eren als carrerons del voltant de Fleet Street. És en aquests carrerons on les coincidències comencen.

El pamflet anònim “La deplorable història dels catalans”, va ser publicat a Paternoster Road per la impremta Black Boy, que té connexions conegudes amb Defoe. Això és molt aprop del taller de John Nutt, conegut per imprimir obres de Jonathan Swift i el mateix Defoe. Nutt també va imprimir un llibre curiós que explica, com si fos una guia de viatges, la geografia i història del Principat de Catalunya (2).

 Des de la ignorància, pregunto: el 1710 ¿qui imprimia llibres de viatges? (3). Intrigantment, La guia de Catalunya escriu els noms de totes les ciutats amb una ortografia correctíssima. I jo oloro, només oloro, que no és obra d’un viatger, sinó d’un nostàlgic: un immigrant.

I encara una altra casualitat: Una altre impressor amistançat amb Defoe, Benjamin Bragg, va publicar una cronologia del setge de Barcelona, escrita “per un oficial que hi va ser present”.

Hi havia un català aprop de Defoe, entre els pamflets, darrere una impremta? Ens trobem davant d’unes quantes casualitats catalanes, o hem enxampat un català de lletres perdut a Londres? No ho sé, i en el fons, no té cap importància. Però no em negareu que és divertit.

Notes

(1) Aquí atribueixen White Staff a Defoe, i aquí situen J. Baker, el seu editor, entre els editors de Londres que menciono.

(2) On diu, en algun moment “Castillians and other Spaniards […] look upon them as Dislloyal and Faithless people” “But the Gentry and Great men have always percieved their Reputation, and be esteemed men of Honour, Worth and Gallantry”.

(3) La literatura de viatges comença, de fet, amb Swift i Guillver, i també amb un altre amic meu que tenia un gat: Samuel Johnson. Vés a saber quin lloc ocupa la nostra guia de Catalunya en aquesta història.

2 comentaris

  • Tom Knight

    14/11/2012 10:52

    Complex i molt interessant alhora! Congrats!

  • jgraubove

    14/11/2012 16:00

    Gràcies!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús