Catalans a Londres VIII. L’enginyer: Ramon Perera.

Londres sota les bombes

¿Què fan els enginyers? Els enginyers salven el món. Una de les facultats d’Enginyeria més importants de Londres s’anuncia així: «Change the World» (canvia el món). Els enginyers solucionen problemes, construeixen coses, fan servir el cap i les mans.

Tot això (i més), ho va fer Ramon Perera. Perera era enginyer industrial de formació, encara que el seu projecte més important no té res a veure amb la indústria. A Catalunya el recordem per haver dissenyat el sistema de protecció antibombardejos.

Com a secretari tècnic de la Junta de Defensa Passiva, durant la Guerra Civil Espanyola va idear els refugis que es van construir pertot Catalunya. Partint d’acurades observacions dels efectes de les bombes, com a bon enginyer, va dissenyar-los per fer-los barats i fàcils de construir. Se’n van fer milers i van salvar moltes vides.

Acabada la guerra va exiliar-se a Londres ajudat pel servei secret Britànic (l’MI5). Però ni tan sols així va poder lliurar-se de les bombes. Entre el 7 de setembre del 1940 i el 21 de maig del 1941, Londres va ser atacada incessantment per l’aviació alemanya. El rastre d’aquestes bombes és ben visible avui dia.

A l’església de St. Mary le Strand (molt a prop de l’església del Temple que apareix al Codi da Vinci), hi podeu veure la marca d’una bomba caiguda just davant de la paret. La cicatriu, amb una gran destrucció central que es redueix radialment, és tan clara que gairebé fa soroll d’explosió.

Perera no va dubtar ni un segon, i de seguida va proposar el seu disseny de refugi a Westminster. No hi havia temps per perdre. L’eficiència del disseny de Perera ja estava més que provada, i es va oferir a assessorar la defensa de Londres. Malauradament, el Govern de Churchill ja tenia una alternativa al cap: l’Anderson Shelter, proposat pel secretari d’Interior, John Anderson.

Ara bé, mentre que el refugi de Perera era subterrani, ample i resistent, el d’Anderson era metàl·lic i petitet. L’Anderson Shelter prioritzava la protecció contra la metralla, i no resistia impactes de bombes properes o ensorraments.

Finalment, tot i les seves mancances, el Govern va escollir el model Anderson. Tots els shelters que no van ser destruïts es van retornar, però encara en queden un o dos d’intactes.

Un el trobem al Museu de la Guerra (un museu que agrada sobretot als nois i que és al Southbank). L’altre és al seu emplaçament original: porta setanta anys al jardí d’una casa a Richborne Terrace, i al propietari li encanta d’ensenyar-lo. Em pregunto si Perera, al final, va acabar amagant-se en un d’aquests refugis.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús