Catalans a Londres V: Cabrera, el soldat.

El Tigre, amb la seva alegria habitual.

 

Una vegada, provant de sortir de Londres amb bicicleta, em vaig perdre poc després de l’aeroport de Heathrow. Tenia intenció de passar per Windsor i agafar la carretera de Bath (una carretera antiga). Però em vaig despistar en un laberint d’encreauments al voltant d’Ascot i Virginia Water.

Llavors no ho sabia, però vaig passar molt a prop d’uns quants carrers que, misteriosament, tenen el nom escrit en català. Es tracta de Cabrera Avenue i Morella Close, i també les cases de camp victorianes Tortosa Cottage i Ter Cottage. Potser me’n deixo alguna.

Sigui com sigui, aquests noms (Cabrera, Morella, Tortosa i Ter) són la curiosa petjada d’un català: Ramon Cabrera Grinyó, home de guerra i trencacors professional.

Cabrera (1806-1877) va ser un gran general carlí. Els seus mèrits militars a la Primera Guerra Carlina van valdre-li fama. La seva implicació a la Segona Guerra Carlina va ser menor: va dirigir tropes, però em sembla que no tenia gaire clar l’èxit del seu bàndol.

Va acabar exiliant-se a França el 1849, quan va veure’s superat en nombre d’enemics a Catalunya. I més endavant va anar a parar a Londres. A Londres, el coneixien amb el pseudònim del «Tigre del Maestrat».

Va passar-se una temporada anant a recepcions i banquets. A la classe alta londinenca li agradava convidar un ferotge general «espanyol», que parlava un francès horrible i que devia resultar d’allò més exòtic i decoratiu. Sembla que no era gaire atractiu, però la fama i el posat atreien molt l’atenció de les senyoretes de casa bona.

Diu la història que Miss Marianne Catherine Vaughan-Richards havia sentit a parlar del Tigre. Amb el cor ple d’ideals romàntics, se’n va enamorar a primera vista. Marianne era de família milionària, així que el matrimoni, celebrat el 1850, va ser la millor jubilació que Cabrera es podia imaginar.

Van traslladar-se a viure a Wentworth, en una casa magnífica que és ara un camp de golf. (He buscat fotos del camp de golf: al web, ensenyen una sala de banquets i una sala de ball, on no puc deixar d’imaginar-me Cabrera, rondinant, queixant-se del clima.)

Quan Cabrera va morir, la Marianne en seguia bojament enamorada, i es va dedicar a mantenir viva la memòria del seu il·lustre marit posant el seu nom a tants carrers i cases com va poder.

Els noms dels carrers es corresponen als títols del general: marquès de Morella i marquès del Ter. Algunes de les cases batejades per la Marianne ara estan en venda. Em pregunto si els futurs propietaris sabran mai què vol dir «Ter». Potser acabaran canviant-ne el nom.

5 comentaris

  • Joan Soldevila

    27/11/2012 17:49

    Molt bon article. Recordo que al final, el General Cabrera es va acabar fent del bàndol de l’Alfons XII, a la quarta guerra carlina. Potser era el seus pseudònim quan escrivia, però ja li venia de la guerra aquest sobrenom.

  • jgraubove

    28/11/2012 17:59

    Gracies! Desconeixia aquesta segona part de la historia. (Teclat sense accents).

  • Josep Rochés Ribas

    05/12/2012 10:27

    Hola Josep! Molt interessant el Blog. M’ha fet gràcia veure que investigues a la UCL. Fa tres mesos que estudio dret aquí i encara no he conegut cap català. A veure si fem una trobada! Abraçada!!

  • jgraubove

    10/12/2012 12:35

    Ei Josep, encantat de que t’agradi! Si, n’hi ha uns quants, de catalans! Hauríem de fer com l’LSE i crear la Catalan Society. :D

  • Josep Rochés Ribas

    10/12/2012 17:37

    A veure si és veritat, perquè jo de moment em nego a formar part de la Spanish and Latin American Society! M’agrada saber-ho, ja que em pensava que estava ben sol. Et deixo el meu correu per comunicar-nos via e-mail. Una abraçada!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús