Catalans a Londres VII: John Gili, el llibreter.

L’entrada a la Viquipèdia d’en John Gili (nascut Joan Gili) és en anglès el doble de llarga que en català. Això no passa sovint i no és casualitat. Gili va enamorar-se de Londres quan hi va posar els peus per primera vegada el 1933, i ja no se’n va voler anar.

Hi va obrir la llibreria Dolphin Bookshop, molt a prop de Charing Cross Road, a Cecil Court. En aquest mateix carrer encara hi ha unes quantes llibreries de la mateixa època: una és la Motor Books, la primera llibreria especialitzada en cotxes i motos del món, oberta des del 1957.

Dolphin Books estava especialitzada en llibres antics catalans, espanyols i llationoamericans. «Llibreria de vell» es diu ràpid, i pot desmerèixer la coŀlecció que acollia i que incloïa, per exemple, un manuscrit català del segle X. L’afany coŀleccionista i la seva gran cultura van fer que Gili reunís una biblioteca de gran valor que, després d’un llarg viatge, ara trobem a Harvard, als Estats Units.

I, posats a fer, us recomano un parell de llibreries més: la British Heart Foundation i l’Oxfam, les llibreries de segona mà de beneficiència (una cosa que a Catalunya hauríem de copiar). En trobareu una a cada barri, i generalment, una molt aprop de l’altra. Les botigues de beneficiència s’atrauen entre elles.

Gili va traduir a l’anglès nombrosos poetes catalans: Espriu, Riba, Carner… Va publicar una gramàtica catalana i va ser membre fundador de l’Anglo Catalan-Society (ja n’hem parlat). No és sorprenent que se’l conegués com el cònsul no oficial de Catalunya a Londres.

Diuen de Gili que va submergir-se de ple en la cultura anglesa. En va absorbir els costums, els gustos, la llengua i la manera de fer. Va esdevenir un total «englishman». Com a conseqüència natural, va nacionalitzar-se anglès i va canviar-se el nom pel de «John», encara que, esclar, mai no va perdre els orígens.

Hi ha tres coses de què va enamorar-se. Ja n’hem dites dues: la casa (Anglaterra) i la feina (els llibres). Ens queda la tercera (que és la més important): l’amor, l’Elizabeth. Van casar-se el 1938, després d’un festeig tan romàntic que va inspirar a Carles Riba (que llavors tombava per Londres) un poema recollit a Elegies de Bierville (1942). En transcrivim uns versos:

en el fervor dels dos enamorats juvenils
que al bell cor de la immensa ciutat fumosa ens obriren
llur paradís ple de llum, de voluptat i de risc.

Aquesta setmana deixem-ho amb aquest homenatge. Una salutació a tots aquells que fugen cap a la gran ciutat fumosa, la llegeixen, i se n’enamoren.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús