L’Anglo-Catalan Society

El 1948 l’historiador Batista i Roca (exiliat a Anglaterra des del 1939) va demanar, a la Universitat de Cambridge, permís per impartir una assignatura optativa de català. La Universitat li va donar via lliure, i ell mateix va fer de professor als estudiants que s’hi van apuntar.

Aquesta va ser la primera pedra de l’Anglo-Catalan Society. Aquesta institució agrupa els acadèmics britànics i catalans que treballen per la cultura i la llengua catalanes. La van fundar a Oxford el 1954 un grapat d’il·lustres catalanistes (en el doble sentit de la paraula catalanista: qui estima Catalunya i qui l’estudia, si és que es pot fer una cosa sense l’altra).

Fa poc vaig tenir el privilegi d’assistir al 58è Congrés de l’Anglo-Catalan Society i també el plaer de conèixer-ne alguns dels membres. Jo hi vaig presentar Martí i Franquès, el gran científic oblidat de qui no em canso mai de parlar. Però això era només una excusa ben trobada: jo volia conèixer de prop una institució tan vella, històrica i pròxima a tots els catalans que vivim a Londres.

Al Congrés de l’Anglo-Catalan Society hi vaig sentir tota mena d’accents catalans: mallorquins, principatins i valencians. Però també, és clar, uns quants accents anglesos dels britànics que han après la nostra llengua.

Les ponències, de gran interès, derivaven en converses encara més interessants, en les quals tot sovint anava traient el cap Joan Fuster (enguany celebrem uns quants aniversaris d’aquest gran pensador valencià). Però també envaïa les converses un altre tema, una mena d’ombra que apareixia ací i allà i que era difícil d’evitar.

Aquest tema recurrent era el mal govern. L’atac indecent del PP balear a l’Institut Ramon Llull, els canvis de noms de places i ciutats, els insults continuats dels mateixos de sempre. Sí, es parlava del mal govern que retalla on li convé fer mal i que s’espolsa qui li fa nosa quan el globus necessita perdre pes. Parlàvem del mal govern que considera un llast innecessari la cultura i les universitats.

Com que al Congrés hi havia gent de tots els racons de la nació, comparar els nostres governs i els seus plans era inevitable. Mentre el tema progressava, em va sobtar l’energia amb què els assistents enfocaven un assumpte tan depriment i confrontaven les males perspectives.

I llavors vaig entendre una cosa. L’Anglo-Catalan Society es va formar precisament amb aquesta finalitat: ajudar a combatre anys molt foscos per a la nostra llengua i per a la nostra cultura. Quan s’apropa la tempesta, quan es tanquen les aixetes i els gossos borden, institucions com l’Anglo-Catalan Society prenen tot el sentit.

3 comentaris

  • Tom Knight

    20/11/2012 21:36

    Molt bo, com sempre!
    Per casualitat avui m’he trobat un text seu publicat al Guardian.
    Salutacions.

  • josep blanch i soler

    19/08/2013 16:37

    Hola Josep. Estic preparan una lectura amb catala ,als estudians de catala de la facultat de Cambridge University, i me agradaria trova catalans que durant l´exili republicar pasesin per alli.
    Si en pots ajudar a obrir alguna font et quedare molt agrait..
    Et felicito per lo de Batista i Roca.

  • jgraubove

    20/08/2013 15:32

    Ei Josep, Gràcies pel comentari, et contesto per mail!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús